Selecciona Edició
Connecta’t

Ona Carbonell: “El meu cos és capaç de resistir qualsevol adversitat”

La catalana és la millor carta de la natació espanyola per aconseguir una medalla

Ona Carbonell, al CAR de Sant Cugat.
Ona Carbonell, al CAR de Sant Cugat.

Ona Carbonell (Barcelona, 1990) és el més semblant que té Espanya a una garantia de medalla als Mundials de natació de Kazan. La seva actuació començarà aquesta tarda en el concurs del solo tècnic (16.30, Teledeporte), primera final del campionat de sincronitzada. Serà un duel de gegants amb l'esplèndida xinesa Huang Xuechen i la llegendària russa Natalia Ischenko, que torna a posar-se el vestit de bany després d'haver estat mare.

Pregunta. Fora de la piscina es veu més petita. Com si s'encongís.

Resposta. A l'aigua intento créixer. Ser gran. Com els ballarins. Quan els veus de carrer no et diuen res i a l'escenari al·lucines. La grandesa d'aquests esports artístics és que pots ser dues vegades tu mateix.

P. I com és el seu altre jo?

R. Hi ha dues Ones. Fora de l'aigua sóc una persona pacient, tranquil·la, molt observadora. M'agrada escoltar i aprendre. Dins de l'aigua a l'hora de competir em transformo. La gent que no em coneix quan em veu a l'aigua se sorprèn. Crec que el meu cos és capaç de resistir qualsevol situació, en qualsevol adversitat. Mantinc la calma i procuro adaptar-me.

El 2013 no hauria pogut assimilar la dificultat que he afegit a aquest solo”

P. Les seves coreografies de solo sempre inclouen uns girs de genoll que semblen antinaturals. No li fan mal els lligaments?

R. Sóc bastant forta per herència genètica. També tinc un físic treballat. Sóc flexible per naturalesa i alhora fibrosa. La meva preparadora física es crema les celles perquè pugui muscular més, perquè sóc fina, però tinc els músculs durs. Aquesta barreja m'ajuda a no lesionar-me fàcilment. Perquè la majoria de les nedadores o són molt flexibles o són molt fortes, i així et trenques més. Si fos més dura, em faria més mal. Però les lesions de sincro són per culpa de les repeticions. Els girs a les espatlles, als genolls i als malucs fan que acabis perdent líquid. A la mínima cal posar-hi gel i fer fisioteràpia.

P. Treballa amb pesos?

R. Cada dia de la setmana una hora i mitja o dues. I hi ha parts de la temporada que correm i fem més exercicis cardiovasculars, flexions, abdominals, dominacions… Intentem treballar sobretot amb el nostre propi pes. I a l'aigua entrenem amb cinturons, canelleres i roba per nedar amb pes.

P. Quantes dominacions fa?

R. Vuit o més. Hi ha nedadores de l'equip que aixequen més pesos que jo però els costa més treballar amb el seu propi pes. Jo sóc a l'inrevés.

P. Quant pesa?

R. Ara m'he aprimat a la recta final: peso uns 52. Quan arriben els campionats t'aprimes sense voler pels nervis i perquè s'acumulen els entrenaments. Cal anar amb compte de no perdre forces.

R. Per què les russes estan més definides muscularment?

P. Fa temps eren molt més primes. Cada vegada ens exigeixen més preparació atlètica. Cal estar musculat, però si peses molt no flotes. Cal buscar un equilibri.

Hi ha dues Ones. Fora de l'aigua sóc pacient, a dins em transformo”

P. Com planteja aquest solo, després de l'experiència del seu debut el 2013?

R. El Mundial de Barcelona va ser el meu primer any. Ara em miro i veig que tenia moltíssimes coses a millorar. Sobretot en la tècnica i el control del meu cos. Ara estic físicament més forta i això m'ajuda a controlar-me, a poder fer coses més difícils, amb angles més extrems, i a aguantar el dolor físic. Un solo és un exercici molt bèstia i aguantar el dolor és mentalment dur. El 2013 no hauria pogut assimilar la dificultat que he afegit al solo de Kazan.

