_
_
_
_
_

Baixa el dèficit fiscal de Catalunya i puja el de Madrid en plena crisi

El Ministeri d'Hisenda publica les balances fiscals del 2012, que revelen que les regions més riques paguen més tributs

Jesús Sérvulo González
El conseller Andreu Mas-Colell.
El conseller Andreu Mas-Colell.TONI GARRIGA (EFE)

El Ministeri d'Hisenda ha difós aquest dimarts els Comptes Públics Territorialitzats (CPT), coneguts com les balances fiscals, corresponents al 2012, quan més aguts van ser els efectes de la crisi. L'anàlisi realitzada amb la metodologia dissenyada pels investigadors Ángel de la Fuente, Ramón Barberán i Ezequiel Uriel mostra que "el saldo fiscal tendeix a empitjorar segons augmenta la renda per càpita, de manera que els territoris més rics generalment presenten dèficits fiscals, mentre que els de menys renda acostumen a tenir superàvits".

L'informe revela que el 2012 es va reduir el dèficit fiscal de Catalunya (del -4,35% el 2011, al -3,75% el 2012), mentre que Madrid va augmentar el saldo negatiu en el pitjor any de la crisi, ja que va registrar un dèficit del -8,87% el 2011 i un del -9,57% el 2012.

Encara que els experts que han dissenyat els comptes territorialitzats rebutgen el debat de comparar les aportacions de les diferents comunitats perquè depenen de molts factors, almenys dos terços dels impostos que es paguen a cada territori, la veritat és que l'aportació de Madrid a l'Estat (19.015 milions d'euros) és més del doble del que aporta Catalunya (7.439 milions d'euros). Això té a veure en part amb el fet que a Madrid hi ha les principals institucions de l'Administració General de l'Estat.

Extremadura (amb un superàvit del 15,6%), Astúries (8,4%) i Andalusia (6,02%) són les comunitats que presenten un saldo més favorable. També formen part de les comunitats amb menys renda i amb una població més envellida, la qual cosa justifica el saldo favorable.

El Govern espanyol explica que gairebé un "70% dels saldos fiscals regionals es deuen simplement al fet que en territoris amb més renda es paguen més impostos que en els més pobres. L'altre 30%, que és potencialment més problemàtic, es correspon amb decisions relacionades amb polítiques de despesa, en llacunes on podria haver-hi més discrecionalitat". En aquest punt, un factor important és el finançament autonòmic i les ajudes regionals i subvencions sobretot a l'agricultura.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_