Bartomeu, tan casual com extraordinari

Josep María Bartomeu va guanyar les eleccions a la presidència del Barça, les primeres a les quals es presentava, tot i que talla el bacallà al club blaugrana des del gener del 2014, quan el seu amic Sandro Rosell va renunciar a la presidència de l'entitat. Dissabte el van legitimar les urnes en una carrera electoral en què s'ha mostrat tan a prop del soci com allunyat del debat amb els seus oponents a la presidència.

Bartomeu va arribar per casualitat a ser president del Barça després de la fugida de Rosell. “És l'antítesi d'un dirigent esportiu”, assegura Carlos Martín, cap de la campanya electoral del nou president del conjunt barceloní, home de llarga i prestigiosa experiència en la gestió esportiva que defineix a qui ha estat el seu cap com un “treballador incansable, que cohesiona el grup com poques persones he vist fer-ho”. Diuen els que han viscut aquests dies al seu costat que una de les coses que més i millor ha fet el candidat és lliurar-se a l'exercici d'apropar-se a la gent. “No li costa res ser proper. Ho porta a extrems paranormals. L'hem vist comprovar si una foto de telèfon mòbil havia quedat bé a les vuit del vespre després d'haver-se'n fet dues-centes”, assegura gent del seu equip de premsa. “És cert, en això és stakhanovista”, reconeix Martín. L'anomenen Nobita, protagonista de la sèrie de dibuixos animats Doraemon, des que el va batejar Juli Cuenca, un tècnic de la Cadena Ser, habitual dels viatges del Barça i els jugadors van fer seu el sobrenom. “És educat, correcte i amable”, l'assenyalen els treballadors del club. “Un treballador tan incansable com discret”, rematen.

Enginyer industrial, estudiant d'ESADE i propietari de l'empresa Adelte, dedicada bàsicament a fingers de ports i aeroports, va jugar a bàsquet a l'Espanyol i el Mollet i presumeix d'una vida molt familiar. “És un tipus extraordinari”, resumeix la seva esposa, mare dels seus dos fills, a la qual va conèixer esquiant. “Va ser una fiblada, em va captivar el seu somriure i la seva bondat”. Dos anys de festeig i més de vint de matrimoni legitimen una opinió: “Sempre ha tingut temps per a nosaltres”. A la candidatura en donen fe. “És extraordinari. No sabem com s'ho fa però sap trobar temps per a la seva família, per a l'empresa i pel que l'ocupa. No desatén cap de les seves ocupacions”, asseguren. “No sap què és la por escènica. És un treballador incansable però pot ser que li falti capacitat de lideratge per la seva bondat”, diuen els seus rivals, que l'acusen de ser capaç de “ser el típic davanter que pot arribar a fallar tres ocasions de gol davant el porter. Un Julio Salinas de la vida. Bon home, però poc fiable”.

“Si no fos per Jaume Masferrer –el seu home de confiança en la comunicació- no sortiria viu d'aquesta”, asseguren els seus rivals en campanya electoral. “És l'amic que sempre vols tenir al teu costat”, el defensa Pau Vilanova, directiu de la junta dimitida. Sap de què parla. Fa deu anys en un accident de trànsit va morir la germana de Vilanova, el seu cunyat, la seva mare i una neboda. Un dels seus nebots, amb tretze anys, es va passar tres mesos en un hospital. Durant llargues nits, va fer guàrdies a l'Hospital Sant Joan de Déu; en cada guàrdia, Bartomeu va estar al costat del Pau. Deu ser per alguna cosa que és excepcional.