Selecciona Edició
Connecta’t
quadern d'estiu

La cultura fa venir gana

Museus, llibreries, teatres o biblioteques aposten pels serveis de restauració

La terrassa de l'Antic Teatre.
La terrassa de l'Antic Teatre.

Passar-se tres hores en un museu pot ser dur. Capbussant-se en una llibreria davant els darrers títols de les editorials, un pot perdre la noció del temps. Una bona (o mala...) obra de teatre pot obrir la gana. Recórrer els metres i metres cúbics del Museu del Disseny ens pot deixar baldats. Seure en una biblioteca a llegir o a estudiar pot ser nociu per a la salut sense ni que sigui fer un mos. Assistir a una conferència sobre política contemporània requereix carregar les piles... Així ho entenen cada vegada més els professionals d’equipaments culturals de Barcelona que, de manera directa o indirecta, aposten per oferir un espai on els visitants puguin parar un moment, prendre un cafè o gaudir d’un àpat... i de passada, ingressen uns dinerons extres.

Françoise Cauete presumeix d’haver obert el primer restaurant en un museu a Barcelona. Va ser a la Fundació Miró, a Montjuïc, el 1988. “Era una gran opció, perquè la gent que visitava el museu, tan lluny de tot arreu, necessitava un lloc on prendre alguna cosa o quedar-se a dinar”, explica la restauradora.

Era gairebé una necessitat, lluny dels motius que van dur la llibreria Altaïr, especialitzada en viatges, després de 36 anys de vida, a obrir l’octubre passat el seu cafè, un somni del seu fundador, l’antropòleg Pep Bernardas. “És més que una cafeteria”, explica. “És un lloc de tertúlies, activitats, presentacions o actuacions musicals, un complement a la nostra oferta llibresca”. Entre cafès i tes, el visitant es troba en un espai que pretén ser “una fàbrica de preguntes”, la millor manera d’eixamplar els horitzons dels viatges físics. Com que el bar el gestiona personal de la casa, poden deixar als clients consultar llibres a les taules de la cafeteria, “sempre que ho facin amb cura i no més de tres de cop”, fixa Joan Carles, 14 anys treballant a la casa.

El FAD ja tenia un bar molt freqüentat a la seva anterior seu, a Ciutat Vella, i ara, a les Glòries, potser aquest espai agafa més importància: “No sé si dir que un lloc com el Museu Hub és inconcebible sense una cafeteria, però és un element molt important, cap equipament modern no en té”, explica Salvador Sauleda, fundador de Sauleda, l’empresa que hi explota el negoci de la restauració. També Toni Herrero, responsable de la concessió del bar de la biblioteca Jaume Fuster, a la plaça de Lesseps, considera que el seu negoci és “una necessitat” per la tipologia del servei cultural.

Però si hi ha un equipament cultural a Barcelona que realment necessita un espai d’esbarjo, refrigeri i tertúlia, possiblement és l’Antic Teatre, que, de fet, sobreviu gràcies al seu bar: “Ens representa el 50% dels ingressos”, comenta Semolinika Tomic, alma mater del projecte cultural d’aquest racó del barri de la Ribera. “El nostre és un projecte sostenible, no vivim de subvencions: més del 70% del pressupost és propi i el bar n’és el mecenes, tots els beneficis van a parar al desenvolupament del projecte artístic, perquè no podríem viure de subvencions, com d’altres: desgraciadament, la nostra programació es fa difícil per a les institucions d’aquí”.

Elisenda Poch, gerent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), diu que l’aposta del bar (C3Bar) es va fer al minut zero: “Sempre vam pensar que un bar era imprescindible”, explica. “L’equipament cultural i la cafeteria es complementen perquè un aporta públic a l’altra, i viceversa. De fet, la concessió del bar es regeix segons un cànon variable en funció de com va el negoci”. El cas d’Altaïr és diferent. Més que el negoci, es busca atraure gent al sector de la literatura de viatges: “Hi portem autors que ens obren les portes als seus mons”, explica Bernardas. “Econòmicament no ens ha aportat gran cosa, els ingressos que genera la cafeteria no arriben al 5% dels de la llibreria, però ja hi comptàvem”.

La majoria dels serveis de restauració dels equipaments culturals de la ciutat són concessions a empreses especialitzades que hi veuen una oportunitat de negoci i, per tant, no es limiten al cercle de clients de l’equipament que volen eixamplar. El barri, en aquest sentit, és molt important: l’Antic Teatre, fidel al seu compromís social, ha convertit el seu bar, que funciona des de les 10 del matí fins a les 11 de la nit, en un espai dinamitzador de la zona, en consonància amb la programació artística.

Molta de l’oferta cultural barcelonina és al centre de la ciutat, pur territori turístic. Al CCCB, per exemple, ho tenen clar: “Vénen molts estrangers perquè volten per aquí i la terrassa del bar, oberta ara a la plaça Ferran Corominas, és molt atractiva”, entén Poch. No és estrany veure joves estrangers fent un entrepà i una cervesa, però la clientela va molt més enllà: “Hi ha molt públic que ve a les activitats que organitzem, i per tant, com la nostra oferta, és gent molt diferent: els assistents al Big Bang Data, per exemple, no tenen res a veure amb els que van venir a veure l’exposició sobre el Paral·lel, ni amb els joveníssims de l’Hipnotik”. I tots poden coincidir al C3Bar.

Poch considera que la cafeteria és un focus d’atracció de públic. “Igual que els visitants entren al bar, molts veïns o clients del bar acaben per tafanejar i visitar alguna exposició”. En aquesta teoria dels vasos comunicants coincideix Sauleda, que està encantat amb la nova urbanització de la plaça de les Glòries, a les portes del 22@: “Comptem amb el tipus de visitant modern, amant del disseny, curiós, però també amb els que passegen per la zona, que és molt agradable”.

L’explotació dels espais és rendible però dura. La biblioteca Jaume Fuster és una de les tres de la ciutat que té cafeteria (les altres dues són la Francesc Candel i El Carmel-Juan Marsé): “Empresarialment la situació és dura, però anem fent”, diu Herrero. Potser el secret és centrar-se en el públic potencial, que sovint no és només el de l’espai cultural concret. “Aquí vénen molts estudiants i els mesos d’exàmens estem plens, però també ve gent del barri que vol gaudir de l’ambient tranquil i agradable d’una biblioteca... i de cop, tens visites il·lustres de convidats de la biblioteca, com Salman Rushdie o Haruki Murakami...”. Les caravanes de turistes que baixen del Park Güell, “per sort!”, no hi entren: “Tenen molta oferta per a ells i l’aprofiten”, diu Herrero.

Menges ‘de cada casa’

Molts dels espais gastronòmics dels equipaments culturals de Barcelona acaben mimetitzant-se amb la filosofia del centre que els acull. I no deixen de tenir, ni que sigui un punt, de regust exquisit, en principi en sintonia amb el suposat nivell d’exigència i coneixements del visitant. “Una llibreria de viatges ha d’oferir productes d’arreu”, explica Joan Carles, d’Altaïr. “Ara no tenim cuina [estan estudiant posar-ne] però oferim empanades argentines, ceviche peruà, pop a la grega, gambes vietnamites o tabules”. L’oferta del prestigiós restaurant de la Fundació Miró aposta per una cuina internacional, “com la gent que ens visita”, diu Cauete, que ja el 1988 va apostar per plats ara de moda, com els indis o els japonesos. Sauleda ofereix al Hub aperitius i brunchs de qualitat no exempts de disseny. Menges de cada casa.