_
_
_
_
_

Un nou sistema aconsegueix carregar bateries a través de la wi-fi

Investigadors dels EUA presenten un prototip que alimenta petits dispositius

José Manuel Abad Liñán

Nikola Tesla sentia aversió pels cables. Va imaginar i va treballar per un món en què no fossin necessaris ni per comunicar-se ni per transmetre l'energia. La primera part del seu somni s'ha complert amb escreix: aquí hi ha la ràdio, la televisió, la telefonia mòbil i les xarxes wi-fi per demostrar-ho. La segona part s'ha resistit més, però comença a donar satisfaccions en forma de catifetes que recarreguen mòbils i sistemes que s'alimenten de les ones de la televisió o el mòbil.

Per aconseguir alimentar la bateria d'un mòbil seria necessària una potència un milió de vegades més alta

El següent avenç en l'energia sense cables s'ha aconseguit, curiosament, gràcies a un sistema concebut per a la comunicació: la wi-fi que utilitzen la majoria de les llars. Un equip d'investigadors de la Universitat de Washington a Seattle (EUA) ha utilitzat un router per carregar bateries a distància. De moment han aconseguit alimentar dispositius com els que utilitzen petits electrodomèstics i comandaments a distància (les piles de níquel-metall hidrur) i les piles de botó dels rellotges (petites bateries d'ió de liti). La revista MIT Technological Review recull en un article l'estudi, amb un títol ambiciós: "Alimentar els pròxims milers de milions de dispositius amb la wi-fi.

El sistema presentat es denomina PoWiFi (acrònim anglès d'"alimentació a través de wi-fi") i funciona a distàncies de fins a 8,5 metres. Per aconseguir-ho, els investigadors van crear un sistema que recol·lecta l'energia de la wi-fi i la subministra de manera contínua a les bateries. 

Els investigadors presumeixen que això resulta compatible amb l'ús habitual de la wi-fi i que "no en compromet significativament el rendiment" per connectar dispositius a la xarxa i entre si. No obstant això, per al professor de Radiocomunicacions de la Universitat Politècnica de Madrid, José Manuel Riera, això només seria possible en "cases aïllades i distants les unes de les altres", com les de les zones residencials dels Estats Units, no tant als apartaments i pisos on viuen molts europeus, per les interferències de la connexió amb les dels veïns. "Quan no estem fent servir internet, el nostre router només utilitza un 1% del temps de transmissió. Són desconnexions de mil·lèsimes de segon que aprofiten altres xarxes sense fils per transmetre", explica Riera. L'ús per subministrar energia, en canvi, exigeix que el router transmeti energia de manera contínua. "En un entorn de molt ús, com una universitat o una empresa, no es podria aplicar", il·lustra el professor.

A diferència dels dispositius que utilitzen les freqüències de televisió i telefonia mòbil, aquest sistema treballa amb freqüències de la banda ISMC (en què s'inclou la wi-fi, però també Bluetooth i ZigBee). La legislació dels EUA i Europa no en limita l'ús a les comunicacions i, per tant, també podria utilitzar-se per alimentar petits dispositius, segons els autors.

El nou sistema subministra energia a les bateries a una distància màxima de 8,5 metres 

Amb tot, les limitacions de potència a Europa (100 mil·liwatts) i els EUA (fins a un watt, en determinades condicions) queden molt lluny de la necessària per carregar un telèfon intel·ligent. Un smartphone necessita 4 o 5 volts. Per carregar la seva bateria per aquest sistema, hauria d'emetre una potència un milió de vegades més alta.

A més, les ones que emet un router es difonen en totes direcciones (és precisament aquesta qualitat la que permet utilitzar-les per connectar dispositius situats en diversos llocs d'una casa), però aquesta dispersió juga en contra de la potència que són capaces de transmetre.

Malgrat l'inconvenient, en opinió del catedràtic d'Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de València, José Sánchez-Devesa, la investigació suposa "un avenç significatiu" per mantenir alimentats tot tipus de sensors de baix consum, com els que es fan servir en domòtica i en altres aplicacions de l'Internet de les coses. De fet, l'estudi es completa amb dos nous dispositius –una càmera i un sensor de temperatura– que s'alimenten perfectament a través del nou sistema. A la casa de Tesla hi haurien encaixat bé.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Manuel Abad Liñán
Es redactor de la sección de España de EL PAÍS. Antes formó parte del Equipo de Datos y de la sección de Ciencia y Tecnología. Estudió periodismo en las universidades de Sevilla y Roskilde (Dinamarca), periodismo científico en el CSIC y humanidades en la Universidad Lumière Lyon-2 (Francia).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_