Selecciona Edició
Connecta’t

Margallo: “A la UE preocupa més Podem que Catalunya”

El ministre d'Exteriors advoca per celebrar les eleccions "l'últim dia possible"

El ministre García-Margallo, al palau de Viana, durant l'entrevista. Ampliar foto
El ministre García-Margallo, al palau de Viana, durant l'entrevista.

José Manuel García-Margallo (Madrid, 1944), titular d'Afers Exteriors i un dels ministres de màxima confiança de Rajoy, assegura que a la UE preocupa més Podem que el projecte independentista de Catalunya i es declara partidari de celebrar les eleccions al més tard possible, perquè al seu judici el temps juga a favor del Govern. Rajoy l'escolta. Falta que li faci cas.

Pregunta. Què s'ha de fer quan una autoritat de l'Estat anuncia que incomplirà la llei?

Resposta. Els anuncis no són recurribles. Ho són els actes que infringeixen la llei. Quan aquests actes es produeixin, l'Estat de Dret té els instruments jurídics per restablir la legalitat violada.

P. Dir que l'article 155 de la Constitució per suspendre una autonomia està en vigor. És una amenaça real davant un precipici irreconduïble?

R. Deia Lenin que només els ximples discuteixen els fets: el 155 està en vigor. Li afegiré que és còpia d'un article de la llei federal alemanya de 1949 i que, quan es va discutir, va ser aprovat gairebé per unanimitat i els qui van intervenir van dir que era una garantia pròpia d'un Estat federal.

P. Aplicar l'article 155 no ens situa en l'excepcionalitat?

"Que el fisc inspeccioni un ministre és una novetat"

P. El preocupa que Hisenda li faci una inspecció?

R. Absolutament gens. Em sembla molt bé que aquest Govern inspeccioni els seus ministres. És una novetat. L'hi explico: els eurodiputats estàvem subjectes a un impost comunitari i es va obrir la possibilitat d'imposar a més un impost nacional, però evitant la doble imposició. Hi ha dues formes tècniques de fer-ho. Jo vaig aplicar la que em van recomanar els experts. [L'Agència Tributària] em fa una paral·lela; la pago i la recorro, perquè no hi estic d'acord. El mateix amb el fons de pensions. Amb tota tranquil·litat li dic: no hi ha un sol euro que no hagi declarat. Mai.

P. Montoro el va avisar que l'inspeccionava?

R. No. Me'n vaig assabentar com qualsevol altre contribuent.

R. En principi, no crec que una declaració unilateral d'independència requereixi l'aplicació del 155; bastaria amb un recurs al Tribunal Constitucional que, d'acord amb la seva doctrina, la declararia nul·la.

P. Preocupa la UE la situació a Catalunya?

R. La UE es preocupa molt més per Podem que per Catalunya. Tothom dóna per fet que una declaració d'independència no tindria efectes jurídics, per ser contrària a la Constitució, ni tindria cap recorregut a les Nacions Unides, on el principi d'integritat territorial ha prevalgut sempre sobre el dret d'autodeterminació excepte amb els pobles colonitzats, ocupats militarment o privats dels drets humans bàsics, la qual cosa no és el cas. Una hipotètica Catalunya independent no seria reconeguda per l'ONU i, per tant, ni tan sols podria demanar l'ingrés a la UE. Si s'arribés a plantejar, és inimaginable que aconseguís la unanimitat dels 28 socis.

P. Quin és el full de ruta del Govern davant aquest desafiament?

R. Ningú revela la seva estratègia abans de començar la partida, però el Dret és molt clar: si un acte viola la llei, cal restablir la legalitat.

P. Vostè s'ha mostrat partidari d'atendre algunes reivindicacions de Catalunya...

R. Aquell temps va passar. Jo vaig defensar reformar el sistema de finançament, però no té sentit discutir l'estatut de la comunitat de veïns amb un senyor que vol cremar l'edifici.

P. Podria ser una opció, per desactivar el pla de Mas, avançar les eleccions generals?

R. Nosaltres tenim el nostre propi calendari...

P. Alguns dirigents del PP l'hi han recomanat a Rajoy....

R. No és el meu cas. Mes que guanyem, mes que garantim l'estabilitat i millora l'ocupació i la prosperitat dels espanyols. Per tant, jo apuraria fins a l'últim dia possible per celebrar les eleccions, amb independència del que faci el senyor Mas. No hem de ser reactius.

P. Li bastarà, a Rajoy, dir que es va salvar Espanya de la fallida per guanyar les eleccions?

R. Sabem el que calia fer, però segurament no sabem què cal fer perquè ens votin després d'haver fet el que havíem de fer. Hem donat la volta a l'economia espanyola com si fos un mitjó i ara és molt més sana que abans de la crisi. Seria molt trist que el Govern que ha estat capaç d'això fos el primer de la democràcia que no repeteix.

