Selecciona Edició
Connecta’t

“Vull obrir la televisió valenciana el 9 d’octubre”

El Govern valencià proposa una quitació d'una part del deute

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, durant l'entrevista. Ampliar foto
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, durant l'entrevista.

El socialista Ximo Puig (Morella, 1959), té el difícil repte de conjuminar les diverses posicions que formen el Govern que presideix des de fa menys d'un mes. Un Executiu format pel seu partit, el PSPV-PSOE, i la coalició Compromís, integrada al seu torn per tres col·lectius, i el suport de Podem, que va donar el seu vot després de veure els seus objectius plasmats en l'Acord del Botànic. Puig és el sisè president de la Generalitat i el segon del PSPV després de 20 anys de governs del Partit Popular (PP).

Pregunta. És president amb 23 escons, deu menys dels que va obtenir el 2011. Està satisfet?

Resposta. Ha canviat el panorama polític a Espanya i nosaltres som producte d'aquesta situació. Estem en un procés de modernització del projecte socialista i per descomptat no ha estat el resultat que hauríem volgut. Però és un resultat suficient tenint en compte la realitat d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en particular. A partir d'aquí, hem estat conscients que els ciutadans havien demanat canvi, que hi havia d’haver canvi i, a més, que fos compartit, que fos plural, i atenent les noves coordenades de la política. Noves coordenades que parlen permanentment de diàleg i també de no confrontació entre els valencians. Amb això, finalment, hem format un govern sòlid, coherent, que té un programa i un projecte que desenvoluparà.

P. Quan va tenir clar que presidiria la Generalitat?

R. Des del primer moment. Vaig pensar que em corresponia a mi com a partit majoritari de l'oposició intentar formar un govern i ho hem aconseguit. I sóc conscient que som un equip plural en què hi ha moltes veus que cal sumar, en què el que és important és el diàleg i l'acció conjunta.

P. La negociació va ser tan complicada com va semblar?

R. Falta molta cultura de governs de coalició a Espanya i a la Comunitat Valenciana, i per tant, aquests processos són complicats sempre. Però no podíem defraudar.

“Aquesta setmana el proveïdor que ens subministrava els diaris ens ha dit  que ens tallava el servei”

P. Com és la relació amb la vicepresidenta, Mònica Oltra, de Compromís?

R. Molt positiva. Una relació de complicitat política i cada vegada de més afinitat personal perquè és una persona extremadament valuosa i un actiu fonamental d'aquest Govern.

P. Fa uns dies l'alcalde de València va dir que els comptes de la Generalitat estaven pitjor que els de l'Ajuntament. És així?

R. Sí. Estem fatal. Econòmicament atrapats. D'emergència. Sense anar més lluny aquesta setmana el proveïdor que ens subministrava els diaris ens ha dit que se’ls devien més de tres mesos i que ens tallava el servei. Som la comunitat més endeutada d'Espanya, prop del 40% del nostre PIB. Com el mateix ministeri ha reconegut, amb un pressupost inflat, que va elaborar el Govern anterior, en més de 1.300 milions d'euros, que no es cobraran. I Sanitat necessita 1.200 milions d'euros per acabar l'any. Així és la realitat que hem de superar.

P. Com pensen fer-ho?

R. Doncs el primer és saber on estem. I amb aquest model de finançament la comunitat és inviable. Per això el primer és tractar per tots els mitjans d'aconseguir un finançament just adequat per als cinc milions de valencians que vivim aquí.

P. Però parlem a curt, mitjà o llarg termini?

R. De tot, perquè partim d'un problema estructural. Cinc milions d'espanyols que som valencians estem sent maltractats pel Govern pel que fa al repartiment de recursos bàsics per a qüestions com la sanitat, l'educació i els serveis socials. I això ha tingut conseqüències greus. En segon lloc, cal parlar de la inversió de l'Estat, que durant els últims quatre anys ha estat la pitjor de la història, amb pressupostos molt allunyats del que corresponia a la comunitat. I en tercer lloc tenim el deute històric, perquè l’infrafinançament que hem suportat ha comportat més pagament d'interessos i més deute. Part d'aquest deute, d'alguna manera, ha de ser assumit per l'Estat. Aquest és el nucli central de la qüestió.

