Selecciona Edició
Connecta’t

El TSJC rebutja que la fàbrica de ciment de Montcada cremi residus

El tribunal anul·la l'autorització a Lafarge perquè faci servir plàstics com a combustible

Vista aèria de Montcada, amb la planta de Lafarge al fons.
Vista aèria de Montcada, amb la planta de Lafarge al fons.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'autorització perquè la fàbrica de ciment Lafarge de Montcada i Reixac cremi residus com a combustible per desenvolupar la seva activitat. L'Ajuntament de la ciutat va interposar un recurs contra la Generalitat i l'empresa per no haver-los demanat l'opinió quan es va produir el canvi en la font energètica. Els magistrats de la sala contenciosa administrativa donen la raó al Consistori perquè tenia dret a conèixer els efectes que produiria aquesta modificació sobre els veïns.

El Departament de Territori i Sostenibilitat va autoritzar el 12 d'abril del 2011 a Lafarge perquè pogués substituir part del combustible fòssil que fins llavors utilitzava (coc de petroli, el residu que es produeix després del refinament) per combustible derivat de residus (conegut amb les sigles CDR). Concretament es tracta dels rebutjos d'envasos i plàstics que no poden ser reciclats i que són triturats abans de ser cremats, segons reiteren des de Lafarge. La resolució fixava que l'empresa podia usar fins a 30.000 tones anuals. Fins llavors, Lafarge ja tenia l'autorització per cremar una altra classe residus (pòsit del cafè, llots procedents de depuradores, farines càrniques, fusta…), però amb la nova autorització augmentava el màxim a un 43%.

L'Ajuntament va recórrer-hi en contra davant els tribunals perquè va considerar que el canvi de combustible no era trivial, així que tenia dret a ser-ne informat. Defensava també que la modificació requeria una nova autorització ambiental i un informe municipal per la possible repercussió que pogués tenir pel que fa a sorolls, abocaments al clavegueram o en la gestió de recursos municipals. El Departament de Territori i l'empresa van al·legar que el canvi era “no substancial”, cosa que permetia “excloure la intervenció de l'Ajuntament”. El tribunal, en canvi, considera que la nova autorització tenia “efectes sobre les persones i el medi ambient”, ja que, tal com admetien la Generalitat i Lafarge en la seva documentació, la crema de residus provocaria “una lleugera olor de matèria orgànica i de fusta envellida, així com la generació de residus i vibracions”, segons consta en la sentència amb data del 8 de juny.

"Estem molt satisfets d'aquesta sentència perquè reconeix l'autonomia i les nostres competències municipals", ha dit com a felicitació l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos (ICV-EUiA-I). Des de Lafarge, que ha anunciat que presentarà recurs davant el Suprem, defensen que la tramitació del permís “ha estat impecable” sobre la base del que dicta la llei. “No es va informar l'Ajuntament perquè el nivell de contaminació no canviava”, afegeix Jaume Ramon, cap de medi ambient de Lafarge. L'empresa assegura que la crema d'aquesta classe de combustible, que va començar el 2011, no es detindrà de moment perquè “la sentència no és ferma”.

L'Ajuntament lluita des de fa anys contra la incineració de residus –el 1999 el plenari municipal va rebutjar aquesta opció– i les molèsties que provoca la planta. Ja el 2008, el govern municipal i entitats ecologistes van dur a terme una campanya en contra que Lafarge usés com a combustible llots procedents de depuradores, una opció que la Generalitat en principi va frenar per la pressió veïnal, però que posteriorment va autoritzar. La fàbrica de ciment, que està establerta al municipi des del 1917, acostuma a ser un dels focus de les crítiques dels moviments veïnals. La consideren una de les responsables del fet que Montcada sigui una de les ciutats més contaminades d'Espanya. A més de presència d'aquesta mola de ciment, la ciutat sofreix la pressió de dues vies de tren (amb sis estacions), tres autopistes i diverses carreteres comarcals, i deu polígons.