Selecciona Edició
Connecta’t

La tarifa plana beneficia menys de la meitat de contractes que va calcular Ocupació

L'Executiu va estimar que 553.500 compromisos fixos s'acollirien a la mesura, finalment ho han fet uns 220.000

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el 25 de febrer de 2014, el dia que va anunciar la tarifa plana.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el 25 de febrer de 2014, el dia que va anunciar la tarifa plana.

La tarifa plana en les cotitzacions per a contractes indefinits que el Govern espanyol va engegar l'any passat té molt menys èxit del que va calcular en principi. La hipòtesi de l'Executiu era que entre març i desembre de l'any passat, termini de vida previst en principi per a la mesura, se signarien 553.500 contractes indefinits que pagarien 100 euros de quota. La realitat és que en aquest termini hi havia 182.793 contractes, admetia el Ministeri d'Ocupació en una pregunta parlamentària, i al maig amb prou feines arribava a uns 222.000, segons un informe recent del mateix departament.

Quan l'Executiu de Mariano Rajoy va presentar el decret que regulava la tarifa plana de 100 euros mensuals per a les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per als contractes indefinits, va elaborar una memòria d'impacte econòmic en la qual concloïa que les arques públiques no notarien la mesura. "L'impacte pressupostari, com coneixen per la memòria econòmica, per als comptes públics és neutral”, va defensar la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, en el debat d'aprovació. “La pèrdua recaptatòria derivada de l'aplicació de la tarifa a contractes la celebració dels quals ja estava prevista es veurà compensada per les cotitzacions a la Seguretat Social per ocupació nova generada gràcies a aquest incentiu, i també pels increments d'ingressos via IRPF, impost de societats i altres impostos indirectes, i per un estalvi també, senyories, en prestacions socials”.

En aquella memòria, que adverteix de la dificultat de fer estimacions, el Govern espanyol xifra en 553.500 els contractes que es beneficiarien de la mesura entre el 25 de febrer i el 31 de desembre de 2014, termini de vigència inicialment previst per a la mesura. D'aquests, el 60%, 332.100, es deurien directament a l'incentiu de la tarifa plana; la resta es signarien igualment, la qual cosa els economistes anomenen pes mort. Mesos després, la realitat ha demostrat que aquests nombres eren excessivament optimistes. El 31 de desembre de 2014 la Seguretat Social tenia 182.793 contractes indefinits vigents que es beneficiaven de la mesura, segons una resposta parlamentària del Ministeri d'Ocupació.

Dos mesos després, amb el termini inicial ampliat fins al 31 de març, el nombre de contractes pujava a 206.302. I al maig —quan encara es van comptabilitzat els contractes retardats i pendents— superava els 222.000, segons un informe recent de la Seguretat Social al qual ha tingut accés aquest diari. No obstant això, cal tenir en compte que els contractes signats inicialment acollits a la tarifa plana han ascendit a uns 320.000, el que passa és que s'han rescindit i, per tant, han perdut l'ajuda.

“Creiem que ha funcionat en un moment en què la contractació estava començant”, apunten al Ministeri d'Ocupació, on recorden que les xifres de contractació indefinida estan creixent anualment per sobre del 10%, des de fa mesos.

La tarifa plana de 100 euros en les cotitzacions empresarials sobre contingències comunes, la part més quantiosa amb diferència del que es paga a la Seguretat Social, durant dos anys va ser la mesura estrella llançada pel president del Govern espanyol en el debat sobre l'estat de la nació de 2014. Segons l'anunci inicial, per beneficiar-se'n era necessari que les empreses augmentessin les seves plantilles. El decret posterior relaxava molt aquesta condició i facilitava que aquest increment de plantilla no fos tan important en realitat.

La mesura va rebre crítiques d'experts i sindicats des del primer dia per ser molt regressiva: beneficiava molt més els sous alts que els baixos. Per exemple, la tarifa d'un contracte d'algú que rebés el salari mínim de 2014 suposava un estalvi anual d'uns 1.360 euros mentre que per a algú que tingués un sou d'uns 41.100 (ajustat a la base màxima de cotització) l'estalvi en cotitzacions per a l'empresari era de poc més de 10.400 a l'any.

Per estimular l'ús de la mesura i la contractació indefinida en les últimes setmanes de l'any, el Govern espanyol no va anunciar la pròrroga finalment aprovada fins el 29 de desembre passat. La mesura seguiria vigent fins al 31 de març.

Però un mes després, en el mateix escenari, el debat sobre l'estat de la nació, el Govern es va corregir. Rajoy va anunciar un nou estímul a la contractació indefinida i va deixar que la tarifa plana original decaigués. La nova ajuda, que consisteix en l'exempció de cotitzar pels primers 500 euros del sou, és molt més progressiva. Independentment del salari, amb les bases de cotització de 2015 l'empresa s'estalvia 1.416 euros cada any. D'aquesta manera, per algú que cobra el mínim legal es paga a la Seguretat Social 726,6 euros anuals i per qui percep un sou ajustat a la base màxima es paguen 8.796,2 euros.

La nova mesura, que va conviure durant el mes de març amb la tarifa plana, beneficia de moment més de 50.000 contractes, assenyalen a Ocupació. Aquest departament apunta que només entrar en vigor es va frenar el ritme de contractes que s'acollien a la nova ajuda, però que conforme han anat passant els mesos s'ha animat el ritme.