_
_
_
_
_

Tarragona i els seus edificis fantasma

La ciutat acumula equipaments públics en desús

Marc Rovira
L'antic preventori de la Savinosa.
L'antic preventori de la Savinosa.josep lluís sellart

El calendari avisa que falten menys de dos anys per inaugurar els Jocs del Mediterrani i, segons l'agenda, d'aquí a sis mesos les instal·lacions haurien d'estar a punt per fer-hi competicions. No obstant això, el muntatge està en fase germinal i fins i tot l'alcalde, Josep Félix Ballesteros, amenaça amb estripar les cartes si no rep finançament estatal. Mentre l'organització de Tarragona 2017 no aparta la mirada del rellotge, la ciutat acumula equipaments públics en desús.

El singular pacte entre Ballesteros (PSC) i Josep Poblet (CDC) per mantenir l'alcalde de Vila-seca, imputat, a la presidència de la Diputació de Tarragona es va justificar públicament com una maniobra per desencallar assumptes pendents. Entre aquests, tal com va al·legar el tàndem sociovergent, hi ha l'antic preventori de la Savinosa. Titularitat de l'organisme provincial, l'imponent i lúgubre edifici es troba en un lloc excel·lent, a la frontera de les platges de l'Arrabassada i la Savinosa. Es va construir el 1929 i, entre altres usos, va servir per confinar nens que estaven malalts de tuberculosis. Tenia capacitat per a uns 600 pacients. Fa més de 40 anys que la finca, de gairebé 80.000 metres quadrats, està abandonada i suma tants projectes d'hipotètica rehabilitació com fracassos en l'execució.

No gaire lluny hi ha les ruïnes del centre sociosanitari Mare de Déu de la Salut, popularment conegut com Casablanca. La gestió de l'immoble era competència de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), una empresa pública adscrita al Servei Català de Salut. En els seus temps de consellera de Salut, Marina Geli va anunciar que se'n faria una ambiciosa remodelació. La restauració, deia Geli, havia d'estar enllestida el 2007. No obstant això, els únics canvis que ha experimentat el vell edifici han estat els grafitis que en decoren les parets.

A l'altre extrem de la ciutat, prop del Serrallo, el barri mariner, hi ha la Tabacalera. Un espai de més de 50.000 metres quadrats que va arribar a les mans de l'ajuntament com a herència de l'antiga fàbrica de tabacs. Els despatxos de Tarragona Impulsa, el servei municipal d'ocupació, troben acomodament en aquesta finca. Més enllà d'aquestes oficines, tot just dos magatzems del monumental immoble, tenen ús com a arxiu i com a espai per a concerts. Amb la febre per les smart cities, la Tabacalera es va arribar a batejar com l'smart parc de Tarragona i s'hi van invertir 3,3 milions d'euros en un pretensiós jardí vertical que decora la façana. Els costos per mantenir-lo ple de flors, calculats en 25.000 euros anuals, han accelerat el seu pansiment.

La Tabacalera va ser una de les opcions plantejades per ser la vila d'acollida dels 5.000 atletes que competiran als Jocs del Mediterrani. Aquesta opció finalment es va descartar, com també es va rebutjar allotjar-los a l'antiga Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona, un complex de xalets situat a quatre passes de la platja Llarga. L'obra, amb capacitat per a 1.200 persones, es va aixecar durant la dictadura perquè les famílies treballadores passessin els seus dies de descans a baix cost. Avui, en mans de la Generalitat, està en procés de desatenció. També acumula pols i teranyines l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, molt a prop de la cèntrica Rambla Nova. La finca es va comprar al Ministeri de l'Interior per 780.000 euros per fer-hi pisos de protecció oficial. L'antiga casa caserna acumula cinc anys en estat d'hibernació des que, el gener del 2010 i per 13 milions d'euros, el llavors ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba va inaugurar prop de l'Hospital Joan XXIII la nova base d'operacions de la Guàrdia Civil. El que va ser caserna de la Policia Armada també suporta dècades d'abandonament al carrer Santiyan, prop de l'estació del ferrocarril. A l'altra banda de les vies comparteix el mateix destí l'antiga seu de l'Autoritat Portuària. La direcció del Port treballa en un projecte per reconvertir l'edifici en un espai per a oficines.

Jaume I, sense ús

Ho té encara pitjor el vetust edifici del Banc d'Espanya, sense utilitat a la vista. Són 2.700 metres al cor de la Rambla Nova. Tot un caramel. El 2010 l'alcalde Ballesteros va assegurar que l'adquisició estava cridada a ser “un punt d'inflexió per a l'atracció de turistes”. Els turistes passen per la Rambla però difícilment n'hi ha que es fixin en aquesta deteriorada construcció.

D'entre tots els equipaments inservibles, el més pertorbador és l'aparcament Jaume I. La instal·lació s'ha convertit en un vergonyós exemple de mala gestió. Pressupostat per 3,9 milions d'euros pel llavors govern municipal de CiU i el PP, l'obra es va disparar fins als més de 30 milions. Per si no fos poc, no ha tingut mai cap ús. Fa poc el Consistori va decidir plantejar un concurs d'idees perquè fossin els ciutadans els qui decidissin què calia fer amb el forat. Dels 136.000 habitants que té Tarragona, només 239 van participar en la proposta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_