Selecciona Edició
Connecta’t

ERC no signa un pacte de l’esquerra per la renda garantida després del 27-S

Tota l'esquerra es compromet a fer que sigui la primera llei de la propera legislatura

Diputats i impulsors de la ILP per la renda garantida avui al Parlament.
Diputats i impulsors de la ILP per la renda garantida avui al Parlament.

Totes les forces d'esquerra, excepte ERC, van subscriure ahir una declaració per la qual es comprometen que Llei de Renda Garantida i de Ciutadania sigui la primera que es debati i s’aprovi al Parlament que sorgeixi de les eleccions del 27 de setembre. Els republicans asseguren que ells també en subscriuen el contingut, però que si ahir no van signar és perquè no se'ls va convidar a fer-ho. Els promotors de la iniciativa, en canvi, expliquen que no s'hi ha de convidar ningú i que Esquerra és un partit que ha mostrat serioses discrepàncies amb el projecte de llei del Parlament.

Des del PSC a la CUP, passant per Podem, Iniciativa, Esquerra Unida, Procés Constituent o Barcelona en Comú, els signants asseguren que es pretén assegurar uns mínims vitals a la ciutadania perquè puguin desenvolupar una vida digna. Es tracta, diuen, d’“impedir la utilització de la pobresa per mantenir captives les persones vulnerables a través de xarxes clientelistes que administren la beneficència amb l'opacitat i arbitrarietat”.

La Llei de Renda Garantida que impulsen els partits va néixer a través d'una iniciativa legislativa popular ara fa quatre anys, quan el Govern de CiU, amb el suport llavors del PP, va fer una gran retallada a la renda mínima d'inserció vigent a Catalunya. Desenes de milers de persones van quedar excloses d'una prestació que els ajuda a subsistir.

Els promotors de la ILP van recollir 121.191 signatures i es va presentar al Ple del Parlament el 26 de març de 2014 per la via d'urgència. No obstant això, no va arribar mai a ser debatuda al Ple per acord entre CiU i Esquerra Republicana, que ara es despenja d'aquell compromís per després de les eleccions del 27 de setembre.

Oriol Amorós, el diputat d'Esquerra que va estar en la comissió que va tramitar la ILP, va explicar ahir que el compromís del seu partit amb la renda garantida està fora de dubte. “Si ens haguessin convidat a signar el pacte ho hauríem fet”, va dir. Els impulsors de la ILP, en canvi, acusen els republicans de no haver mostrat cap interès per la iniciativa. “Que diguin que la subscriuen i ens els creurem”, van explicar les mateixes fonts.

Per la seva banda, Amorós, va recordar que la llista independentista porta la renda garantida al seu programa electoral com una de les 12 prioritats socials, encara que la veritat és que el govern de CiU n’ha vingut retardant contínuament la posada en marxa, amb el suport d'ERC. Amorós ho atribueix a la llarga relació d'experts que van desfilar pel Parlament en la tramitació de la ILP i que va ser ell qui va advertir d'aquests riscos.

“Presentarem esmenes a la ILP igual que la resta de partit, perquè tal com està ara és inassumible, ja que suposaria una despesa anual de 3.700 milions d'euros”, va reblar Amorós.

Els impulsors de la ILP tenen una altra visió molt diferent. “Malgrat el seu caràcter d'extrema urgència social i tramitar-se al Parlament per la via d'urgència, l'oposició de la majoria parlamentària –CiU i ERC– a aquesta proposta de llei ha aconseguit amb diferents tàctiques dilatòries impedir al llarg d'aquests 15 mesos que sigui aprovada abans de finalitzar aquesta legislatura”, diu la declaració titulada “Una Catalunya sense pobresa és urgent, possible i necessària”.

La Generalitat ha anunciat en diverses ocasions que augmentaria les actuals prestacions de la renda mínima d'inserció, però les entitats del tercer sector denuncien que això no ha passat mai i que les conseqüències sobre milers i milers de persones han estat evidents. "Ha prevalgut la seva política d'ajust i austeritat, el rescat dels rics i poderosos a costa de l'empobriment de la majoria", assegura la declaració signada ahir.

MÉS INFORMACIÓ