Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘revisió monàrquica’ afectarà almenys 16 carrers de Barcelona

La iniciativa podria no anar més enrere de figures dels últims 200 anys, de manera que la dinastia borbònica en seria la més afectada

La plaça de Joan Carles I de Barcelona és coneguda popularment com la plaça del Cinc d'Oros.
La plaça de Joan Carles I de Barcelona és coneguda popularment com la plaça del Cinc d'Oros.

La revisió que l'alcaldessa Ada Colau i el seu equip vol fer del nomenclàtor de Barcelona per analitzar i reduir el que qualifiquen de “sobredimensió simbòlica de la monarquia a la ciutat” afectarà, almenys, 16 noms de carrers, places o espais de Barcelona. Segons va avançar dijous el comissionat d'Estudis Estratègics i Programes de Memòria del Consistori, Xavier Domènech, la revisió podria no anar més enrere de figures dels últims 200 anys, de manera que la dinastia borbònica en seria la més afectada. La meitat d'aquests noms es va imposar el 1939.

El nomenclàtor de Barcelona ha sofert, històricament, vaivens notables de canvis de noms. A més dels provocats per les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, el més recent i espectacular va ser el del 1980, amb el primer Consistori democràtic, en el qual gairebé 60 carrers van canviar el nom i es van traduir al català. La iniciativa anunciada per l'equip d'Ada Colau –i que ha començat simbòlicament amb la retirada del bust del rei Joan Carles de la sala de plens de l'Ajuntament– tampoc quedarà curta: afectarà 16 espais urbans, això sense comptar-hi peces monumentals o els canvis de nominacions d'escultures o edificis, com el Palau Reial de Pedralbes, que ho és des del 1924.

Domènech, que juntament amb el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va presentar la iniciativa, que, a més dels carrers, també afectarà els elements que hi hagi a la Casa Consistorial i els edificis municipals, no va donar detalls de l'exhaustiu informe tècnic previ que es realitzarà. Però en deixar entreveure que la revisió podria no retrocedir més enllà de dos segles comportaria que l'afectació afectés espais que, principalment, responen a un nomenclàtor de la dinastia borbònica i a la seva família.

La meitat dels carrers amb noms monàrquics van ser batejats així el 1939, després de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya

Així, Joan de Borbó, pare de Joan Carles I i comte de Barcelona, per exemple, es podria veure afectat per partida doble: d'una banda, pel passeig que porta el seu nom a la Barceloneta i, de l'altra, per tenir un bust, amb la seva esposa, Maria Mercè, a la galeria gòtica de l'Ajuntament.

Joan Carles I en serà, de nou, afectat segur: a més del possible canvi de nom de la seva plaça amb obelisc pelat a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia (Domènech va fer servir tota l'estona el popular “la plaça del llapis”, anteriorment coneguda com del "Cinc d’Oros") el nou Consistori ja ha proposat recuperar la simbologia republicana perduda el 1939, amb l'estàtua que avui llueix a la plaça de Llucmajor i el medalló dedicat a Francesc Pi i Margall).

Barcelona ha anat camuflant subtilment durant la història referències monàrquiques, com amb el carrer de Ferran VII: li va treure l'ordinal

Alfons XII (un carrer) i la reina Victòria (esposa d'Alfons XIII, que té carrer i jardins), serien altres figures susceptibles de desaparèixer. També podria passar-li a la reina María Cristina, mare d'Alfons XIII, que cauria d'una avinguda i d'un carrer, però que també podria fer-ho, amb el seu fill infant, del quadre que des del 1888 presideix amb el bust de Joan Carles I la sala de plens, batejat com a Saló de la Reina Regent en el seu honor.

Es dóna la circumstància que la meitat dels carrers amb noms monàrquics van ser batejats així el 1939, després de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya (en algun recuperant els anteriors de l'època republicana). Són els casos del passeig d'Isabel II i el carrer de la seva filla, Infanta Isabel, el carrer de Maria Victòria (esposa d'Amadeu I de Savoia), el carrer de la Princesa (Elisabet de Borbó, filla d'Isabel II) i les quatre de les reines María Cristina i Victòria. El moll del Príncep d'Espanya, i els carrers de la Reina Amàlia i de la Reina Cristina (ambdues dones de Ferran VII) són d'altres de les existents.

Barcelona ha anat camuflant subtilment durant la història referències monàrquiques, com va fer amb el passatge d'Isabel II i el carrer de Ferran VII: els va treure l'ordinal. L'últim, el maquillatge del qual ja es va produir el 1910 per evitar l'homenatge al monarca absolutista, condueix, just, a la plaça de l'Ajuntament.