_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Independència i casinos

A CDC ha fet fortuna una nova terminologia —amb tics antisistema inclosos—, que mira de convertir en 'sfumato' la seva política rància, en què pesen retallades i casos de corrupció

Francesc Valls

Mentre les forces independentistes majoritàries acabaven de donar l'encerat esquerrà a la seva candidatura per al 27-S amb Raül Romeva, Catalunya rebia la notícia per part del conseller Andreu Mas-Colell que si no hi ha un gran inversor per BCN World, no hi haurà projecte. Això vol dir que anem cap a una independència exprés sense cap macrocasino?

La resposta està suspesa en l'aire. Després de la deserció del tsar del maó, Enrique Bañuelos, BCN-World s'ha quedat vidu de referents. Ha quedat enrere la fotografia de Bañuelos amb Artur Mas, ara número quatre de la llista independentista majoritària i el setembre de 2012 —moment de la instantània— president de la Generalitat. El Govern català, després que el magnat del joc Sheldon Adelson repudiés Catalunya a favor d'Alcorcón, va posar tota la seva fe en un professional: l'home que probablement va inflar més la bombolla immobiliària a la costa mediterrània. Com aleshores, ara tot va pel camí de punxar. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va encarregar de deixar-ho clar dimecres passat al Parlament: “O hi ha una inversió molt considerable o no hi haurà projecte”. També sabem que probablement no es dirà BCN-World. “Ja en veurem el nom al final”, va sentenciar el conseller, per qui està clar que “això no consistirà a canviar un casinet d'aquí per posar-lo en un altre lloc”. Les paraules de l'economista pretenien donar garanties que només hi haurà casino si és gran, que és el que es mereix Catalunya. Recordem, segons cròniques d'abans, que la seva construcció havia de donar feina a 17.000 persones, cada resort ocuparia 5.000 ciutadans més i l'impacte laboral directe generaria uns 20 milions d'euros mensuals. Després ha resultat que Bañuelos només pretenia, com era previsible, fer negoci immobiliari i enrajolar-lo fins al sostre.

CDC es va decantar —amb l'ajuda del PSC— pel macrocasino quan encara no era independentista, però no sembla que el seu pas decidit cap al lideratge sobiranista hagi fet que es retracti respecte a BCN-World. Hi ha d'haver casinos a la Catalunya nova? És compatible la incipient preocupació social de CDC en la seva navegació per mars sobiranistes amb el “juguin sisplau, senyors”? Conjuguen bé el maó, la reducció d'impostos sobre el joc i l'augment de partides socials? Convergència està inserida en un desordre moral, en el qual el que és nou i el que és vell es barregen irremeiablement.

CDC, ja com a integrant de la candidatura independentista majoritària, assegura que està preocupada per les maltractades i arraconades polítiques socials. En aquesta creixent inclinació cap als desfavorits ha arribat fins i tot a cedir el primer lloc de la seva llista pel 27-S a un reconegut home d'esquerres. Serà difícil el maridatge de sensibilitats. Les polítiques socials casen malament amb l'objectiu de destinar tots els superàvits a reduir el deute, tal com fixa la llei estabilitat pressupostària que van votar PP i Convergència. Clar que això era el 2012. I des de llavors tot ha canviat molt. I vertiginosament. No anem més lluny: en només una minsa setmana, el referèndum grec va passar d'anar “massa lluny”, d'acord amb Andreu Mas-Colell a “ser una figura que cal normalitzar a tot Europa”, segons la portaveu de CDC, Mercè Conesa. “La nostra troica particular és el Govern central, el Tribunal Constitucional i el dèficit fiscal”, va sentenciar en una simpàtica picada d'ullet pro Syriza la portaveu convergent.

A Convergència hi ha irromput una terminologia —antisistema, fins i tot- per convertir en sfumato la seva política rància sobre la qual pesa el cas Palau (15 seus de CDC embargades pels 6,6 milions de presumptes comissions rebudes per obra pública); la milionària deixa del avi Florenci Pujol als néts d'aquesta extensa i emprenedora família; la corrupció del cas Innova, la privatització de la sanitat, la de l'aigua, les retallades dels serveis socials i l'exaltació de l'austeritat com una virtut gairebé teologal…

La independència és ara la divisa. Tota la resta queda aparentment tan aparcada que CDC ha fet els seus 18 folis de conclusions sobre la comissió antifrau del Parlament —que va arrencar després de la confessió de Pujol— sense esmentar ni una sola vegada el nom del seu fundador. L'important és el futur. Per això la Direcció General de Joventut pregunta ara als joves com volen que sigui la Catalunya ideal. S'hi poden enviar idees fins al 31 d'agost. Mentrestant, el passat es consumeix a la foguera purificadora de la independència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_