Trobades a França restes humanes guardades per nazis en un laboratori

Setanta anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, encara es troben proves dels horrors que els nazis van cometre. En aquest cas, el que és estrany és que no s'haguessin descobert fins ara. A l'Institut de Medicina Legal i Forense d'Estrasburg s'han localitzat, en provetes d'assaig, un intestí, un estómac i fragments de pell que pertanyen a la col·lecció que el famós metge alemany August Hirt va reunir. Durant la guerra, el metge va realitzar, a la capital alsaciana, nombrosos experiments letals amb jueus procedents de diversos camps de concentració de tot Europa.

L'Institut havia negat reiteradament que encara es conservessin restes humanes d'aquests experiments, tot i que, el gener passat, el metge i divulgador Michel Cymés va assegurar tot el contrari basant-se en el testimoni de diversos investigadors. L'historiador Raphael Toledano, autor de diversos treballs sobre aquest tema, ha estat el protagonista del descobriment. S'ha basat en la minuciosa documentació que el professor Camille Simonin va recopilar, per encàrrec de les autoritats militars de l'època, després de la guerra.

En una carta del 1952, Simonin explica detalladament els trets de totes les restes que en aquell moment va examinar: 17 cossos i 225 fragments conservats en alcohol. L'Institut de Medicina Legal i Forense afirmava que tots havien estat incinerats i enterrats al cementiri jueu de Cronenbourg, a l'oest d'Estrasburg, el 1946. Ara, les investigacions de Toledano l'han conduït fins a una habitació tancada i que l'Institut gairebé no ha utilitzat mai, on s'han trobat les restes que faltaven i que es lliuraran a la comunitat jueva per ser enterrades.

Els òrgans i fragments trobats formaven part dels 86 cossos que Hirt va seleccionar. El metge nazi, que durant la guerra va ser nomenat director de l'Institut i que treballava convençut que l'exterminació de jueus seria total, va rebre el vistiplau de Berlín per poder col·leccionar els 86 esquelets i molts dels seus òrgans. Les víctimes van ser seleccionades de diversos camps de concentració i enviades al camp de concentració de Struthof-Natzweiller, l'únic de França construït a 50 quilòmetres d'Estrasburg. Sota la supervisió de Hirt, els presoners van ser assassinats a la cambra de gas.

Al camp de Natzweiller van ser deportades 52.000 persones, de les quals en van morir 22.000

Poc abans d'acabar la guerra, i amb els aliats avançant en el front, Hirt va ordenar la decapitació de tots els cadàvers i l'eliminació de totes les proves que poguessin identificar les restes, inclosos els números que portaven tatuats els presoners. Tot i això, en una de les provetes va quedar constància d'una referència, la del número 107969. Com es va comprovar immediatament, corresponia al jueu berlinès Menachen Tafel, procedent d'Auschwitz. Com que el periodista alemany Hans Joachim Lang s'hi va oposar, fins al 2004 no es va conèixer la identitat dels 86 cossos.

Al camp de Struthof-Natzweiler van ser deportades més de 52.000 persones de tot Europa. Més de 22.000 van morir de gana, fred, per causa d'una malaltia o a la cambra de gas. S'obligava als presoners a treballar en una pedrera propera i a fàbriques d'armament, que en ocasions es trobaven sota terra. Un dels supervivents és el resistent francès Pierre Rolinet, de 94 anys. Per telèfon, ens explica que Natzweiller era “una de les baules de la indústria de la mort” dels nazis. “Els guàrdies ens tractaven a cops. Vaig ser condemnat a mort per traslladar armes per a la Resistència. Me'n vaig salvar perquè em van traslladar al camp l'abril del 1944, però aviat em van portar a Dachau perquè els aliats no paraven d'avançar. Em van alliberar els americans l'abril del 1945”.

L'abril passat, el president François Hollande va participar a Natzweiller en els actes per commemorar el 70è aniversari de la fi de la Guerra Mundial. En presència de Rolinet i de la seva esposa, van retre homenatge a les víctimes del nazisme i especialment als 86 assassinats per Hirt. Al metge nazi se li va perdre la pista el 1946.