Selecciona Edició
Connecta’t

El senglar dorm al jardí

Els veïns del nord de Barcelona lamenten els danys al mobiliari urbà que provoquen els senglars de Collserola. Els experts aconsellen reforçar la tasca dels caçadors

Una femella de senglar i les seves cries busquen menjar a la part alta de Barcelona.
Una femella de senglar i les seves cries busquen menjar a la part alta de Barcelona.

"Si sortiu, potser us el trobareu. A la plaça de Montbau veuràs terra furgada". Joan Anglés, membre de la junta directiva de l'Associació de Veïns de Montbau, és categòric. La presència de senglars és la norma en aquest barri del nord de Barcelona. I, en conseqüència, les destrosses que provoquen en buscar aliments entre els residus: contenidors tombats, escombraries per terra. La mateixa situació que a Vallvidrera, veïnat situat en plena serra de Collserola, lloc de procedència d'aquests ungulats. Els experts aconsellen reforçar la tasca dels caçadors i les campanyes de conscienciació per evitar que acudeixin a la ciutat pel menjar fàcil.

Els senglars recorren cada dia els jardins que envolten els blocs de pisos de Montbau. A les nou del matí, per exemple, és possible veure'ls seguint "el mateix camí que els nens que van a l'escola Baloo", explica Anglés. Les ventrades recorren aquest camí per tornar als seus llocs de descans, al bosc. Quins problemes provoquen? Cristina Puigdomenech, secretària de l'associació, explica que danyen els jardins en remoure l'herba per trobar arrels i menjar". Els animals, a més, tomben papereres i contenidors quan busquen l'aliment. I, per si la llista d'incidències és escassa, també cal tenir en compte "el problema que poden representar en la seguretat circulatòria [si xoquen amb els cotxes]".

La resposta del Govern municipal passa per la prevenció i "les campanyes de conscienciació" per evitar que la ciutadania alimenti aquests animals, expliquen fonts del Consistori. L'objectiu és evitar que els animals es vegin atrets per l'aliment fàcil que els proporcionen els veïns. La Guàrdia Urbana és el cos encarregat del control d'aquests animals per sobre de la Ronda de Dalt, d'acord amb el protocol d'actuació municipal. Sota aquesta via un tècnic del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB "anestesia l'animal i li aplica l'eutanàsia", expliquen aquestes fonts. Un dels últims casos va ser un exemplar localitzat al parc de Joan Miró, al costat de la plaça d'Espanya el vuit de juliol. Un veterinari li va aplicar una injecció letal.

Dins del parc de la serra de Collserola, el Departament d'Agricultura permet que les societats de caçadors organitzin batudes amb la supervisió dels agents rurals —18 durant la temporada 2013-14—. Jordi Ruiz, subdirector general d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental destaca que aquestes sortides han servit per "reduir de 900 a 650 el nombre d'exemplars que viuen a la serra" entre les temporades de 2012-13 i 2013-14.

Ruiz admet, no obstant això, que l'efecte de les batudes —amb 330 captures l'any passat, segons el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola— s'ha percebut menys a la frontera sud —la que toca amb Barcelona— perquè la barreja entre bosc i trama urbana ofereix "zones de refugi" i aliment fora del parc. Enfront d'aquest problema destaca el "pla de treball conjunt" entre Generalitat, ajuntaments i el parc per reduir l'accés dels ungulats a les fonts de menjar que trobin a la ciutat.

Per Patxi Andión, professor de la Universitat de Castella-la Manxa, la frontera entre la ciutat i els boscos de la serra és clau. Aquests espais són "refugis urbanitzats on els senglars s'han habituat a rebuscar entre les escombraries", explica l'exdirector de l'escola de la Reial Federació Espanyola de Caça. "[Als senglars] se'ls pressiona al bosc, i per això se'n van a les zones de seguretat" en el límit del parc, afegeix Santiago Lavin, responsable del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge. Aquests experts recorden, no obstant això, que no és un problema únic de Barcelona. Tota ciutat en contacte amb una àrea forestal pot patir-ne.

Els senglars acostumen a acudir al barri de Vallvidrera, atrets per la seguretat i el menjar que poden oferir-los els veïns i les galledes d'escombraries. Salvador Ferran, tresorer de l'Associació de veïns recorda que fins al 2007 era molt habitual veure "gent que deixava bosses de pa sec". "La gent pensava 'pobres bèsties', tot i que són animals salvatges", explica. Encara que les campanyes de conscienciació han tingut èxit en aquest punt, Ferran demana substituir les papereres, que els senglars tomben amb facilitat per trobar menjar, per unes altres de rígides.

Una altra qüestió és la situació del col·lectiu caçador. Paco Piera, president de la Federació Catalana de Caça, lamenta els costos que han d'afrontar els professionals del sector. Entre ells, "la taxa a l'administració, les taxes de telecomunicacions per als emissors, un permís d'armes, i assegurances per a danys propis i a tercers". "No rebem cap subvenció, i fem una feina", assegura Piera.

Una tasca que Andión jutja necessària perquè, en la seva opinió, els caçadors són els qui poden mantenir la població de senglars sota control. Les conseqüències de no facilitar la seva feina, per a aquest investigador, van més enllà dels accidents de trànsit que passen quan els ungulats creuen la carretera. Inclouen la transmissió de malalties a partir del contacte "amb fauna urbana com els rosegadors", explica. Afeccions que seran més difícils de controlar "amb ells a les ciutats".

MÉS INFORMACIÓ