Selecciona Edició
Connecta’t

Una empresa va pagar suborns perquè es fessin servir les seves pròtesis

Documents de la companyia destapen comissions il·legals a la sanitat pública i privada

Agents de la Guàrdia Civil custodien l'hospital Sant Joan de Reus durant l'operació per les irregularitats de Traiber.
Agents de la Guàrdia Civil custodien l'hospital Sant Joan de Reus durant l'operació per les irregularitats de Traiber.

Una trentena de cirurgians de la sanitat pública i privada han cobrat comissions de fins al 30% del preu de les pròtesis vertebrals, de maluc i genoll implantades als seus pacients. Així ho revelen documents de l'empresa Traiber a què ha tingut accés EL PAÍS, corroborats per extreballadors de la companyia. Un jutjat de Reus (Tarragona) i la Guàrdia Civil, que ja investigaven Traiber per la venda de pròtesis caducades, han posat ara el focus en aquests pagaments.

Els documents mostren com alguns neurocirurgians i cirurgians ortopèdics exigeixen i accepten suborns –als quals anomenen “royalties”– i la dura competència entre les empreses per guanyar-se els facultatius. “És un sector que mou molts diners i la decisió de compra està en molt poques mans”, descriu un extreballdor de Traiber. “Això crea l'escenari ideal per a aquestes pràctiques. És dur dir-ho així, però la veritat és que hi ha hospitals en què és impossible vendre sense pagar als metges”, afegeix aquest treballador, que ha accedit a parlar a canvi de preservar el seu anonimat.

Les fitxes comercials corroboren aquesta versió i il·lustren com treballaven alguns comercials de Traiber. Hi anotaven el dia a dia de les seves relacions amb desenes de metges i, entre detalls d'una activitat comercial convencional, es poden veure frases molt rellevants. N'hi ha una que resumeix així el que ha dit el cap de servei d'un gran hospital públic català en una reunió celebrada el 2012: “Com que amb vosaltres no hi ha prou ‘enteniment i col·laboració’ [entre cometes a l'original], comprem a una altra empresa”. La fitxa recull una altra frase del facultatiu: “Aviat [...] una sola persona decidirà les compres de diversos hospitals, tenint en compte la millor oferta de preu i també en regals”.

Traiber pagava més comissions pels pacients de la sanitat privada

En una altra fitxa es detalla l'acord aconseguit per Traiber amb metges d'un hospital privat per poder vendre les seves pròtesis. “S'estableix el pagament de royalties per a traumes que implantin via mútues en 400 euros (14% sobre valor mitjà facturat)”. Si el pacient no té assegurança i paga l'operació de la seva butxaca, les comissions són més altes: “Royalties per a traumes que implantin via privat: facturació entre 4.000 i 4.999 euros, 22%; entre 5.000 i 5.599 euros, 24%; superior a 5.600 euros, 25%”. Traiber ofereix als facultatius la possibilitat de declarar a Hisenda els pagaments camuflats com a treballs d'assessoria, amb què “els royalties quedaran en un 15%”.

L'extreballador de l'empresa explica que les dues formes més utilitzades per abonar les comissions eren “els abonaments en metàl·lic i els acords d'assessoria, que eren ficticis, tot i que també es pagaven viatges i feien regals”. En les fitxes es poden observar desenes d'anotacions amb la paraula líquid, que corresponen als pagaments als despatxos. Un altre document mostra els “pagaments el 2010” a 11 facultatius del mateix hospital públic. Malgrat que la quantitat és la mateixa per a tots –1.500 euros per a cada metge, n'hi ha tres que opten per cobrar-los mitjançant “viatges” i vuit per “assessories”, amb la retenció del 15% corresponent.

Els comercials feien contraofertes per  superar les empreses competidores

Fonts de la investigació en marxa destaquen que la Guàrdia Civil no va trobar en el seu registre a la seu de Traiber, a l'abril, cap rastre dels suposats treballs d'assessoria. “Només surten com a assessors en documents comercials i de comptabilitat, per donar aparença legal als pagaments. Però no hi ha treballs en la part científica o d'investigació que els justifiquin”, afegeix aquesta font. El jutjat d'instrucció número 3 de Reus cridarà a declarar en les pròximes setmanes els facultatius esmentats en els documents, segons aquestes mateixes fonts.

