Selecciona Edició
Connecta’t

Els sobiranistes acusen PSOE i PP de voler frenar el procés amb una llei

Els dos partits pacten la Llei de Seguretat Nacional, que és rebutjada pels nacionalistes i independentistes

El PP i el PSOE han tancat en la Comissió Constitucional del Congrés l'acord sobre la Llei de Seguretat Ciutadana, que els partits nacionalistes i independentistes consideren un instrument en contra del procés sobiranista a Catalunya.

"Aquesta llei ha vingut per augmentar i incrementar l'aparell legislatiu de què disposa l'Executiu central per avortar el procés democràtic a Catalunya i que culminarà el 27 de setembre en unes eleccions que poden donar lloc a l'inici d'un procés constituent de proclamació de la república catalana en els propers mesos. Vostès estan lubricant la maquinària repressiva", ha assegurat el diputat d'ERC, Joan Tardà.

Articles qüestionats

Article 3. Seguretat nacional

A l'efecte d'aquesta llei s'entendrà per seguretat nacional l'acció de l'Estat dirigida a protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, a garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals, així com a contribuir amb els nostres socis i aliats a la seguretat internacional en el compliment dels compromisos assumits.

Article 23. Situació d'interès per la seguretat nacional

La situació d'interès per la seguretat nacional és aquella en què, per la gravetat efectiva o potencial dels seus efectes i la dimensió i transversalitat de les mesures per a la seva resolució, requereix de la coordinació reforçada de les autoritats competents en el compliment de les seves atribucions ordinàries, sota la direcció del Govern, en el marc del sistema de seguretat nacional, garantint el funcionament òptim, integrat i flexible de tots els recursos disponibles, en els termes que preveu aquesta llei.

Article 24. Declaració de la situació d'interès per la seguretat nacional

1. La situació d'interès per la seguretat nacional es declararà pel president del Govern mitjançant reial decret. La declaració inclourà, almenys:

a) La definició de la crisi.

b) L'àmbit geogràfic del territori afectat.

c) La durada i, si escau, possible pròrroga.

d) El nomenament, si escau, d'una autoritat funcional, i la determinació de les seves competències per dirigir i coordinar la crisi.

e) La determinació dels recursos humans i materials necessaris per afrontar la situació d'interès per la seguretat nacional, prevists en els corresponents plans de preparació i disposició de recursos, així com altres recursos addicionals que es requereixin en cada cas, d'acord amb el que disposa el títol IV.

2. La declaració de situació d'interès per la seguretat nacional suposarà l'obligació de les autoritats competents d'aportar els mitjans humans i materials necessaris que es trobin sota la seva dependència, per a l'efectiva aplicació dels mecanismes d'actuació.

3. El Govern informarà el Congrés dels Diputats de les mesures adoptades i de l'evolució de la situació d'interès per la seguretat nacional.

La norma permet al president del Govern espanyol, en "situació d'interès per a la seguretat nacional", controlar els mitjans d'altres administracions. El PP i el PSOE asseguren que no es tracta de fer front a l'independentisme, sinó a situacions de risc o perill per als ciutadans, sense arribar a declaracions d'estat de setge o alarma que sí que suposarien la suspensió de drets fonamentals.

Els dos principals partits han aprovat en la comissió la norma que ara anirà al Senat, amb un procediment legislatiu urgent que no cal que torni al ple del Congrés. És probable que sigui l'últim gran acord de populars i socialistes d'aquesta legislatura i té el suport també d'UPyD, que va proposar sense èxit establir més control del Congrés.

Segons partits com ERC, PNV o Amaiur, el president del Govern espanyol es dota d'un instrument que li permet assumir, per exemple, funcions de policies autonòmiques sense l'autorització del Parlament. És a dir, consideren que es tracta de burlar l'article 155 de la Constitució que, previ acord del Senat, permet que l'Estat controli competències de les comunitats.

Per Emilio Olabarría (PNB) es tracta de "legislar a corre-cuita, per crear un estat d'emergència permanent i per poder expropiar competències autonòmiques".

ERC ha intentat sense èxit que s'inclogui una esmena que dissipi els dubtes per afegir que "en cap cas l'establert per a la situació d'interès podrà ser adoptat en respostes a decisions preses per parlaments autonòmics".

També Esquerra Plural rebutja la norma perquè entén que és un "avís per a navegants" i contra "el procés a Catalunya per avisar que l'ordre es garantirà", segons ha explicat el diputat Joan Josep Nuet.

Segons CiU, "és un instrument per laminar competències de les comunitats autònomes". Antoni Picó, no obstant això, ha evitat assenyalar expressament que la norma vagi dirigida a fer front al procés sobiranista de Catalunya, encara que ha lamentat la falta de concreció del concepte de seguretat nacional que estableix la llei.

El socialista José Enrique Serrano ha explicat que la norma no té res a veure amb el procés català perquè va començar a gestar-se el 2009 i perquè és assimilable a les normes en vigor en altres països europeus.

Per la diputada del PP Beatriz Rodríguez-Salmones, "es tracta només d'adequar els instruments ja existents".