Selecciona Edició
Connecta’t

Els negocis públics de la família Sumarroca

Les filials del grup, creat per un dels fundadors de Convergència, han estat sempre entre les principals adjudicatàries d’obra pública de la Generalitat

Jorge Miarnau (esq.) amb Carles Sumarroca, el 2009.
Jorge Miarnau (esq.) amb Carles Sumarroca, el 2009.

L’activitat empresarial dels Sumarroca arrenca fa poc més de mig segle. Agafats de la mà d’altres accionistes catalans, a començaments dels anys seixanta neixen les dues empreses que constituiran el tronc central dels negocis de la família: Emte i Teyco. La primera, que es va fundar amb el nom d’Estudios, Montajes y Tendidos Eléctricos, s’anirà dedicant al camp de l’energia i la gestió de residus, mentre que Teyco basarà la seva activitat sobretot en el camp de la construcció i l’obra civil. El nom de la família ha estat sempre vinculat a Convergència Democràtica de Catalunya. El pare de les empreses, Carles Sumarroca Coixet, va ser un dels fundadors del partit i és conegut per les seves relacions amb Jordi Pujol, i va col·laborar amb diversos projectes empresarials vinculats al nacionalisme català.

Les relacions empresarials dels Sumarroca amb els governs de CiU han estat sempre estretes, fins al punt d’haver aixecat sempre sospites i acusacions de pràctiques irregulars. De fet, les companyies del grup consten gairebé cada any com les principals adjudicatàries d’obra pública de la Generalitat. Entre aquestes obres hi ha contractes de la línia 9, la seva participació en parcs eòlics –com el controvertit mapa eòlic que va intentar impulsar el tripartit– o l’operació per la qual el grup va quedar-se part del negoci de Sony a la planta de Viladecavalls.

Però un dels casos més polèmics en què es va veure involucrada l’empresa va tenir a veure amb obres realitzades per l’antiga empresa pública d’habitatge Adigsa. L’acusació de l’expresident Pasqual Maragall sobre presumptes comissions il·legals –el famós “3%”– va destapar que Adigsa adjudicava obres sense contracte. El mecanisme per fer-ho eren els “reformats”, és a dir, els afegits de les obres, que disparaven la factura que havia de pagar el contribuent per fer habitatge públic. La mateixa Adigsa va admetre que va fer-ne per valor de més de mig milió d’euros, i la Sindicatura de Comptes l’any 2009 va emetre un informe que assenyalava directament l’empresa dels Sumarroca, que entre el 2003 i el 2004 havia estat una de les que van rebre fins a tres milions d’euros per dur a terme rehabilitacions que es van fer sense concurs. El cas Millet va destapar, a més, que Teyco era una de les principals societats que finançava la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC i rebatejada com a Catdem després de l’escàndol del Palau de la Música Catalana.

L’alegria de l’obra pública no va ser eterna. A partir del 2008, els plans d’austeritat van obligar a gairebé paralitzar els grans concursos a Catalunya i a la resta d’Espanya. Les empreses van decidir canviar el seu rumb. Emte va decidir el maig del 2009 fusionar-se amb la constructora Comsa, de la família Miarnau, per crear Comsa Emte, el vuitè grup d’infraestructures, construcció i serveis de l’Estat. Les dues famílies tenien bones relacions i havien participat conjuntament a diversos projectes, de manera que van posar en marxa un grup que arrencava amb una facturació d’uns 2.200 milions d’euros.

Teyco, per la seva banda, veia com les administracions públiques tancaven l’aixeta i la facturació queia en picat. Per aturar l’hemorràgia, els Sumarroca decidien el 2009 desfer els projectes immobiliaris en què participaven amb les fallides CAM i Banc de València i buscar negoci fora d’Espanya, sobre tot a Amèrica: Xile, Panamà, Haití, Costa Rica, El Salvador i la República Dominicana. Jordi Sumarroca ho explicava gràficament: “O ens fem petits o anem a altres països”. Malgrat aprofitar l’obertura dels mercats per anar fora, el conseller delegat de la companyia es mostrava sorprenentment a favor del proteccionisme empresarial en l’adjudicació de contractes i demanava a la Generalitat que donés prioritat a les empreses catalanes en els concursos públics.

MÉS INFORMACIÓ