Selecciona Edició
Connecta’t

Mas amenaça amb la ruptura després del 27-S si Rajoy frena el procés

La candidatura unitària per la independència es dirà Junts pel Sí

Els primers cinc membres de la llista participen en un acte conjunt, amb Raül Romeva al capdavant

Junqueras, Muriel, Romeva, Forcadell i Mas, a l'acte de presentació.
Junqueras, Muriel, Romeva, Forcadell i Mas, a l'acte de presentació.

Els responsables de la llista independentista impulsada per Artur Mas i Oriol Junqueras per a les eleccions del 27 de setembre van advertir ahir que hi haurà una declaració immediata d'independència si el Govern central bloqueja el procés que vol iniciar el Parlament després dels comicis. “Anem a totes, ja no tenim marge. Això va de debò i tothom ha d'entendre que ho farem”, va dir Raül Romeva, que encapçala la candidatura conjunta presentada ahir al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. La llista, que inclou entitats sobiranistes, s’anomenarà Junts pel Sí.

Romeva va acaparar el protagonisme en l'acte en què es van concretar els passos que els independentistes volen seguir si la seva candidatura obté majoria absoluta el 27-S, encara que xoquin obertament amb la Constitució. El pla anirà acompanyat d'un paquet de mesures socials per contenir la llista de l'esquerra que pivota al voltant d’Iniciativa i Podem. Escortat per Mas, Junqueras, Carme Forcadell i Muriel Casals, expresidentes de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium, que ocuparan els primers llocs de la candidatura, Romeva va relatar que el primer repte és acceptar que el 27-S és un plebiscit. En el cas que guanyin, va dir que han de fer les coses “bé i ràpid”. “Es pot dir més alt però no més clar. No es tracta de voler sinó de fer”, va dir.

El primer pas seria la declaració solemne pel Parlament de l'inici del procés de secessió, al qual seguiria un mandat al Govern per activar les anomenades “estructures d’Estat”. La tercera etapa del procés consistiria en l'elaboració d'una Constitució catalana –“de baix a dalt, amb participació ciutadana”, va dir i després, un cop feta la votació, hi hauria una proclamació formal d'independència.

Seria l'inici del moment que Romeva, Convergència, ERC i els dirigents independentistes defineixen com la “desconnexió”, que s'iniciaria amb l'aprovació d'una llei de transitorietat per acoblar tot el marc jurídic català al nou escenari. “Som conscients dels riscos que això comporta i també de les oportunitats”, va afegir Romeva. “No ens ho posaran gens fàcil”, va rematar, i va ser llavors quan va assegurar que “si Espanya bloqueja” aquest procés, es produirà una declaració immediata d'independència. “Anem a totes, ja no tenim marge. Això va de debò i tothom ha d'entendre que ho farem”, va dir. El pla és que aquest Govern eventual duri poc temps i que després hi hagi eleccions constituents en un màxim de 18 mesos. “I en aquest marc, que guanyi el millor”, va assenyalar Romeva.

El pacte en el qual se sustenta la candidatura es basa en un acord per crear un Estat independent i establir un govern de concentració nacional. I apunta: “En cas que l’Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegés l'autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica”.

Davant d’un auditori format per les cúpules de CDC ,d’ERC, Més i de Demòcrates de Catalunya escissions del PSC i d’Unió, l'ecosocialista va admetre que la composició de la candidatura era “estranya” però va defensar que ningú ha de renunciar “a un gram” de la seva identitat. A parer seu, el 27-S és l'única sortida davant del veto del referèndum. “Ho hem intentat de totes maneres però no ens han deixat”, va al·legar. “És l'oportunitat de fer el que no vam poder fer el 9-N i obtenir el mandat democràtic”.

Els promotors de la candidatura no han tancat encara el programa electoral que ahir Romeva va intentar presentar amb un caire social i de regeneració democràtica per frenar la llista de Catalunya Sí que es Pot. L'exeurodiputat va esgrimir que la raó final del procés és aconseguir un estat que atengui les emergències socials. Per això, va dir que l'acció del futur govern aniria acompanyada de mesures per atendre les necessitats bàsiques de les persones. Entre les quals va esmentar les d'assegurar l'habitatge i combatre la pobresa energètica, una relació de places d’escoles bressol, el combat contra la pobresa infantil i una renda mínima de ciutadania garantida, una mesura a la qual s'ha oposat la majoria de CiU al Parlament.

Mas i Junqueras van tenir un paper secundari. El president, que ocuparà el número quatre, va dir en una intervenció discreta que les urnes decidiran i va recordar que ja les va posar en les eleccions que va convocar el 2012 o el 9-N. “Ho volem fer i ho volem fer bé”, va dir. Junqueras va apuntar que es tracta d'un “acord excepcional per a un moment excepcional” i que “la independència és una qüestió de dret, una necessitat”. Forcadell i Casals van fer una lectura semblant en incidir que el conflicte va esclatar el 2010 arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i que des de llavors els catalans han passat de protestar a proposar una sortida.

 

MÉS INFORMACIÓ