_
_
_
_
_
ÒPTICA

La ciència confirma que el vestit d’Internet és en realitat blau i negre

Científics espanyols publiquen un article sobre la peça més popular de la xarxa i una revista especialitzada en visió prepara un monogràfic sobre aquest fenomen viral

J. S.
Tres versions de la foto del vestit.
Tres versions de la foto del vestit.

S'ha convertit a Internet en un dels fenòmens més virals de la història de la xarxa i, efectivament, era blau i negre, tot i que això ja ho sabíem gairebé tots. Però ara ho hem confirmat gràcies a uns científics espanyols que han analitzat al laboratori tant la percepció del color en la famosa foto del vestit com el vestit físic en si. Encara que s'ha escrit molt sobre aquest episodi de blaus, negres i daurats, encara hi ha marge per continuar estudiant-ne les implicacions, o almenys això pensen els experts en òptica i color, que han vist en el vestit no només una gran oportunitat per divulgar la seva ciència, sinó també una fita en la descripció de la vista humana.

Imatge del vestit en una tenda 'online' de roba.
Imatge del vestit en una tenda 'online' de roba.Roman Originals

Quan va esclatar el viral, una catedràtica d'Òptica de la Universitat d'Extremadura, María Isabel Sèrum, no es va resistir a la temptació de comprar-lo. A un col·lega de la Universitat de Granada, Manuel Melgosa, els seus alumnes li preguntaven sobre el fenomen: "Al principi, vaig respondre sense gaire encert. Més tard, em van explicar el que estava passant. És una ocasió excepcional per divulgar el nostre coneixement del color", explica Melgosa. Aquest catedràtic es va posar en contacte amb Sèrum, que li va dir que tenia un exemplar del vestit, i es van decidir a estudiar-lo. Els seus resultats, publicats a la revista científica de referència en el seu camp, asseguren que el vestit és en realitat blau i negre. Però depèn.

Aquí hi entren els matisos, molts matisos, en què es volen centrar els científics per explicar que la percepció del color és molt complexa. "És blau i negre segons un aparell que fa un mesurament objectiu del color, un espectrofotòmetre que pot predir la percepció humana del color amb una il·luminació neutra, cosa que anomenem llum dia", explica Melgosa, apassionat de la divulgació. I afegeix: "Les coses no són d'un color, sinó que les percebem d'un color en funció de tres factors: la il·luminació, les propietats de l'objecte i el sistema visual humà". Per això, els daltònics no perceben els mateixos colors o les coses no tenen la mateixa aparença a plena llum que sota els llums d'una discoteca.

És a dir, el vestit és blau i negre per a un ull humà convencional a plena llum, però ha demostrat ser una peça molt especial: "Sembla que és el primer exemple de colors altament ambigus per a les persones. Es tracta d'una qüestió que pot ser molt nova en l'àmbit de l'òptica i el color". Per aquesta raó, la revista científica Journal of Vision ha decidit fer un monogràfic sobre el vestit i les implicacions que té per a la visió humana. Fa uns mesos, una altra publicació, Current Biology, va publicar diversos treballs que tractaven d'explicar el perquè d'aquesta discussió entre els que el veien blanc i daurat i els que el veien blau i negre.

És una ocasió excepcional per divulgar el nostre coneixement del color", explica Melgosa

A més, Melgosa i Sèrum, juntament amb l'expert nord-americà Mark Fairchild, proposen una sèrie de factors que expliquen aquests problemes per posar-se d'acord sobre el color de les coses. Per començar, l'ús mateix de paraules "imprecises", com ara blau, que són incapaces de transmetre amb exactitud la gamma cromàtica de què s'està parlant. Per això en colorimetria es fan servir números.

Más información
Article científic: What ca we learn from a dress with ambiguous colors? - DOI: 10.1002/col.21966

En el cas de la foto del vestit, a més, hi tenia molt a veure el tipus d'aparell en què es veia la foto –perquè cadascun fa servir llums diferents a la pantalla– o l'angle d'observació. "I depèn molt del fons, del context. A la foto que es va viralitzar resulta evident que la il·luminació del fons va influir molt en la percepció del color. El contrast amb alguna cosa més fosca o lluminosa confon l'ull", assegura Melgosa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. S.
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_