La Setmana del Llibre en Català treu pit

La Setmana del Llibre en Català a Barcelona comença a funcionar com a aparador de visibilitat, promoció i fins i tot (una mica) de venda del llibre en català. La prova és que ha aconseguit l'impossible: que els editors avancin la programació gairebé tres setmanes i tinguin a punt les seves novetats de la rentrée literària l'última setmana d'agost, a imatge i semblança dels seus il·lustrats col·legues francesos. La traducció numèrica d'això és que la 33a edició, que tindrà lloc del 4 al 13 de setembre, comptarà amb 127 expositors entre editorials, llibreries i institucions, un rècord d'ençà que es va optar pel format d'expositors, ja fa cinc anys. L'única taca en aquest paradís és que l'Ajuntament deixa oberta la possibilitat que el 2016 la Setmana no repeteixi en la que des de fa quatre anys és la seva exitosa ubicació a la plaça de la Catedral.

“Hem tingut ja els primers problemes per situar les 59 casetes, un 15,5% més que l'any passat, perquè, a més de créixer amb nous expositors, els que ja hi eren demanen més espai, cosa que l'any que ve ens portarà fins i tot a canviar el model de casetes”, apunta Montse Ayats, presidenta de la comissió organitzadora. Es pot sentir ufanosa perquè els símptomes qualitatius conviden a l'optimisme: tornen els grans grups i es consoliden els petits segells editorials, els editors de les Terres de l’Ebre fan acte de presència i retorna, després de quatre anys d'absència, l'Associació d’Editors del País Valencià. Però també els indicadors numèrics són impactants: 260 activitats (30 més que el 2014) i un total de 900 metres quadrats de lectures en català o, si es prefereix, dos quilòmetres de prestatgeries per escollir llibres.

La presentació de desenes de novetats (que s'imposen de manera lenta però inexorable a la presència de títols de fons), com les de les últimes obres de Hans Fallada, Najat El Hachmi i Francesc Torralba, i les firmes de més de 90 autors no deixa de ser la punta de l'iceberg del pes que va adquirint la Setmana, que té la presència modesta però creixent d'escriptors estrangers, aquest any amb noms com Muriel Barbery i Jessica Cornwell. Tardes amb sessions i debats monogràfics (de novel·la negra, de clàssics, sobre els Pirineus, sobre una premsa en català representada amb 500 publicacions…), 29 itineraris literaris per la ciutat, activitats per a mestres i educadors i les lectures públiques l'11 de setembre amb un homenatge final a Ovidi Montllor amb Mercè Arànega són algunes de les activitats que, possibles gràcies a un pressupost de 360.000 euros, conviden a pensar que se superaran els 28.000 visitants i els 240.000 euros de facturació de l'any passat.

“La combinació de dotar-la cada vegada més de contingut amb la consolidació d'un espai cèntric és la clau de la Setmana”, opina el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que no veu senyals d'alarma en la declaració que el tercer tinent d'alcalde del consistori i responsable de l'Àrea de Drets Ciutadans, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha fet durant la presentació, en què ha afirmat que la ubicació de la Setmana a la plaça de la Catedral per a l'any vinent “és un tema obert; no hem parlat amb el districte de Ciutat Vella i no podem tancar les portes a altres propostes; però el que fem ho farem consensuat”. La itinerància de la Setmana per la ciutat (va estar un any a la Ciutadella i va arribar a ocupar el centre de la plaça de Catalunya) ha estat un motiu històric de tensió entre els organitzadors i el consistori, que va arribar a traduir-se el 2009 en la celebració de la fira a Sant Cugat del Vallès.

“Al llibre en català li falta visibilitat i la ubicació a la plaça de la Catedral ens sembla magnífica per la seva centralitat; ens agradaria repetir aquí, qualsevol altre espai comporta un esforç promocional contraproduent”, opina Ayats, que en canvi ja pensa a com reordenar la Setmana l'any que ve si el seu creixement continua així.