Selecciona Edició
Connecta’t

El dia que Mas va tancar la porta

El Rei va perdre el 17 de juliol l'esperança d'una marxa enrere en el pla sobiranista

L'audiència a l'expresident el va fer canviar l'opinió del seu primer any de regnat

El Rei i Mas, el 17 de juliol al palau de la Zarzuela.
El Rei i Mas, el 17 de juliol al palau de la Zarzuela.

Durant tot el primer any de regnat, Felip VI ha mantingut l'esperança que el pla sobiranista català era reconduïble, que el full de ruta independentista tenia marxa enrere, i ha desplegat la seva agenda institucional per intentar-ho. El monarca va acudir a 12 actes a Catalunya (un per mes, és el tercer territori on més activitat ha tingut, només per darrere de Madrid i Astúries), ha mantingut trobades institucionals contínues amb Artur Mas per motius molt diversos i ha aprofitat aquests viatges per celebrar reunions privades i discretes amb representants de la societat catalana.

En totes aquestes trobades que el Rei ha mantingut amb Mas, el president català –com ja havia fet en l'última etapa amb el rei Joan Carles– aprofitava per criticar el Govern de Mariano Rajoy per la seva actitud a negar-se a negociar un tracte especial per a Catalunya. El president, que mai ha defugit les cites amb Felip VI des de la seva proclamació –a la qual Mas va decidir anar malgrat que moltes veus independentistes li van demanar que no ho fes– lamentava que des de Madrid se l'estava empenyent cap a l'independentisme. Aquella queixa constant, que Mas ha repetit a altres alts representants de la política espanyola, va fer pensar a Felip VI que hi havia marge de maniobra, que la porta al diàleg amb Catalunya estava oberta, per moltes escenificacions que el bàndol sobiranista dugués a terme a les institucions catalanes i al carrer.

Això va ser així fins al 17 de juliol. Aquest dia durant la recepció que el Rei va oferir a Mas al palau de la Zarzuela –com havia fet abans amb altres presidents autonòmics i per enviar un missatge de normalitat malgrat les notícies que arribaven des de Catalunya– Felip VI es va adonar que els seus esforços durant més d'un any no havien fet cap efecte sobre Mas i que el líder català està disposat a arribar fins al final.

Ni la Casa Reial ni la Generalitat han ofert cap explicació malgrat la rellevància de la trobada. Va ser una indiscreció del president de Cantàbria, el singular Miguel Ángel Revilla, que va revelar que el Rei veu “irreconduïble” el pla sobiranista de Mas. El que va passar durant els 75 minuts que va durar la reunió de tots dos es va quedar entre aquelles quatre parets del palau i forma part del secret oficial però EL PAÍS ha pogut saber que davant de la pregunta institucional del Rei sobre els projectes del seu Govern (una qüestió que també va plantejar a la resta de presidents autonòmics) Mas va aprofitar per esplaiar-se en la defensa del procés secessionista en marxa i sobre els seus plans per declarar la independència en 18 mesos si la llista única i la CUP aconsegueixen majoria absoluta en els comicis de setembre.

Un acte al mes a Catalunya

En el primer any de regnat, Felip VI ha multiplicat la seva presència a Catalunya. El monarca ha compartit amb el president, Artur Mas, lliuraments de guardons com les Medalles d'Honor del Treball 2014 i els VII Premis Carles Ferrer Salat, o la benvinguda a la 65a promoció de jutges. Els seus viatges han inclòs visites a empreses com la factoria de Seat –el Rei es va posar al volant d'un dels cotxes amb Mas de copilot per gust dels fotògrafs– o els cellers Freixenet.

A Barcelona va inaugurar el Congrés Mundial de Mòbils i va participar en el funeral institucional a les víctimes de l'accident aeri de Germanwings, entre altres actes públics (un al mes).

Durant la conversa aquesta vegada ja no va haver-hi queixes contra el Govern espanyol o Madrid, terme que acostuma a emprar el president, sinó el detall d'un full de ruta que Mas està decidit a complir al marge de les lleis i de la mateixa Constitució.

El monarca va preguntar a Mas pels seus plans, va escoltar-lo amb atenció i es va limitar a actuar des de l'àmbit purament institucional, perquè l'exercici polític i el paper d'àrbitre que li confereix la Llei Fonamental només li està permès sota l'encàrrec del president del Govern.

La conclusió de Felip VI va ser que l'actitud de Mas és "irreconduïble", com va comentar en els dies successius a diversos presidents autonòmics que el van visitar i es va encarregar de divulgar el càntabre Miguel Ángel Revilla.

El rei Felip va poder sospitar que la cosa no anava bé quan Artur Mas va dir als periodistes abans d'entrar: "Vinc en to de pau". Ho va dir amb el mateix mig somriure que ja havia mostrat en la final de la Copa del Rei mentre gran part de les aficions del Barça i de l'Athletic de Bilbao xiulaven l'himne espanyol. La salutació a la sala d'audiències del palau va ser molt més freda que en les trobades anteriors i els escassos vint passos que van fer fins que es van asseure al despatx del monarca desprenien un aire gèlid. El context no hi ajudava. El president de la Generalitat havia tancat el dia anterior un acord amb Esquerra Republicana i les entitats sobiranistes per concórrer a les eleccions del 27 de setembre amb una llista unitària per proclamar la independència. El dia de la cita a la Zarzuela, aquesta va ser la foto de portada que va propiciar Artur Mas a la majoria dels diaris, apilats a la taula de treball del despatx reial.

Des d'aquell dia, la distància entre el Rei i el president de Catalunya s'ha engegantit. Aquesta setmana s'han tornat a veure en un ambient glacial. Dijous passat, durant el lliurament dels despatxos a la 65a promoció de jutges, Felip VI, va recordar davant el president l'“exigència ineludible de complir la llei per una convivència democràtica en pau i llibertat” i que la norma és “font de legitimitat”. Mas va dir després que no es va donar per al·ludit i va defensar que el seu govern no ha incomplert la llei. I de passada va aprofitar per tornar a marcar distàncies amb Felip VI. Durant el còctel posterior, contravenint el protocol, va abandonar l'acte abans que ho fes el monarca. Els somriures institucionals que tots dos han compartit durant l'últim any, avui són història.