Selecciona Edició
Connecta’t
RODALIES, UN PROBLEMA QUASI DIARI (3/5)

“Si tots fem tard, ja se sap qui és el culpable”

Resignació als continus retards entre els usuaris de Rodalies

Usuaris de Rodalies esperen informació a l'estació de Sants.
Usuaris de Rodalies esperen informació a l'estació de Sants.

L'Elkadi Badro sua. És la una del migdia de dijous i a l'estació de Renfe de l'Hospitalet de Llobregat la temperatura ronda els trenta graus. Però la calor no és l'única causant de les gotes del seu front. Han passat només cinc minuts i ell ha pujat a tres trens diferents abans d'encertar el bo. Ha corregut, ha passat dues vegades pels passos inferiors i fins i tot s'ha acostat a la pantalla del vestíbul per saber d'on diantres sortiria finalment el seu comboi cap a les Franqueses. Finalment hi puja i seu. "Són les 13.07 i encara no ha sortit, quan suposadament a les 13.05 hauria de ser ja a l'estació de Catalunya", diu.

Rodalies va tenir 105 milions d'usuaris el 2014 i Badro és un dels que ha engrossat aquesta estadística: cada dia puja a quatre trens per anar des de casa seva, a Sant Feliu de Llobregat, fins a la feina i després tornar: 160 minuts cada dia si tot va bé. No forma part d'aquell grup de 14,5 milions d'usuaris que el servei de curta distància de Renfe ha perdut des del 2007. Alguns han marxat per la crisi i l'atur, d'altres per reiterats retards (tot i que Adif assegura que la puntualitat supera el 96%) i altres tipus de fallides com les patides per aquest marroquí de 45 anys. Ell reconeix que agafar el cotxe per anar a treballar li suposaria un estalvi de temps, però també un sobrecost mensual de més de cent euros. La seva és una història més, com la de cada línia de Rodalies.

>La R1. La línia que uneix Molins de Rei amb Maçanet per Mataró és la línia més exitosa de Rodalies. La Montse Yagüe, una estudiant de vint anys de Vilassar de Mar, potser té l'explicació. "Els horaris de les pantalles mai es compleixen, així que ja ni els miro: jo vaig a l'estació i agafo el tren quan passa. A mi em va bé perquè en surt un cada deu minuts", diu. Aquesta alta freqüència de trens permet que els endarreriments siguin millors de portar i que sigui l'única línia des de l'inici de la crisi que no hagi perdut viatgers. Al contrari: els 34,3 milions que va transportar el 2104 suposen un creixement del 7,5% respecte el 2007, segons les dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

És una excepció, segons confirma la Maria del Carme Garcia, que viu a Ocata i està convençuda que aquesta línia ha millorat en els últims cinc anys gràcies a aquesta quantitat de trens, que en realitat són la solució d'un altre problema: la majoria de dies, en hora punta, als trens no hi cap ni una agulla. El motiu és que no poden ser de doble composició (dos trens enganxats) perquè a les andanes de l'estació d'Arc de Triomf no hi caben. El Ministeri de Foment s'ha compromès a arreglar-ho.

>La R2. Va ser la línia que més va patir l'esvoranc de les obres de l'AVE a Bellvitge i avui continua acumulant moltes incidències. Segons les dades de l'ATM, des del 2007 ha perdut quasi set milions de passatgers i ha deixat de ser la més utilitzada: s'ha quedat en 31,9 milions d'usuaris anuals. La Núria Monmany, una dentista de 25 anys, l'agafa des de fa dos anys per anar a treballar des de Gavà a Barcelona. Abans de sortir de casa mira a Twitter si els horaris es compleixen i si no és així a vegades agafa un autobús, tot i que això suposa allargar el seu viatge de tres quarts d'hora a una hora i quart. Explica que moltes vegades es queda aturada entre el Prat de Llobregat i Bellvitge. El motiu no és cap altre que els reiterats robatoris de coure, que Adif denuncia que a Catalunya són molt més freqüents que a la resta d'Espanya.

Sigui quin sigui l'origen del problema, la Sara Garin, una estudiant de 22 anys, lamenta que hagi de patir problemes "almenys un cop cada dues setmanes". La solució, "agafar el tren anterior al que m'aniria bé".

>La R3. La coneguda línia de Puigcerdà és la que pateix més problemes, sobretot perquè entre Montcada i Reixac i Vic avança en via única, cosa que motiva que qualsevol problema aturi tota la circulació. El problema de la R3 és el del peix que es mossega la cua, explica la Montserrat Ayats, de la plataforma Perquènoensfotintren: amb 6,4 milions és la línia amb menys viatgers i està amenaçada amb el tancament d'estacions sota l'argument que no hi ha prou viatgers, però la manca de servei i freqüències fa que molts potencials usuaris no la facin servir. És el cas de Xavier Capellas, advocat, que espera a la barcelonina estació de Plaça de Catalunya un tren. És de Vic i torna ja cap a casa, però no agafarà el comboi que porta cap a la capital d'Osona. "Baixo en cotxe fins a Montcada i després agafo el tren fins aquí", explica. I ho argumenta: "Renuncio a agafar-lo perquè ni el tren és prou ràpid (entre Barcelona i Vic triga no menys d'una hora i deu minuts) ni hi ha prou freqüències ni és prou fiable". En resum, que hauria d'utilitzar la R3 i fa servir la R4.

>La R4. "Generalment en els horaris més importants va sempre tard", relata Bruno Ramri, que espera a l'estació de Sants el tren que l'ha de retornar Cerdanyola del Vallès. "Mira, posa que ha de sortir a les 12.18 i ja són les 12.22", diu assenyalant la pantalla. El seu és el mateix problema dels 29,3 d'usuaris que van fer servir la línia de Manresa l'any passat. Com Elkadi Badro, que lamenta que, en tornar, a causa d'un retard d'un minut es pot quedar tirat a l'estació 45 minuts per poder agafar el següent tren que l'ha de dur a casa. Per a ell els retards estan a l'ordre del dia. També quan arriba a la feina: "Som tres els que arribem en tren, així que si tots tres fem tard, allà ja saben qui és el culpable". Renfe o Adif.

MÉS INFORMACIÓ