Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Un acte fallit

El 'crescendo' de tensió i hostilitats que s'ha viscut en aquest últim ple potser presagia una campanya d'upa i fins i tot un país d'upa

S'ha celebrat aquest dimecres l'última sessió de control al Govern, i després de 58 plens segueixen sense resoldre's els tres grans enigmes a què estem sotmesos tots els catalans, que són: com es pronuncia Cthulhu, on es posa l'accent d'Ónega i qui és Rull i qui Turull. Resulta que Turull ha estat l'últim diputat a exercir la paraula en el torn de preguntes al president, i com que tots dos són del mateix partit (igual que Rull), ha quedat un final de curs a l'estil Juan Palomo o, per dir-ho en història de l'art, amb bucle barroc. Jordi Turull ha intervingut per demanar a Mas que fes un balanç de la seva gestió, però per estalviar-li aquest penós esforç (era el quart grup que l'hi demanava des del començament de la sessió) ha acabat fent-ho ell mateix i al final, davant de tot l'hemicicle, ha felicitat els diputats de Convergència, i també els d'Unió, per la tasca duta a terme en aquesta legislatura ja extinta. Tot seguit ha mirat a la seva dreta (cardinalment) i ha felicitat també els diputats d'ERC per fer possible l'estabilitat parlamentària. En el seu torn de resposta, Mas ha estès les congratulacions a la resta dels partits polítics presents igual que una mare fatxenda quan ensenya al seu fill que, si treu la xocolata, també es dóna als pobres de la classe.

Acostumen a coincidir els pobres de la classe amb la classe dels pobres. D'això és del que va parlar la diputada Isabel Vallet (CUP), quan va retreure al president que fa “trampa quan ens està dient 'primer la independència i després la lluita de classes'. Perquè, mentre arribem a la independència, vostès estan guanyant la lluita de classes”. Mas la va qualificar de demagoga, i així va començar el crescendo de tensió i hostilitats que s'ha viscut en aquest últim ple i que potser presagia una campanya d'upa i fins i tot un país d'upa.

Després de la CUP, va venir el torn de C's. Albert Rivera va fer per última vegada al Parlament el que aviat aspira a fer al Congrés. Rivera és un home de seguici, li agrada ensenyar-se envoltat dels seus i, en l'hemicicle, si no està dempeus xerrant, no para ni un minut de girar-se cap enrere, d'inclinar-se cap a un costat, per passar paperets a qualsevol diputat del seu grup. Com si estigués desitjant esplaiar-se abans de perdre'l de vista, Artur Mas ha titllat d'ignorant Rivera sis vegades seguides en menys de dos minuts. A l'ecosocialista Joan Herrera l'ha reptat Mas al fet que li digui un sol cas provat de corrupció en els seus quatre anys i mig de mandat. Com que a Herrera se li havia esgotat el temps de rèplica, s'ha quedat sense dir res. La topada de torn amb la popular Alícia Sánchez-Camacho (aquesta vegada l'ha titllat de hooligan) ha resultat suportable si es té en compte que una estona abans el conseller Mas-Colell havia deixat anar a José Antonio Coto, diputat popular (i també popular diputat per les seves sortides de to), que les seves intervencions aconseguien crear-li certa cosa a l'estómac semblant a les nàusees, i a sobre va ser aleshores quan va arrencar de la bancada convergent un dels aplaudiments més llargs d'aquesta legislatura.

Com que la setmana passada va estar allà de visita, Junqueras s'ha posat a parlar de l'Argentina igual que tots els setembres Don Ulises Higueruelo (el pare de la família Ulises) ensenyava a les visites les fotografies de les seves vacances a la casa de San Agapito. Oriol Junqueras parla sempre en materialista històric, s'erigeix en portaveu de l'objectivitat, però, a diferència dels marxistes, sense formar-ne part. No es compromet mai amb el que passa. Ho anuncia des de dalt, profèticament des del seu núvol. La realitat és bruta i ell està net.

D'aquesta manera, ha estat el socialista Miquel Iceta qui, quan ha vist la plaça vacant, ha decidit parlar com a líder de l'oposició. Se sap que no volia deixar l'hemicicle sense provar-ho. Ha dit a Mas que anar com a president de la Cambra en una llista electoral rebaixa el paper de la presidència de la Generalitat, que això no ho haurien fet mai ni Tarradellas, ni Pujol, ni Maragall, ni Montilla. I aleshores, en un acte fallit (que el vell Freud ens perdoni), Mas li ha contestat: “Vostè no té ni idea del que aquests presidents haguessin fet... Potser de Montilla sí”. Iceta ha fet honor a la part escandinava del seu cognom (l'ice) i no s'ha immutat, però el vell Freud (que no en perdonava ni una) s'hauria quedat icètic (és a dir, glaçat) en veure com Mas rescatava Maragall del socialisme per ficar-lo en un grup pota negra català en què no hi cap Montilla. Aquesta manera de pensar és el que s'ha vist aquest dimecres en l'última sessió de control al Govern.