"Soraya, ordenada; Feijoo, brillant"

P. El recanvi de Rajoy, si no aconsegueix governar després de les eleccions, se sent ja ara al Govern?

R. El recanvi de Rajoy és Rajoy i aquesta és una hipòtesi que no es planteja.

P. Quin valor destacaria, de cara al futur, dels dirigents del PP següents?: Soraya Sáenz de Santamaría...

R. Molt ordenada.

P. Alberto Núñez Feijóo.

R. Brillant.

P. Alfonso Alonso.

R. Prometedor.

P. Dolores de Cospedal.

R. Molt sòlida i fiable, amb una lleialtat enorme al president.

P. Hi ha qui considera que alguns ministres s'han protegit massa.

R. Jo, per descomptat, no m'he protegit gens, sempre he estat disposat a donar la cara i a comparèixer quan m'ho han demanat, però no estaré aixecant la mà.

P. Hi ha corrents ideològiques, grups d'amics o diferències generacionals al Govern?

R. Als ministres ens trien perquè tenim criteri propi i ho expressem amb lleialtat. El president sap escoltar. Cadascun defensa la seva opinió i és clar que pensem diferent!, perquè una altra cosa seria la cort militar, però un cop hi ha decisió s'accepta amb normalitat.

P. [El president de la Comissió Europea, Jean-Claude] Juncker ha dit que Espanya es va oposar a discutir a l'octubre una quitació del deute grec per la proximitat de les eleccions.

R. No em consta. El que sí que hem discutit és que una cosa és una quitació i una altra una reestructuració, modificant els terminis i fins i tot els tipus d'interès. Però el deute no és el problema de Grècia, no ho ha estat mai. El problema és el creixement, només quan creixi podrà fer front als interessos d'un deute el venciment del qual queda encara molt lluny.

P. Es va equivocar en l'estratègia de la candidatura de Guindos per presidir l'Eurogrup?

R. Va haver-hi mala sort, ens va tocar en ple clímax de la tragèdia grega i no semblava oportú canviar de cavall. Així i tot, el resultat va ser bo. Si el 2011 Espanya hagués presentat aquesta candidatura, les riallades s'haurien sentit al Peloponès.

P. Rajoy admet que Espanya està subrepresentada a la UE...

R. Cal intentar accedir a càrrecs, per descomptat... però la influència d'un país no depèn del nombre de llocs sinó de les seves idees i, en assumptes com la refundació europea o la unió bancària, no som oients, hem fet aportacions i se'ns té en compte. Dir que Espanya no té pes exterior és faltar a la veritat. Però en la política i en la vida has de jugar dins del teu pes. No som els EUA ni tampoc Liechtenstein.

P. Per què hem estat tan garrepes en el repartiment de refugiats a la UE?

R. El 2014, la immigració va augmentar a Espanya un 15%; a Itàlia, un 277%. Això no és gratis. Costa diners i esforç. És fruit d'una política de cooperació amb els països d'origen i trànsit. Els socis europeus ho han de reconèixer, als quals no els creem un problema...

P. Així i tot, costa pensar que un país de 47 milions d'habitants no en pugui acollir 4.000.

R. La raó de la xifra la té Interior. El que jo vaig dir és que l'atur ha de comptar més, perquè condiciona la capacitat d'integració i un Govern decent ha de donar ocupació, educació, habitatge i sanitat a les persones a les quals acull. Espanya és el país en el qual la immigració va créixer més ràpid entre 2000 i 2004, passem de pràcticament zero al 13%.

P. Itàlia ha rebut una al·luvió de refugiats com aquesta perquè té Líbia a davant, un Estat fallit. No ha arribat l'hora de donar un ultimàtum a les parts enfrontades?

R. Hi ha una data límit: octubre. El problema de Líbia cal resoldre'l immediatament. Els països que poden pressionar les parts en conflicte han de fer la seva feina. Jo he proposat prendre mesures de pressió si no s'aconsegueix un Govern d'unitat nacional: congelar els actius del Banc Central, que paga religiosament tots els bàndols, i un embargament de petroli per tallar les vies de finançament. El que no pots tenir és un Afganistan amb petroli al centre del Mediterrani.

P. Espera que es resolgui bé i aviat la situació dels periodistes espanyols desapareguts a Síria?

R. Les famílies poden tenir la tranquil·litat absoluta que estem fent tot el que podem. Hem parlat amb tots els governs amics i aliats que poden tenir alguna influència a la zona. L'experiència de casos anteriors ens diu que tots han tornat sans i estalvis, s'hagi trigat més o menys. Espero que aquesta vegada sigui menys.

P. Espanya s'està quedant enrere a Cuba? Per allà estan passant representants de tots els governs europeus...

R. Hi he anat jo, hi ha anat el ministre Soria, ara hi va el president del Congrés... un no va a Cuba a fer-se la foto, hi va per aconseguir alguna cosa. El vicepresident [cubà] Cabrisas ha estat a Madrid , vam estar parlant del deute, som els principals socis comercials i inversors i les primeres licitacions després del desglaç amb els EUA han estat per a hotels espanyols. Estem anant a la velocitat que cal anar.

P. Però [el president francès François] Hollande ja ha estat a l'Havana...

R. Caldria preguntar-se quantes inversions s'ha endut..

P. Ha d'haver-hi observadors internacionals a les eleccions veneçolanes?

R. Espero que sigui Veneçuela la que els demani. L'ideal és que hi hagués Unasur, l'EA i la UE. Però la clau de les eleccions mai és el dia del vot, sinó abans.

P. Que es permeti presentar-se als líders de l'oposició...

R. Que siguin free and fair, lliures i justes. Si no, no serviran de res.