Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona retira el bust de Joan Carles I de la sala de plens

La mesura forma part d'una revisió de la presència de la monarquia als edificis municipals i els carrers de la ciutat

Moment de la retirada del bust del rei Joan Carles.

El bust del rei Joan Carles I que presideix la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona va ser retirat ahir en el marc d'una revisió de la iconografia monàrquica de la ciutat que impulsa l'alcaldessa Ada Colau. “Hi ha una sobredimensió simbòlica de la monarquia que contrasta amb una infrarepresentació d'altres tradicions ciutadanes més pròpies de la ciutat”, van afirmar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat per a la Memòria Històrica, Xavier Domènech, que van anunciar un estudi per valorar canvis d'elements monàrquics tant dels edificis municipals com del nomenclàtor.

En una escenificació que va tenir un punt còmic, a les 18.41 hores dos operaris municipals amb camisa blava clara, enfilats a una escala metàl·lica, van baixar per dues vegades (cortesia per a la premsa gràfica) el bust de 34 centímetres de Joan Carles, obra que el suís Charles Collet va realitzar el 1976 i que presidia la sala de plens, i que estava col·locat davant d'un quadre de la reina regent i l'infant Alfons XIII, a la paret de la cadira de l'alcalde.

L'obligació, per un reglament estatal del 1986, que les sales de plens de tots els consistoris espanyols tinguin una efígie, ja sigui pictòrica, fotogràfica o en bust, del cap de l'Estat, ha donat cobertura jurídica a l'actuació del Consistori: el rei Joan Carles va abdicar fa més d'un any, el 2 de juny 2014, i 17 dies després era proclamat el seu fill, Felip VI. L'acte, d'innegable càrrega simbòlica, va coincidir amb la visita ahir de Felip VI a la ciutat per al lliurament dels despatxos judicials. A més, avui se celebrarà el primer ple del mandat de Colau, després del que va fixar el cartipàs municipal.

“És una norma interpretable: parlarem amb la resta de grups polítics i veurem què farem, sempre de forma consensuada”, va apuntar Pisarello, que no va aclarir ni la destinació del bust de Joan Carles –“és possible que vagi al Museu d'Història de Barcelona”– ni el que hauria de substituir-lo, com marca el reglament, el del seu fill Felip VI. “Encara no en tenim cap d'ell”, van admetre fonts municipals a aquest diari.

La retirada del bust no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una actuació més àmplia d'un consistori de confluència d'esquerres que creu que “Barcelona té una llarga tradició republicana que no està suficientment reconeguda per raons alienes a la ciutat, que té un govern municipal de fortes conviccions republicanes en valors o en la justícia social, que creu que la Monarquia és una institució constitucional però que presenta anomalies democràtiques i que veu una clara sobre representació iconografia monàrquica”, va enumerar Pisarello.

Per deixar clara “l'eminent història republicana d'una ciutat no especialment monàrquica”, en opinió del tinent d'alcalde, va anunciar dues línies d'actuació i mesures. D'una banda, s'ha encarregat a la Direcció de Patrimoni de l'Institut de Cultura del consistori (ICUB) que, en un termini de vuit mesos, elabori un informe de tota la simbologia monàrquica existent a l'edifici consistorial, “de per què és aquí i propostes de canvi”. Això podria arribar a afectar, com va confirmar a aquest diari Hernández, els dos busts, de Joan de Borbó i la seva esposa Maria Mercè, que hi ha a la sala gòtica de l'edifici; el llenç d'Alfons XIII i de la seva mare, i, fins i tot, el nom de l'espai de plens, batejat com a Sala de la Reina Regent.

