Selecciona Edició
Connecta’t

Tsipras es consolida en contenir la rebel·lió a les files del seu partit

La prioritat del Govern grec és ara negociar un nou acord abans del 20 d'agost

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, assisteix a la sessió parlamentària a Atenes, el 22 de juliol del 2015.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, assisteix a la sessió parlamentària a Atenes, el 22 de juliol del 2015.

Tocat, però no enfonsat. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha aconseguit contenir l'hemorràgia rebel a Syriza i tirar endavant sense més ensurts les dures reformes exigides pels socis per tramitar el tercer rescat. Per al setembre queda la solució de les diferències internes, o el cisma definitiu del partit; ara, la prioritat absoluta del Govern és tancar un acord amb les institucions "amb millors condicions" de les previstes inicialment. El rescat ha d'estar tancat abans del 20 d'agost, data en què Atenes haurà de fer front a nous pagaments al Banc Central Europeu.

Després de superar sense més discrepància partidista la votació del segon paquet de mesures urgents, avui a la matinada, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, té les mans lliures per centrar-se en la negociació del tercer rescat, de 86.000 milions d'euros a tres anys, a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera (MEDE). De fet, demà arrenquen a Atenes, amb la visita de representants de les institucions, els tràmits redactar el Memoràndum d'Entesa (MoU, en les seves sigles angleses; nom tècnic del rescat), un procés que s'espera que finalitzi cap al 20 d'agost –data d'un nou venciment de bons i les condicions dels quals, ha subratllat el primer ministre en el discurs previ a la votació, "el Govern d'Atenes aspira a millorar".

Els creditors han expressat la seva satisfacció per la ràpida tramitació de les reformes exprés, aprovades gràcies al suport unànime dels tres partits d'oposició proeuropeus (conservadors, socialistes i liberals), i amb un marcador favorable al Govern de 230 vots (de 300); els no han estat 63 (inclosos 31 de Syriza, una cinquena part del seu grup parlamentari) i les abstencions, cinc, més dues absències.

Però, malgrat minimitzar l'impacte de la dissidència al seu propi partit –en la votació parlamentària d'avui el Govern ha registrat tres vots contraris menys que la setmana passada, i la reconversió de l'exministre de Finances, Iannis Varufakis, que aquesta vegada ha votat , Tsipras no podrà desentendre's del seu principal maldecap, l'amenaça de cisma a Syriza. En les últimes hores, i després que el primer ministre passés a l'ofensiva contra els rebels, s'han produït declaracions poc conciliadores per part de l'exministre Panaiotis Lafazanis, líder de la Plataforma d'Esquerra i teòric capitost de la rebel·lió. "No ens amenacis", ha demanat (o advertit) a Tsipras, en resposta al contundent missatge del cap de Govern, que fa una setmana va purgar el seu Executiu de dissidents.

Tsipras s'ha reunit avui amb una altra destacada representant del sector crític, la presidenta del Parlament grec, Zoí Konstandopulu, que, a diferència de Varufakis, va votar no per segona vegada i, encara més, va adreçar un escrit a Tsipras i al president del país, Prokopis Pavlópulos, queixant-se de la "violació constitucional" que suposen les exigències dels socis al Parlament. Konstandopulu, que també és diputada de Syriza, es nega a dimitir del seu lloc, i l'hi posa molt difícil a Tsipras, que avui ha mostrat la seva "seriosa preocupació pel desacord institucional" amb la tercera autoritat del país. La reunió entre els dos s'ha desenvolupat en un ambient de "sinceritat i complicitat", cosa que, en la diplomàcia política a l'ús, equival a constatar la tensió que hi ha entre els dos.

Ateses les difícils circumstàncies que viu el país, amb la Borsa tancada des de fa gairebé quatre setmanes i controls de capital vigents sine die, el més curiós és que Tsipras experimenta una onada de simpatia ciutadana inversament proporcional a la seva caiguda en desgràcia dins del partit, tant entre simples votants com entre els seus quadres, i que es reflecteix en els 20 punts d'avantatge que Syriza treu al seu competidor immediat, la conservadora Nova Democràcia, en les enquestes d'intenció de vot. "Fa anys que no voto, no em convenç cap partit, ni els anteriors ni els nous. Però aquest noi [per Tsipras, que acaba de fer 41 anys] m'agrada, se'l veu honest i disposat a donar la cara i batallar, i això ja és molt en un país arruïnat pels seus polítics, que només han defensat els seus interessos", confessava avui la petita empresària Dimitra Athanasiópulos, representant d'un sector que des del 2008 ha patit el tancament de 229.000 pimes, i la pèrdua de 700.000 llocs de treball.

"El partit i el Govern són dues coses molt diferents, Syriza es comporta amb absoluta autonomia, i amb una lògica electoral", explica sota la condició d'anonimat una membre de Syriza. "A més de la majoria de Tsipras i la Plataforma d'Esquerra de Lafazanis, hi ha una tercera facció, l'anomenat Grup dels 53 [del que procedeix l'actual ministre de Finances, Euclidis Tsakalotos], que insisteix en la unitat del partit i a establir una nova relació amb Europa. Vol jugar un paper unificador, que podria ser determinant per permetre al partit seguir en el poder sense necessitat de convocar noves eleccions". Un escenari, el de l'avançament electoral, que molts a Syriza donen per fet, inclosos alguns membres del Govern.

MÉS INFORMACIÓ