Selecciona Edició
Connecta’t
habitatge

Pisos a mil euros a Trinitat Vella

L'ocupació de pisos a Sant Andreu és tan freqüent que l'Ajuntament els censarà

Carrer de Trinitat Vella.
Carrer de Trinitat Vella.

Entre mil i tres mil euros costen les claus d'un pis al barri de Trinitat Vella, a Barcelona. El nou pany ve inclòs. Perquè, els d'aquesta tarifa, són pisos buits que s'ocupen i es revenen. Sense hipoteca, ni notari, ni escriptures. Bitllo-bitllo. Tot il·legal. L'ocupació, el canvi de pany, la reocupació... i la incertesa que et poden fer fora en qualsevol moment i que no tens a qui reclamar. També hi ha pisos ocupats de lloguer. També econòmics, d'entre 50 i 300 euros al mes.

El fenomen de les ocupacions en aquest barri de Sant Andreu és de tal calibre que fa uns mesos l'associació de veïns i l'Ajuntament (llavors amb Xavier Trias d'alcalde), van decidir fer un cens. La tasca, que van dur a terme dues persones de la manera més discreta que van poder, va acabar al juny i va donar la xifra de 79 pisos ocupats. És el 9,2% dels 852 pisos inspeccionats. Els pisos ocupats eren per aquest ordre, en nombre, de bancs, particulars, empreses i públics.

Els veïns, amb tot, asseguren que la xifra és molt més gran: l'eleven a 140-150. I, encara que celebren el cens oficial, que van demanar pels conflictes que originaven algunes ocupacions, adverteixen de la dificultat de fer una foto estàtica. Pisos que avui estan ocupats, demà ja no. I pisos que es buiden, la setmana que ve s'omplen.

La presidenta de l'associació de veïns, Manoli Vera, explica que el fenomen de les ocupacions, vendes i relloguers s'estén per tot el barri, no es concentra en cap zona concreta. I que el perfil de famílies també “és variat". Encara que sovint vénen de fora, d'altres barris”. Costa molt que els veïns o empleats públics accedeixin a ser citats pel seu nom.

Trinitat Vella és un barri petit: 0,8 quilòmetres quadrats. Té 10.500 habitants, el 38% nascuts a l'estranger i amb una renda de 52 sobre un índex de 100, que és la mitjana de la ciutat. El barri pot presumir de tenir equipaments que són veritables institucions i que es deixen la pell per evitar l'exclusió social: com la Fundació Trinijove, la biblioteca José Barbero o la parròquia de la Santíssima Trinitat, amb la qual manté estrets vincles el conegut Pare Manel, que viu al barri.

Però vinculats a les ocupacions, els conflictes són freqüents. Hi ha una anècdota molt il·lustrativa. Fart que ocupessin els seus pisos, el propietari d'un edifici de la plaça “va instal·lar una porta blindada que allò semblava un búnquer”, expliquen dos veïns: “Doncs van arribar uns quants, la van tallar amb una radial a plena llum del dia i la van revendre”.

També els dos agents cívics que aquesta setmana feien la seva ruta pel barri enumeraven els principals problemes amb els quals lluiten: veïns que llencen escombraries al carrer, conflictes de convivència o “xavals que fan merder”.

Arran del cens de l'Ajuntament, “en alguns casos, i fruit d'una intervenció, es va aconseguir formalitzar un lloguer en pisos ocupats i rellogats”, expliquen fonts de l'àrea de Drets Socials. Les mateixes fonts expliquen que el districte de Sant Andreu estudia fer nous censos d'habitatges ocupats, com al barri del Bon Pastor.