La segona línia de treball serà un estudi tècnic en profunditat i un pla d'actuació que també es vol que estigui enllestit abans de finals d'any i que farà inventari tant del nomenclàtor (dues avingudes porten, per exemple, els noms de Joan de Borbó i Maria Cristina) com de les escultures de la ciutat. En aquesta línia, ni Pisarello ni Domènech (que fa una setmana van rebutjar el permís perquè s'oficiés una missa pels revoltats el 1936 al castell de Montjuïc) han perdut el temps. Així, han llançat la proposta de recuperar l'escultura (avui a la plaça de Llucmajor) i el medalló que el 1936 acompanyaven l'obelisc que es va col·locar a la plaça que forma la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia com a homenatge al nou règim i a Francesc Pi i Margall, primer president de la Primera República espanyola. La zona, coneguda popularment en els seus orígens com la plaça del Cinc d’Oros (unes voreres circulars recordaven la carta de naips), i més tard com la del Llapis (llapis, per l'obelisc), es va batejar, el febrer del 1981, amb el nom de Joan Carles I, per la seva actitud davant el 23-F. Abans, des del 1940 va ser la de la Victòria (per la Guerra Civil). El 2011 es va retirar aquesta simbologia i des de llavors no hi llueix cap símbol. “És una escenificació del buit de memòria històrica d'aquesta ciutat”, creu Hernández.

Ràpidament, el representant del PP al Consistori, Alberto Fernández Díaz, va qualificar l'acte d’“escarni a la monarquia d'una ciutat que li deu molt a Joan Carles, com els Jocs Olímpics”. “L'extrema esquerra i els independentistes s'uneixen contra la monarquia: reprovable”, va sostenir.

Les mesures controvertides de Colau

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha pres una sèrie de decisions polèmiques en els seus primers dies de mandat. Són les següents:

Jocs d'hivern

Va ser la principal decisió de la primera Comissió de Govern i li ha valgut que CiU, PSC i ERC forcessin un ple extraordinari per reconsiderar la decisió que Barcelona no opti als Jocs del 2026.

Hotels 'congelats'

El 2 de juliol es va dictar una moratòria d'un any en la concessió de llicències per a hotels, albergs i apartaments turístics. La moratòria congela projectes com el Hyatt, previst a la torre Agbar, el Four Seasons, a la torre Deutsche Bank, o el que Amancio Ortega volia obrir a l'antic Banesto.

Sense pista de gel per Nadal

No hi haurà pista a la plaça Catalunya per Nadal, una instal·lació que sufragava en part el Consistori i que era iniciativa dels eixos comercials dels barris. Colau ho considera un “model insostenible" i en lloc seu ha promès activitats gratuïtes.

La missa dels revoltats del 36, prohibida

La setmana passada, el Consistori va anunciar que no autoritzava la missa al castell de Montjuïc dedicada als caiguts a la Guerra Civil del bàndol nacional que se celebrava des del 1940. Es considera que l'acte contravé la llei de memòria històrica perquè encobreix "un acte d'exaltació" de l'alçament militar.

Revisió del tancament de clubs de cànnabis

Es revisarà el pla urbanístic que va aprovar l'anterior alcalde, Xavier Trias, just abans de l'inici de la campanya electoral, que suposa el tancament del 80% dels clubs cannàbics de la ciutat.

Colau deixa plantada la ministra

L’alcaldessa de Barcelona no va assistir dimecres a l'inici d'obres del tren llançadora a l’aeroport i va deixar plantada la ministra de Foment, Ana Pastor. No va amagar el seu malestar per haver-se assabentat de l'acte per la premsa i sobre la seva absència va dir que quan la van avisar tenia l'agenda plena i que no considera que aquesta obra sigui prioritària.

Renúncia a la llotja del Liceu

L'Executiu municipal ha renunciat a les vuit butaques que regidors, alts càrrecs i convidats tenen a la seva disposició al teatre. Valien 108.000 euros anuals. “Un privilegi injustificable”, segons Colau. El teatre ha demanat a l'alcaldessa que reconsideri la seva decisió.

La missa de la Festa Major

Colau va anunciar que no anirà a la missa de la Mercè. La missa es farà perquè hi vagi qui vulgui, va dir, "autoritats i veïns", però no apareixerà al programa oficial de la Festa Major.

MÉS INFORMACIÓ