Selecciona Edició
Connecta’t

Runa i incertesa al carreró que va sobreviure a Cerdà

La degradació i la pressió immobiliària posen en risc el passatge Conradí

El passatge Conradí.
El passatge Conradí.

El passatge Conradí és una relíquia de l'Eixample anterior al Pla Cerdà. Onze cases de dues plantes, idèntiques, velles, agenollades davant els gegants de formigó del carrer Sardenya i Rosselló. Algunes conserven els balcons originals, amb les baranes de ferro forjat amb forma de dues flors i un llaç. Dues cases estan mig ensorrades, les que toquen al carrer Sicília: una es va cremar, l'altra va ser una casa okupada durant 10 anys. Des de la dècada dels vuitanta que el futur del passatge està en suspens.

Els immigrants que busquen ferralla al barri de la Sagrada Família utilitzen l'edifici incendiat per guardar els carros del supermercat que empenyen amb les seves troballes. Hi entren saltant un muret des del carrer Sicília. El propietari del restaurant contigu, El Punt del Pla, assegura que cada matí recullen els carros i al vespre els tornen. Des dels terrats que envolten el passatge es pot observar l'interior de les dues cases: muntanyes de runa, deixalles i carros. Judith Longhini viu davant del passatge Conradí i assegura que es tem que hi pugui haver un accident perquè també hi ha vist alguna bombona de butà.

A l'immoble incendiat, el número 1 de Conradí, hi vivia il·legalment una família de romanesos. La casa es va cremar el 2013. L'habitatge veí, el número 3, era aleshores la seu del Casal Popular de l'Eixample, okupat el 2004. Es va desallotjar el 2014. Operaris de l'Ajuntament van demolir-ne l'interior i van tapiar les entrades. L'activitat nocturna del casal, i algunes baralles en què va haver d'intervenir la policia van ser motiu recurrent de queixes veïnals.

La via té una calma estranya, sembla un decorat de cinema. Al web d'urbanisme El pla de Barcelona, a partir de mapes històrics i bibliografia de Josep Vega i Gómez, s'assegura que el passatge Conradí –abans carrer d'en Peus "és el carrer més antic de l'Eixample i l'únic que a més ha sobreviscut al creixement de l'Eixample de Cerdà. És, de lluny (per una distància d'almenys 60 anys), el carrer més antic dins de l'Eixample. Un testimoni realment excepcional, fascinant, d'arquitectura popular, rural, que ha pogut sobreviure a la gran urbanització dels darrers 40 anys". Lluís Inglada, director de la divisió de Territori i Sostenibilitat, de l'Institut Cerdà, creu que per les característiques del carrer i de les cases, és probable que sigui un vestigi previ a l'arquitectura de Cerdà.

Vista de la runa en edificis del passatge.
Vista de la runa en edificis del passatge.

En un article premonitori del 1996, Josep Maria Huertas denunciava que Conradí "ha estat sotmès al salvatgisme de l'especulació". Per damunt d'aquesta relíquia del passat han sobrevolat diversos plans de reurbanització, però cap s'ha arribat a materialitzar. Joan Itxaso, expert d'urbanisme de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, recorda el del 1986: reurbanitzar el passatge dividint-lo en quatre unitats. La unitat que es va aprovar era l'ensorrament del passatge, el reallotjament dels veïns en un nou edifici i aixecar a Conradí una residència per a esportistes vinculada a la Fundació Claror. Itxaso va ser gerent de Claror i coneix el tema de primera mà. Claror té un poliesportiu veí amb Conradí i volia ampliar les seves instal·lacions.

Projecte hoteler i poca concreció municipal

La gran amenaça per al passatge va arribar amb un grup d'inversors del sector hoteler entorn de l'empresari José Antonio Castro Sousa, màxim accionista d'Hesperia. Aprofitant el compromís municipal d'establir la residència esportiva al barri, Hesperia va obrir un hotel a l'illa del davant, on s'aixecava l'antiga fàbrica de perfums Myrurgia, amb llicència de centre esportiu. L'Ajuntament va tancar l'hotel el 2010 perquè operava com a hotel i no com a residència. L'objectiu d'Hesperia és poder reobrir l'hotel aconseguint un espai al barri on crear la residència i permutar-la amb l'Ajuntament. Itxaso avisa que la voluntat és recuperar el projecte de fer-ho a Conradí. Diversos veïns ja haurien venut els seus immobles al passatge a immobiliàries vinculades a Castro Sousa. El propietari de la fusteria E.G.M., al número 19 de Conradí, assegura que l'immoble on té el negoci i els dos edificis següents són propietat d'immobiliàries properes al projecte hoteler. El registre de la propietat indica que encara hi ha diverses cases propietat de particulars.

El Pla de futur del districte de Gràcia 2010-2020 indicava que el repte, pel que fa al passatge Conradí, és "adquirir sòl de les cases, modificar el Pla General Metropolità per a equipaments públics, habitatges joves i nou accés a l'Esportiu Claror". Dos anys més tard, després que els moviments veïnals s'oposessin a les actuacions d'Hesperia, el Pla d'Habitat Urbà de l'Ajuntament per als anys 2012-2015 es limitava a dir que calia "iniciar estudis per a la millora del passatge Conradí".