Les fitxes comercials de Traiber també revelen la dura competència en el sector per guanyar-se el favor dels metges. Una fitxa resumeix així la visita a un facultatiu d'una clínica privada: “Té acord amb [una altra empresa], a partir de 2.500 euros per a ell, pacient privat”. I en una altra fitxa: “Definir oferta presentada al desembre. Contraoferta d'[una altra empresa]: cobrament de 2.500 euros per pròtesi privat. Igualo oferta i no es decideix”. Els comercials destaquen en les seves fitxes els cirurgians ortopèdics amb més potencial per adquirir pròtesis, els més cobejats per al sector: “Fer superoferta de col·laboració: posa unes 80 pròtesis l'any”.

Correus electrònics de Traiber mostren fins i tot com alguns metges exigeixen el pagament de les comissions per intervencions ja fetes. El següent és l'enviat pel cap d'una clínica privada a Lluís Márquez, amo de Traiber: “Li remeto aquest mail per la pròtesi de maluc que fem el 10/12/2012 a la pacient [...]. Podem fer factura per comissionar alguna cosa, ja que al metge a final de mes li he de pagar alguna cosa”.

El descobriment dels pagaments a metges dóna un nou gir a les investigacions sobre Traiber, que ja van motivar la detenció de la primera tinent d'alcalde de Reus, Teresa Gomis (CiU), després d'una alerta sanitària que ha obligat a posar sota vigilància 6.000 pacients a tot Espanya.


Investigacion@elpais.es

Traiber “va tapar” problemes de qualitat regalant viatges

L'empresa de pròtesis ortopèdiques Traiber, que va ser capdavantera en el seu sector, va començar a perdre facturació fa una dècada. L'empresa, amb seu a Reus, venia els seus productes a Catalunya directament als hospitals. A la resta d'Espanya i a l'estranger, ho feia per mitjà de distribuïdors. Al setembre del 2008, la companyia va convocar una reunió amb ells per tractar, entre altres assumptes, “el descens de les vendes”, segons consta a les notes de la trobada. Un dels assistents ho va atribuir, en part, a “problemes molt greus amb els còtils [peça de les pròtesis de maluc], amb la columna i amb l'instrumental del genoll; hi ha rumors sobre la qualitat dels productes. Els problemes que han tingut amb la columna han afectat molt la seva credibilitat”.

A la reunió també s'atribueix a “la competència cada vegada més agressiva” la pèrdua de vendes. Lluís Márquez, amo de Traiber, es queixa que se'ls tracta amb més duresa: “Altres marques tenen metges bloquejats, que sempre usen els seus productes i a aquelles marques se'ls perdona tot”. Márquez pregunta als distribuïdors sobre el marge que apliquen: la resposta generalitzada és que “tot depèn del que cobri l'intermediari, que moltes vegades han d'anar a menys del 40% i que aquell marge l'utilitzen per pagar els metges”.

Un altre document destacat sobre els problemes de qualitat de Traiber és la factura d'un viatge pagat el 2008 a dos facultatius i les seves parelles. A la factura hi ha una nota manuscrita en què es pot llegir: “Royalty als doctors per tapar-los la boca per la fallada del còtil”.

La companyia usava els viatges per agraciar els facultatius. Cada any organitzava un “congrés” una destinació turística, com la República Dominicana o Sharm al-Sheikh, a Egipte, entre d'altres. “Aquests congressos tractaven d'aparentar un contingut científic, però eren presentacions comercials. La veritat és que eren unes vacances pagades”, admet l'extreballador de Traiber.

El Jutjat d'Instrucció 3 de Reus investiga l'empresa –avui en concurs de creditors– després de la denúncia d'una extreballadora que va posar de manifest la venda de pròtesis caducades, amb els certificats falsificats i sense els permisos legals necessaris. L'amo de Traiber nega, per la seva banda, que les pròtesis “tinguin el mínim problema de qualitat” i acusa l'extreballadora de no haver fet la seva feina. “Hem venut milers de pròtesis sense que hagin registrat problemes. Si ens faltaven permisos, era precisament perquè aquesta treballadora no va fer la seva feina. No era la meva funció portar aquella àrea”, assegura Márquez, imputat per mitja dotzena de delictes. Sobre el pagament als metges, l'amo de l'empresa assegura desconèixer-ne l'existència.

MÉS INFORMACIÓ