El Rei busca no excloure Mas de les seves relacions institucionals

El rei Felip VI va rebre ahir a la Zarzuela el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, mentre avança el pla sobiranista cap a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre. La reunió pretén deixar clara la intenció del Rei de preservar les relacions institucionals del cap de l'Estat amb tots els presidents autonòmics, sense excloure Mas. El Govern, a través de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, va intentar minimitzar la cita presentant-la com un acte habitual en el funcionament de l'Estat, mentre que la Generalitat va destacar que no es va tractar d'una xerrada protocol·lària.

El Rei té la voluntat de no excloure Mas de les relacions entre el cap de l'Estat i la resta de responsables institucionals. Per això, Felip VI va rebre ahir a la Zarzuela el president de la Generalitat de Catalunya, en un moment d'especial tensió pel procés sobiranista impulsat per Mas. Fonts coneixedores de la reunió expliquen que el monarca pretén preservar les institucions i mantenir-se on el situa la Constitució i on li correspon com a cap d'Estat. Segons aquesta versió, la funció del Rei no és excloure, sancionar o denunciar comportaments, encara que sí defensar la unitat d'Espanya i la permanència de la nació.

A l'entrada de la reunió, Mas es va limitar a dir als periodistes: “No comment. Jo vinc en to de pau”. Tampoc a la sortida va voler fer declaracions.

El Rei considera que no hi ha raó ni motiu per no rebre Mas com fa amb la resta de presidents autonòmics. Més enllà d'aquesta actuació institucional, entén que la política correspon a altres instàncies, com el Govern. Amb aquesta tesi se sosté que Mas és una autoritat de l'Estat, més enllà de com es comporti amb les seves decisions.

Pel Govern va ser una entrevista més del cap de l'Estat amb un altre dels presidents autonòmics. Per la Generalitat la durada de la trobada, 75 minuts, indica que “no es va tractar d'una conversa merament protocol·lària”. El Govern i la Casa del Rei van destacar la normalitat institucional en aquest tipus d'entrevistes.

Felip VI va iniciar aquesta ronda ja abans dels comicis autonòmics del 24 de maig en rebre llavors els presidents de Madrid, Ignacio González, i d'Euskadi, Íñigo Urkullu. La tanda de trobades va continuar amb la nova presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, i després amb els presidents de Galícia, Andalusia, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Extremadura, i estan tancades ja per a la setmana que ve les xerrades amb els responsables de Ceuta, Melilla, Múrcia, Cantàbria, Aragó i Castella i Lleó. Queden pendents per fixar les dels presidents autonòmics que encara no han pres possessió del càrrec, com l'asturià Javier Fernández.

Contactes

El rei Felip pretén culminar abans de les vacances tots els contactes amb els presidents autonòmics, com un dels graons fonamentals dels poders de l'Estat.

El Govern va intentar minimitzar la importància de la trobada en emmarcar-ho en un ambient de suposada normalitat: “Aquesta agenda ens recorda a tots com són les coses a Espanya: hi ha un cap de l'Estat que periòdicament rep els presidents de les comunitats autònomes i això serveix de recordatori del paper de cadascun. Mas és el president d'una comunitat autònoma que es presenta a unes eleccions autonòmiques, per cert les terceres en cinc anys, i cada vegada amb menys suports de vots i de persones en la seva coalició”, va dir Soraya Sáenz de Santamaría.

La vicepresidenta va dir que el Rei i Mas van complir així els seus deures constitucionals i va afegir que el Govern ho farà també si l'Executiu o el Parlament català intenten promoure alguna iniciativa que desbordi les seves competències legals i la Constitució en la convocatòria del 27 de setembre o amb qualsevol altre decret o norma. El Govern ho té tot preparat per recórrer al Tribunal Constitucional.

Quan els periodistes van preguntar a Mas si la pròxima vegada tornaria a la Zarzuela com a cap d'un presumpte Estat català va ser quan va afirmar: “Jo vinc en to de pau”. Quan els seus assessors van comprovar l'actitud de l'Executiu es van limitar a valorar la durada de la cita (que la Zarzuela va precisar que és semblant a les dels altres presidents) i que el tracte va ser “correcte i cordial”, malgrat que el Rei es va mantenir bastant seriós.