Selecciona Edició
Connecta’t

La detenció d’un notari aporta noves dades sobre l’estafa de la Zona Franca

Enrique Peña, arrestat la setmana passada, va intervenir també en la signatura d'una desena d'escriptures que van acabar en desnonament

Mónica Fernández (dreta) amb altres afectats per l'estafa de la Zona Franca.
Mónica Fernández (dreta) amb altres afectats per l'estafa de la Zona Franca.

Per a les famílies de la Zona Franca que van perdre els seus pisos víctimes d'una estafa, la detenció d'Enrique Peña ha estat una benedicció. Peña, notari barceloní, va ser arrestat la setmana passada amb una desena de persones més per participar en una trama que va enganyar mig centenar d'ancians amb préstecs hipotecaris a tot Catalunya. Gairebé la meitat van acabar desnonats. D'aquesta investigació, que està sota secret de sumari, se'n coneixen pocs detalls. Però la implicació de Peña pot donar un gir a la lluita dels veïns de la Zona Franca que fa anys que lluiten per recuperar els seus habitatges: el notari va intervenir en almenys una desena de les escriptures signades pels afectats entre 2006 i 2009. Ara li exigeixen responsabilitats.

Peña ha sortit il·lès de la causa judicial de la Zona Franca i només està prevista la seva declaració com a testimoni. El judici, que se celebrarà a l'octubre, asseurà a la banqueta la presumpta estafadora, María Navarro. La dona s'enfronta a una petició de nou anys de presó per apoderar-se d'1,7 milions d'euros d'una dotzena de famílies del barri. El fiscal en demana tres més per a la seva exparella, José Fernández, per ajudar-la. Són els dos únics acusats en una investigació que no va poder anar més enllà, malgrat que els afectats han descobert que en gairebé tots els casos es repeteixen els mateixos noms, tant particulars com d'empreses.

“Hem trobat a faltar que no s'investigués el notari ni els responsables de les empreses prestatàries”, reflexiona Anaïs Franquesa, que defensa els interessos d'un grup d'afectats de la Zona Franca. “Era alarmant”, afegeix, “veure com en les operacions es repetia el mateix modus operandi i les escriptures es protocol·litzaven a la notaria d'Enrique Peña”.

Franquesa i la resta d'advocats estan interessats a conèixer què es cou ara a l'operació Cocoon, llançada la setmana passada pels Mossos. La policia va detenir deu persones, inclosos el notari, l'advocat Francisco Cómitre, un falsificador de documents, testaferros i dos oficials de notaria. Els lletrats confien a connectar, d'alguna forma, les dues causes. Això donaria als seus clients més possibilitats de recuperar el que van perdre, ja que Navarro (amb antecedents per apropiació indeguda) era només el “ganxo” de les estafes: els deutes estan contrets amb empreses. També està interessat en la investigació el Col·legi de Notaris, que preveu presentar-se com a acusació en la causa contra Peña.

El notari barceloní és el nexe comú de les dues macroestafes. Totes dues tenen nombrosos punts en comú, que els Mossos encara no han explorat. Encara que a la causa de la Zona Franca no va poder provar-se que Peña actués de mala fe, la policia creu que, aquesta vegada, ha obtingut prou indicis. És sospitós, d'entrada, que la seva notaria participés en escriptures de llocs tan distants com Blanes, Vilanova, Sant Adrià o Vielha.

“Em vaig quedar sense propietat”

Mónica Fernández, de 37 anys, és una de les afectades de la Zona Franca. Recorda vagament el seu pas per la notaria de Peña. “Hi vaig passar cinc minuts. Ningú em va llegir res. Vaig signar i ja està. Va ser tot tan ràpid que ni me'n vaig assabentar”. El que va rubricar sense adonar-se'n era un préstec de 200.000 euros a retornar en tres mesos. Naturalment, no va poder pagar-lo i, l'abril de 2014, la van desnonar.

El que la Mónica volia era un “crèdit pont” amb prou feines de 30.000 euros: havia heretat un pis del seu pare a Sant Boi i volia reformar-lo. Va contactar amb Navarro perquè era “una persona de confiança” i li va proposar posar el seu pis com a garantia a canvi del préstec. Quan la van assetjar els prestadors, se'n va desentendre. “Em vaig quedar sense propietat i amb un deute pendent de 90.000 euros”.

Per no quedar-se al carrer, la Mónica —que treballa al mercat del peix de Mercabarna— va rebentar el pany i va entrar a la casa familiar. “Estic d'ocupa a casa meva”, diu amb una barreja de resignació i ironia. “Esperes que un notari sigui neutral... No vaig estar alerta…”, afirma la Mónica, que com la resta d'afectats té un cert sentiment de culpa.

Irene Sánchez també necessitava diners per cancel·lar una hipoteca. Coneixia Navarro perquè els seus fills anaven plegats al col·legi. Aquesta li va suggerir que la seva mare demanés el préstec perquè tenia un pis lliure de càrregues que podia posar com a garantia. La dona va acabar signant un paper que l'obligava a retornar 138.000 euros en sis mesos. “Quina persona signa això sabent-ho? Estem bojos o què?” A la seva mare, a ella i als tres fills menors els van desnonar. L'escriptura de constitució de la hipoteca es va signar, el 2007, “davant el notari de Barcelona Enrique Peña”.