Selecciona Edició
Connecta’t

Els Estats Units i Cuba reobren les seves ambaixades 54 anys més tard

Aquest pas servirà per impulsar la normalització de les seves relacions

Retirada del cartell de la Secció d'Interessos que ara serà ambaixada.
Retirada del cartell de la Secció d'Interessos que ara serà ambaixada. AP

L'ordre de trencar les relacions diplomàtiques i tancar les respectives ambaixades de Washington i l'Havana va arribar el 3 de gener del 1961 amb la voluntat, almenys per part dels nord-americans, que la situació se solucionés ràpid. “Estic convençut i conservo l'esperança que en un futur no gaire llunyà serà possible tornar a trobar el reflex de la nostra històrica amistat en relacions normals de tot tipus”, va dir el president nord-americà Dwight Eisenhower el dia que va anunciar que havia decidit tallar els llaços polítics amb el Govern del “dictador” Fidel Castro.

A les 00.01 de la matinada d'avui, 20 de juliol, –malgrat totes les diferències, Washington i l'Havana han seguit compartint el mateix fus horari– finalment Cuba i els Estats Units han fet aquest pas que tant s'ha anat dilatant. Això sí, han hagut de passar 54 anys, sis mesos i 17 dies, a més d'11 presidents nord-americans (tot i que només dos de cubans, Fidel i Raúl Castro), perquè “l'esperança” d'Eisenhower es complís.

La reobertura d'ambaixades és el gest més simbòlic, i que servirà per iniciar el procés de normalització de les relacions, amb què es poden culminar sis mesos d'intenses negociacions que van començar després que els presidents Barack Obama i Raúl Castro anunciessin el 17 de desembre que havien decidit fer un gir radical a les relacions hostils que havien marcat la política bilateral i regional de l'últim mig segle.

No es tracta, però, del final d'un procés que, com han reconegut les dues parts, serà llarg i tortuós. Tant Washington com l'Havana tenen una llarga llista de reclams i demandes –començant per la petició de Cuba de veure acabat l'embargament nord-americà o la millora de la situació dels drets humans que exigeixen els EUA– que tindran ocupats els diplomàtics dels càrrecs més alts de cada país durant un temps que ningú s'atreveix a precisar.

Tot i això, les dues parts coincideixen que aquesta segona fase de negociacions serà més fàcil ara que s'han restablert les relacions diplomàtiques.

Arribar fins a aquest punt tampoc ha estat senzill. El trencament de les relacions, que ja es veia a venir des que Fidel Castro va arribar al poder el 1959, va culminar quan Cuba va demanar que l'ambaixada nord-americana a l'Havana limités el nombre de personal a 11 treballadors, els mateixos que tenia la legació diplomàtica cubana a Washington. En el telegrama urgent que va enviar el llavors encarregat de negocis nord-americà a Cuba al Departament d'Estat, Daniel Braddock, informant de la maniobra cubana, el diplomàtic citava Castro: “El 90% dels funcionaris són, de totes maneres, espies”. Braddock opinava que l'ambaixada dels EUA no podia continuar funcionant eficientment amb tan poc personal i recomanava el trencament de les relacions amb Cuba que va acabar aprovant Eisenhower.

El nombre de personal diplomàtic, la seva capacitat de moviment i les seves activitats han tornat a ser un dels punts més difícils de negociar a l'hora de reobrir les ambaixades mig segle més tard. Malgrat les restriccions imposades, la Secció d'Interessos dels EUA a Cuba ha estat, des que es va obrir el 1977 –dirigida pel president demòcrata Jimmy Carter– una de les legacions diplomàtiques més grans de l'illa, amb uns 300 funcionaris, dels quals 50 són diplomàtics nord-americans. El personal diplomàtic cubà a Washington no arriba a la desena. Després de les quatre rondes de negociacions d'alt nivell que s'han dut a terme a les dues capitals des del gener, s'ha arribat a un acord que Washington ha qualificat de “satisfactori”. La principal petició nord-americana era que el seu personal diplomàtic pogués moure's més enllà de l'Havana per contactar amb la població cubana sense necessitat de sol·licitar cada vegada un permís a les autoritats cubanes (els cubans havien de fer el mateix per sortir de Washington). Finalment, els diplomàtics només hauran de “notificar-ho”, fet amb què els EUA diuen que poden viure i que comparen amb la situació que ha establert amb altres països amb els quals manté relacions diplomàtiques tot i les seves profundes diferències polítiques.

Tot i que tant la fins ara Secció d'Interessos dels EUA a l'Havana com la corresponent cubana a Washington ja seran avui dilluns “ambaixades” de ple rendiment i funcionament, la cerimònia oficial d'obertura només es farà a la legació diplomàtica cubana de la capital nord-americana. Washington encara no ha fixat la data per a la celebració, també al més alt nivell diplomàtic, a l'ambaixada que té al bell mig del Malecón de l'Havana.

El ministre de Relacions Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, farà una mica més d'història en convertir-se en el primer canceller de l'illa que visita oficialment Washington des del 1959. Participarà a la cerimònia d'hissada de la bandera amb una gran delegació –hi ha 500 convidats–davant de la façana de la que serà l'ambaixada cubana, on, a més, revelarà el cartell –que aquests últims dies ha estat amagat rere una cortineta vermella– que per fi identifica la legació com a “ambaixada”. Després, Rodríguez es reunirà amb el secretari d'Estat nord-americà John Kerry al Departament d'Estat, una altra fita en el procés de restabliment de les relacions. En aquest edifici també hi haurà desplegada, per primera vegada des del 1961, una bandera cubana al costat de totes les dels països amb els quals els EUA mantenen relacions diplomàtiques.