Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Mas-carada

Com si esborrant el nom, Mas esborrés la cosa: papa Pujol i la Ferrusola, de qui és hereu; i el 'cas Palau'

El 27-S d’Artur Mas és la Gran Mascarada. Tot en el procés s'oculta, es disfressa, s'emmascara. Tot és succedani, pseudònim, marca blanca. Res és el que sembla i tot el que sembla no ho és.

Així, el que pretén continuar governant després d'una elecció (falsament) plebiscitària, de manera que un Parlament apartidista (sic) el reelegeixi president, fa com que no i rebutja encapçalar la seva pròpia llista: s'oculta, de número quatre. Sospitós.

I col·loca en la falsa capçalera, com a pseudònim de si mateix, un postcomunista, Raül Romeva (què hi fas, Raül, en aquest ball?, una coartada vermella per al neoliberalisme transvestit?), seguit de dues agitadores professionals (Muriel Casals i la incomparable Carme Forcadell, que deien que eren la societat civil i no, ai, la política). Tots molt progressistes, a veure si s'obliden les salvatges retallades sanitàries del conseller Boi Ruiz, el patró privatitzador. Crucificant de pas als seus peus, cinquena plaça, a qui ha robat vint vegades la cartera, en un altre temps la promesa Obèlix-Junqueras, ara transformat en Oriol-Idèfix.

El polític-polític, que això ho és, joguineja a aparentar antipoliticisme, aquesta deriva pròpia del populisme còmic italià. Per amagar, amaga el seu propi partit, després d’haver aconseguit destruir la seva aliança de 37 anys amb Unió (deu ser que, matemàtic, restant, suma), de manera que ja no hi ha Convergència més que com a nota a peu de pàgina. Com si esborrant el nom, esborrés la cosa: papa Pujol i la Ferrusola, de qui és hereu; i el cas Palau, i les quinze seus embargades. La corrupció.

Diuen els portaveus que és “la llista única” –ningú tremolarà quan recordi els partits únics? – i només és única per TV3. Ni tan sols arriba a ser unitària del sobiranisme, ja que no incorpora la CUP. El governant que mai va governar (excepte en una política privatitzadora –ATLL– que va desembocar en fiasco davant els jutges); que va perdre sense un respons deu caixes d'estalvi; que només va ser visitat, a la Generalitat, i de nit, per un líder internacional, Roberto Maroni, el de la Lega xenòfoba i lepenista (i va maldar per amagar-ho: va prohibir que els fotografiessin junts); el que parla de “legalitat catalana” i es disposa a destruir l’Estatut és màscara de si mateix. Darrere d’aquesta màscara, el no-res.