P. Quina dificultat?

R. N'he millorat l'execució. Són transicions molt difícils, figures amb el pes de les cames fora de l'eix, en diagonal, brolls ('boosts') de cames amb angles diferents i una part potent de braços i sobretot he millorat moltíssim el recorregut de la piscina. Abans em costava moure'm perquè estava tan cansada que no hi arribava. Ara em desplaço per tota la piscina. Això, a part de puntuar, dóna la sensació d'agilitat.

P. Per què ha canviat de parella al duo?

R. Va ser una decisió de l'equip tècnic. Em van demanar que Paula Klamburg només se centrés en el duo lliure per poder entrenar al màxim i Clara Camacho, que té molt bona tècnica, control i extensió, que fes el duo tècnic. A veure com va.

P. La Clara i la Paula són nedadores molt diferents i vostè ha de sincronitzar-se amb totes dues. Això per a vostè no és més difícil?

R. A veure, òbviament no és fàcil canviar tant de parella: l'Andrea, la Marga, la Paula, la Clara… Són molts canvis en molt poc temps. I és difícil per a mi, per a les companyes, i per al duo perquè el millor és treballar anys juntes. El temps dóna solidesa als duos. Això no és fàcil per a ningú. Però l'esportista bé que s'ha d'acostumar als canvis. Les dues tenen coses molt bones i si es concentren només en una rutina podran donar més d'elles mateixes. La Clara té molt bona tècnica i la Paula té molta flexibilitat i molta part artística.

Si haig de nedar vuit proves no puc preparar igual el solo. El dia té 24 hores"

P. Es veu nedant amb 32 anys com Gemma Mengual?

R. No ho sé. A la meva vida sóc partidària de mirar el dia a dia i viure el present. Mai saps què passarà i no és bo pensar massa en el futur. Vull gaudir del present, la família, els amics, la feina, la universitat. Ara tinc l'objectiu de Kazan i després el de Rio, que és un objectiu molt bonic. I ja veurem… Millor: ara tinc l'objectiu de Kazan i després vull gaudir de les vacances que també és molt important. Els esportistes som tan exigents amb nosaltres mateixos que… Estic treballant amb un coach aquest any per primera vegada i m'està anant molt bé.

P. Un entrenador de la ment, que n'hi diuen?

R. Sí. Em diu que mai gaudeixo del que acabo de fer perquè sempre estic pensant en el repte següent. Cal gaudir i celebrar. Vas de mundials a europeus i d'europeus a jocs i guanyes una medalla, i una altra i una altra i una altra… I no gaudeixes de res. I el cos ho necessita. Li has demanat molt al teu cos i a la teva ment i li has de donar alguna cosa a canvi. Acabes de guanyar alguna cosa i has passat i és igual. És igual que sigui el teu cinquè mundial o el teu quart mundial perquè has de demostrar cada dia, perquè el que has fet o el que has estat no serveix de res.

P. Tot resulta menys fascinant quan ja tens la medalla olímpica?

R. A l'inrevés. Era una cosa que tenia tan clar que volia aconseguir, que una vegada que ho has fet et dius: ‘Era el meu objectiu i he estat capaç de fer-ho’. T'obre els ulls. Tens més ganes de seguir. Et dóna més forces. És com una reafirmació. És com el senyal que puc més.

P. La decisió de no nedar amb l'equip va ser seva?

R. Ho decidim amb l'equip tècnic. Han estat dos anys d'una exigència física i mental brutal. Vam resoldre que a Rio haig d'estar al cent per cent en tot i que necessitava respirar.

P. Mentalment què suposa nedar vuit rutines?

R. Que no puc preparar-me tant el solo si haig de fer vuit proves. El dia no té més hores. En comptes d'entrenar vuit hores d'equip haig de fer-ne tres d'equip, quatre de duo i una de solo. És un desgast perquè cada vegada que nedes la pressió és molt gran. Cal memoritzar vuit corografies.

MÉS INFORMACIÓ