P. I fins que es resolguin aquests grans aspectes, com es pagarà el que es deu?

R. El Govern haurà de garantir als cinc milions d'espanyols els serveis públics de qualitat.

P. Ara no ho està fent?

R. El problema que hi ha és que ens ha de dotar de prou finançament, encara que sigui de manera transitòria; que ens ajudi per fer complir la LOFCA [Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes] i la Constitució.

P. Coneix la urgència el president del Govern espanyol?

R. Jo vull parlar amb el president Rajoy. Vaig parlar per telèfon amb ell, li vaig explicar la situació, i vaig parlar amb la Sa Majestat el Rei i li vaig dir que era un problema fonamental. Això no és un problema de victimisme ni de fer un atac partidista. Tot el contrari, necessitem actuar des de la col·laboració i des de la lleialtat de les institucions per atendre adequadament els ciutadans.

“Un país és molt més que un partit polític. I per descomptat moltíssim més que una persona. És la pluralitat”

P. Què li va respondre Mariano Rajoy?

R. Em va dir ens rebria a final d'estiu. Espero que es pugui produir i que de debò busquem vies de solució. Sé que el Govern central coneix la situació, m'ho va dir el ministre Margallo amb total claredat. Per tant, si se sap, per què no es canvia?

P. El percebo més reivindicatiu ara que quan estava en l'oposició.

R. No. Igual de reivindicatiu. Però ara, amb més sensació de les urgències. Amb més constatació de les necessitats. Sabem que hem de sortir d'aquesta situació i per aconseguir-ho necessitem comptar amb tothom. I per això hem iniciat el procés dels pactes per la Comunitat Valenciana, que significa la unió dels valencians per sortir d'aquesta crisi profunda que viu; que, com li he dit, és una crisi de caràcter moral, ètica, econòmica i en la seva relació amb el Govern central, que ha produït una gran fractura social. Per això la meva aposta pels pactes per la Comunitat amb els empresaris, amb els partits polítics, amb els sindicats…

P. Què tal la resposta?

R. Bé, molt bé. Jo crec que en aquests moments la Comunitat Valenciana ja és conscient que el problema valencià existeix. Ara es tracta que el problema tingui solució, que el conjunt d'Espanya sàpiga que existeix i que trobem la solució sense enfrontaments amb altres territoris. No es tracta només de discutir sobre un tros de pastís. Es tracta de parlar del conjunt del pastís, de tots els recursos públics que té l'Estat i veure que prioritats es tenen.

P. Què li ha semblat l'afirmació de Mas que votar contra ell era votar contra Catalunya?

R. Un país és molt més que un partit polític. I per descomptat moltíssim més que una persona. És la pluralitat. I l'exercici de pseudototalitarisme que significa això em produeix preocupació i parla d'una classe de polítiques superades per la història.

P. L'independentisme es pot contagiar a la Comunitat Valenciana?

R. No. Aquí no hi ha cap problema independentista. Aquí hi ha un problema de marginació i discriminació a càrrec del Govern espanyol. Això sí que és un problema real; s'està maltractant cinc milions d'espanyols. I per descomptat, aquí el que hi ha, a la Comunitat Valenciana, és una voluntat de voler aportar. Nosaltres volem ofrenar noves glòries a Espanya, però per fer-ho necessitem tenir la capacitat econòmica i les ajudes necessàries per poder-ho ser.

P. Ja té clar quan es reprendrà Canal 9?

R. Com més aviat millor malgrat el marasme legal. Vull obrir la televisió el 9 d'octubre. No sé si serà possible, però cal intentar-ho.

P. I com serà?

R. La nova televisió serà sostenible, innovadora, generalista, pedagògica i plural. Volem tot el contrari del que va ser el model televisiu anterior. Volem una televisió amb poc personal i amb un contingut adequat i enfortidor de l'ecosistema informatiu.