Selecciona Edició
Connecta’t

Pedro fins a la Supercopa

El Barça atendrà la voluntat del jugador, que se’n vol anar al Manchester United, i en negociarà la venda després del títol europeu

Pedro, en un partit contra el LA Galaxy.
Pedro, en un partit contra el LA Galaxy.

No hi ha ningú al FC Barcelona que en parli malament o que tingui algun retret cap a la seva persona. Pedro Rodríguez (Abades, Tenerife; 27 anys) s'ha guanyat l'afecte a pols, un futbolista que mai va treure pit quan va ser capital a l'equip –se li recorden gols en gairebé totes les finals de l'era Guardiola– i tampoc va posar mala cara quan va perdre minuts sobre la gespa, primer amb Alexis Sánchez (Arsenal) i sobretot amb Neymar i Luis Suárez, que copen la davantera amb Messi. Ha demostrat una actitud tan encomiable al Barça durant aquestes vuit temporades que Xavi, que va fer les maletes aquest estiu cap a Qatar, ho té clar. “Deulofeu em va preguntar fa dos estius què havia de fer per quedar-se a l'equip”, relata; “li vaig dir que es fixés en Pedro i n’aprengués”. Tanmateix, el 7 s'ha cansat d'estar a la banqueta, conscient també que l’estiu que ve es juga l'Eurocopa i no vol perdre la seva cadira, per més que Del Bosque el tingui a la seva agenda sí o sí. També el vol el Manchester United, una llaminadura magnètica que se li ennuega al FC Barcelona.

El primer a posicionar-se públicament va ser el tècnic Luis Enrique. “El que se’n vulgui anar serà perquè paguen la seva clàusula, si no, serà difícil. Ja he parlat amb Pedro i li he dit el que penso. La decisió és seva”, va exposar l'entrenador, que va assegurar comptar amb l'extrem. En qualsevol cas, els minuts que li va donar durant la temporada anterior van ser escassos, sobretot en importància: a la Lliga va jugar 35 partits, però només 14 de titular i vuit complets; i a la Champions, des de vuitens de final, va disputar 75 minuts. Per això, Pedro va demanar a Luis Enrique que l’alliberés, perquè sabia que hi sortiria perdent amb la competència. “Et necessitem”, va respondre el tècnic. Encara que el seu company Busquets el va defensar: “M'agradaria que Pedro es quedés i que estigués aquí molts anys, però entenc que tingui dubtes. Ell vol jugar, però estem en un equip en què hi ha els millors i és molt difícil”. També es va posicionar el president Josep Maria Bartomeu: “Si algú se’n va és perquè ho demana el jugador. Nosaltres no volem que se’n vagi ningú. Si haurà de pagar la clàusula? Penso el mateix que el tècnic”. Però tant ell com Luis Enrique i el club saben que n’hi deuen una al canari i, per més que davant els micros es remetin a la seva clàusula de rescissió (150 milions), acceptaran negociar per 25.

Golejador de grans cites

MARTA TRILLO

Els gols de Pedro Rodríguez han estat decisius en partits importants per al FC Barcelona. La temporada 2009-2010 el canari va marcar en sis competicions oficials –únic en la història a aconseguir-ho–: va donar el gol de la victòria en l'anada de la Supercopa d'Espanya contra l'Athletic a San Mamés (2-1) i el tant decisiu en la final de la Supercopa d'Europa davant el Shakhtar Donetsk (1-0). En la segona jornada de la Champions, va marcar el segon gol davant el Dinamo de Kíev (2-0); i en la sisena jornada de la Lliga, va donar el triomf als blaugranes contra l'Almeria (1-0). Finalment, a la final del Mundial de Clubs va marcar el gol de l'empat en el minut 89 contra l'Estudiants, que va donar pas a una pròrroga en què el Barça aconseguiria el sisè títol (2-1).

En la temporada 2010-2011, el de Tenerife va ser l'autor del gol de l'empat davant el Madrid que certificava el pas a la final de Champions de Wembley, on també va marcar. El del planter tornava a obrir el marcador a la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei 2011-2012 contra el conjunt blanc (2-2), i va batre per dues vegades Gorka Iraizoz en la final contra l'Athletic (3-1). El 2013 va donar la passada a la semifinal europea davant el PSG (1-1).

“Fins ara la intenció del Manchester United era interessar-se pel jugador i esperar, no teníem pressa”, explica un treballador del club anglès, sabedor de com gestiona la cartera Ed Woodward, vicepresident executiu del Manchester. Però quan es vengui Di María –en negociacions amb el PSG–, el Manchester i l'agent del futbolista es reuniran directament amb Bartomeu.

La pressa del Manchester

El United vol accelerar el procés del fitxatge perquè la Premier comença el 8 d'agost. Però el Barcelona, en aquest sentit, sembla menys flexible perquè se li ha ficat entre cella i cella igualar l'equip de Guardiola, que va guanyar els sis títols possibles en la seva primera temporada i mitja. “L'equip està fet, està plantejat per tenir la plantilla com la tenim fins ara i no preveiem cap sortida. Pedro ens fa falta i aquest any podem guanyar sis copes. Luis Enrique vol Pedro, tots el volem”, va assenyalar Bartomeu aquesta setmana des dels Estats Units, on el Barça està fent la gira de pretemporada. És per això que el club té clar que no el vendrà fins que se celebri la Supercopa europea, l'11 d'agost a Tbilissi (Geòrgia) davant el Sevilla, que ja el va guanyar el 2006 (3-0). Entre altres coses, perquè Neymar es reincorpora el 28 de juliol i Messi ho farà el 3 d'agost, només una setmana abans de la celebració del títol.

Avui, precisament, el Barça es mesurarà amb el Manchester de Van Gaal. I jugarà Pedro, un futbolista que va rebre la seva primera ovació el dia que es va estrenar com a blaugrana al Camp Nou i que Guardiola el va resumir en una frase: “Pedrito s’ho mereix tot”. Andoni Zubizarreta, ex-director esportiu, li va donar la raó amb una altra sentència l'estiu passat: “No hi ha diners per fitxar un Pedrito”. Sobretot perquè va costar 300.000 euros i uns quants sacs de pilotes al San Isidro, un club del qual va arribar el 2006. Encara que després de la Supercopa, caldrà buscar-lo.