Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça: un club inestable, un equip guanyador

Bartomeu afronta un mandat delicat amb el suport de la majoria dels socis

Josep Maria Bartomeu, rodejat del seu equip.
Josep Maria Bartomeu, rodejat del seu equip.

Els socis del Barça han escollit per majoria absoluta Josep Maria Bartomeu, un president que està imputat per delicte fiscal pel fitxatge de Neymar, el mateix cas que turmenta el seu amic i antecessor Sandro Rosell, que va dimitir el 2014 després de ser el president més votat de la història del FC Barcelona. Tots dos han tingut el suport del president més longeu de l'entitat (1978-2000), Josep Lluís Núñez, condemnat a dos anys i mig de presó per subornar inspectors de l'Agència Tributària i a qui se li va concedir el tercer grau penitenciari després d'ingressar a Quatre Camins.

A Joan Laporta no li ha servit de res denunciar les causes obertes contra Bartomeu, Rosell i Núñez, per intentar tornar a la presidència del Camp Nou, que va abandonar el 2010, un cop esgotat el mandat que va iniciar el 2003, després que el 2008 superés una moció de censura, la mateixa mesura a la qual havia recorregut el 1998 contra Núñez. Tot i que no se sap quin futur l'espera després de la derrota a les eleccions de dissabte, Laporta encara té un front obert a la institució per l'acció de responsabilitat que la junta de Rossell i Bartomeu va emprendre contra la seva directiva.

Hi ha uns quants plets més que turmenten la vida del Barça. Alguns són especialment greus, com la sanció de la FIFA pel fitxatge de menors; n'hi ha altres de sorprenents, sobretot els vinculats a l'espionatge; i no ens oblidem dels més particulars, el més comentat sens dubte és l'expedient obert per la UEFA per l'exhibició de banderes independentistes a la final de la Champions a Berlín. Aquest inventari seria difícilment suportable per a qualsevol club que no fos el Barça. El període més convuls ha estat també el més victoriós de la vida del Camp Nou.

La unitat barcelonista

Des del 2003 fins al 2015, el període que va de Laporta a Bartomeu, el Barça ha guanyat set Lligues, tres Copes, dos Mundials de Clubs i quatre de les cinc Champions que ha disputat. Les inestabilitats institucionals semblen consubstancials al barcelonisme, s'entenen com una part de la seva idiosincràsia i donen sentit al "més que un club", la divisa del Barça. Aquest costum no impedeix, de tota manera, que cada mandat s'iniciï amb una declaració d'intencions solemne i a la recerca de la unitat. “Si fem lloc comú, serem més forts”, va proclamar dissabte Bartomeu. “Suarem la samarreta com Puyol, Xavi, Iniesta i Messi”.

A Laporta no li ha servit de res denunciar les causes obertes contra Bartomeu, Rosell i Núñez

A Bartomeu se li demana que administri amb generositat la rotunda victòria –ha obtingut més vots que la suma de les altres tres candidatures i ha arrabassat 21 punts a Laporta–, fins i tot després que Laporta advertís que no es rendia i incidís en una bipolarització que va deixar amb pràcticament més signatures que vots Agustí Benedito i Toni Freixa. Els quatre aspirants, curiosament, van compartir candidatura el 2003, quan la victòria de Laporta va ser considerada “un error del sistema en un club com el Barça i en un país com Catalunya”, en paraules de l'exvicepresidente Albert Vicens. “Sempre vam ser considerats una junta okupa”.

Bartomeu representaria un sistema en què el seu mandat té com a prioritats posar en marxa l'Espai Barça (600 milions), constatar si la companyia japonesa Rakuten és una alternativa al patrocini de Qatar i revisar una economia amenaçada per la pujada de la massa salarial (representa el 73% dels ingressos) i del deute net (de 287 a 328 milions). La nova junta s'ha votat precisament perquè se suposa que és experta en gestió.

El pragmatisme empresarial s'imposa avui al lideratge i a un ideari futbolístic personificat sobretot amb la figura de Messi, que divendres passat va viatjar a Gabon acompanyat de Deco i Alejandro Echevarría, el cunyat de Laporta. A Gabon treballa Jaume Ferrer, el candidat que defensava l'herència de Laporta a les eleccions del 2010 que va guanyar Rosell de manera aclaparant.