Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

El paper del Rei

Felip VI compleix la seva tasca constitucional a Catalunya davant el desafiament de Mas

No hauria de ser notícia que un cap d'Estat defensés el compliment de la llei en el lliurament de despatxos d'una nova promoció de jutges; és ben natural. Desgraciadament, a Espanya avui sí que és notícia, perquè el discurs del Rei d'ahir es produeix a Catalunya, on el president de la Generalitat (màxim representant de l'Estat a la Comunitat Autònoma) amenaça amb una declaració unilateral d'independència, presumint que ho farà saltant-se les lleis i menyspreant els preceptes d'una Constitució votada per una àmplia majoria dels catalans i de la resta dels espanyols.

Felip VI ha tornat a posar-se en el seu lloc i complir la seva funció constitucional davant el desafiament sobiranista d'Artur Mas. I davant l'hostilitat de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aprofitat l'última visita del Monarca a Catalunya (fa dos anys que hi viatja cada mes) per dur a terme un desplegament antimonàrquic infantil, la retirada del bust del rei Joan Carles de la sala de plens. L'alcaldessa, Ada Colau, ha anunciat la pròxima eliminació de símbols de la Corona i de la nomenclatura vinculada a la monarquia dels carrers i edificis de Barcelona.

El Rei intervé públicament amb gestos i pronunciaments. També actua de forma discreta dins de l'ètica, heretada del seu pare, de promoure el diàleg i buscar consensos. Felip VI exerceix la seva tasca com a cap de l'Estat complint escrupolosament amb les funcions i les limitacions que estableix la Constitució: garant de la unitat d'Espanya, cap de les Forces Armades, representant del país a l'exterior i àrbitre i moderador de la política.

Des de la seva proclamació com a Rei, Felip ha sabut equilibrar els seus gestos i les seves declaracions públiques, buscant el diàleg trencat pels líders independentistes catalans. Ho ha intentat diverses vegades, però s'ha trobat amb el mur de Mas i els seus socis, que han preferit seguir el seu camí cap enlloc en comptes d'aprofitar la possibilitat de reconduir la situació i trobar-hi una sortida negociada. Divendres passat, el Monarca va poder constatar que els seus intents de destacar “el que ens uneix” havien caigut en sac foradat i que la posició del president de la Generalitat respecte a la secessió era “irreconduïble”.

En aquest esforç de buscar consensos i garantir la unitat d'Espanya, Felip VI no només s'ha trobat amb l'obstacle del front secessionista. El Rei també ha estat en una situació de desemparament per la falta d'una estratègia clara del Govern de Mariano Rajoy per buscar solucions polítiques que no es limitin al compliment de la llei. La Corona no pot exercir el paper d'àrbitre i moderador si no rep l'encàrrec del president de l'Executiu i el full de ruta per avançar en la recerca d'uns consensos que tant han contribuït fins ara al desenvolupament democràtic al nostre país.

La qüestió catalana no la poden solucionar els advocats de l'Estat. Fa falta un discurs polític capaç d'encaixar tots els catalans a Espanya. I aquest discurs inclou un canvi constitucional que reorganitzi l'Estat de les autonomies.