_
_
_
_
_

El cas de la nena que va controlar el VIH després de deixar la medicació

El primer cas pediàtric conegut de remissió del virus després d'un tractament antiretroviral primerenc i el seu abandonament posterior obre la porta a noves investigacions contra la sida

Pablo Linde
A la imatge, manifestació a Dacca (Bangla Desh) amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Sida.
A la imatge, manifestació a Dacca (Bangla Desh) amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Sida.ABIR ABDULLAH (EFE)

En la lluita contra la sida, cada cert temps sorgeixen descobriments sorprenents. Són casos rars i, a priori, no generalitzables per a la majoria de portadors del VIH, però obren finestres d'esperança per les quals els investigadors poden mirar per trobar nous enfocaments contra la malaltia. Al Congrés de la Societat Internacional de la Sida, que s'està celebrant aquests dies a Vancouver, se n'acaba de presentar un: el d'una adolescent francesa que ha controlat els nivells del virus després de 12 anys sense teràpia antiretroviral.

Más información
Una immunoteràpia frena el VIH en assajos amb humans
Cuba és el primer país a eliminar la transmissió de mare a fill del VIH
Gairebé la meitat dels contagis de sida es detecta de forma tardana

És el primer cas en la història d'un infant que deixa el tractament i aconsegueix una remissió del VIH-1. Encara que la noia segueix infectada, pot fer una vida perfectament normal sense prendre cap medicament. No obstant això, cal tenir en compte que es tracta d'un sol individu, així que de moment no es poden treure conclusions fermes.

El descobriment ha estat anunciat aquest dilluns a Vancouver per l'Institut Pasteur, els investigadors del qual van començar a rastrejar tots els casos pediàtrics amb VIH que havien rebut un tractament primerenc en néixer. Ho van fer després de dos altres descobriments que aporten perspectives noves en la lluita contra la sida: el primer, l'anomenada investigació Visconti (2012), en què aquesta mateixa institució va mostrar que existeixen grups d'adults capaços de controlar el virus després de deixar la medicació si la van començar a rebre molt poc temps després d'infectar-se; el segon, el famós nadó de Mississipí (2013), una nounada de la qual es creia que havia aconseguit vèncer al virus després de deixar els antiretrovirals, encara que va patir un rebot dos anys després.

En els arxius sobre casos pediàtrics, els científics del Pasteur van comprovar que una nena la mare de la qual no es va tractar durant l'embaràs (fet que evita el contagi) va rebre després de néixer un fort tractament profilàctic que va ser retirat poc després. En abandonar-lo, els nivells del virus es van disparar, per la qual cosa li van aplicar una teràpia antiretroviral potent. Uns cinc anys després, el sistema de salut francès va perdre el contacte amb aquesta família, fins que, quan la nena tenia sis anys i mig, va anar al metge per confessar que havia deixat la teràpia feia uns mesos. Les anàlisis van demostrar que la càrrega viral continuava molt baixa, així que es va decidir no reprendre la medicació i fer-li un seguiment observacional molt proper per comprovar si els nivells es mantenien. Això va passar l'any 2003. Avui, 12 anys després, el virus segueix controlat, un fet que obre la porta a investigar què hi ha darrere d'aquest fenomen i com de freqüent pot ser.

Asier Sáez-Cirión, espanyol que lidera l'estudi que ha fet el descobriment, explica que el primer que mostra és que una remissió perllongada és possible en infants. “Hem vist que funciona amb mecanismes similars als adults i que els mecanismes són molt diferents d'aquelles persones que controlen el virus de forma natural (ho fa al voltant d'un 0,5% dels infectats), en els quals es donen uns estranys paràmetres genètics. Aquí es va veure que en deixar la profilaxi va augmentar la càrrega viral, de manera que no és una cosa innata i el tractament precoç posterior sembla clau. El que succeeix és que no hi ha gaires infants que hagin començat una medicació forta i mantinguda durant cert temps i després l'hagin interromput. És rar i sabem que la major part dels infants i adults que cessen no seran capaços de mantenir baixos els nivells del virus. Així que és un primer pas, però no suficient. Hem d'entendre millor per què hi ha certs pacients que controlen el VIH amb teràpia precoç, per què uns altres no, i buscar marcadors per predir qui se'n pot beneficiar”, explica.

Encara que la noia segueix infectada, pot fer una vida perfectament normal sense prendre cap medicament

La transmissió de mare a fill, que entre la gestació, el part i la lactància oscil·la entre el 15% i el 45%, es pot evitar si la mare segueix un tractament durant l'embaràs. A la majoria dels països desenvolupats ja és gairebé inexistent i, recentment, Cuba va ser reconegut com el primer país del món a haver eradicat aquesta transmissió. No obstant això, en altres llocs la infecció dels nounats segueix sent freqüent.

La comunitat científica es mostra molt cauta davant d'aquest descobriment i fa èmfasi en què cal investigar més per conèixer quins són els mecanismes que hi ha darrere d'aquesta remissió i fins a quin punt pot ser freqüent. Sharon Lewin, responsable del Departament de Malalties Infeccioses de la Universitat de Melbourne i prestigiosa investigadora al camp del VIH, assegura que descobriments com aquests poden ser “molt inspiradors” per als malalts, perquè es comprova que és possible una remissió, però que no s'ha de perdre de vista que es tracta d'un cas individual. “No sabem com pot ser de comú. Per a això fa falta engegar assajos clínics que ens mostrin la naturalesa d'aquest fenomen. És necessari assajar amb dos grups que hagin rebut tractament primerenc i retirar-lo en un d'ells per comprovar la taxa de remissió sense medicaments pel que fa a l'altre”, explica la investigadora. Ja hi ha alguns estudis d'aquestes característiques en curs. D'aquí a un any, aproximadament,  es començaran a conèixer els primers resultats (en adults) i se'n podran treure conclusions més sòlides.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Linde
Escribe en EL PAÍS desde 2007 y está especializado en temas sanitarios y de salud. Ha cubierto la pandemia del coronavirus, escrito dos libros y ganado algunos premios en su área. Antes se dedicó varios años al periodismo local en Andalucía.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_