Clarobscurs Colau
L'encerta en la renovació del Congrés Mundial de Mòbils i la suspensió temporal de les llicències hoteleres; s'equivoca a mantenir residus populistes
El primer mes d'Ada Colau al capdavant de Barcelona exhibeix clars clars i més d'un fosc.
El millor, la seva rectificació sobre el Congrés Mundial de Mòbils (MWC). Va començar amb recels pel seu presumpte escàs impacte social. Culmina encapçalant tots els partits per renovar el contracte fins al 2023. Ho ha aconseguit. I és que els números canten: en nou anys, la fira tecnològica ha deixat 3.000 milions d'euros a la ciutat i un planter de tecnòlegs i start-ups.
També la va encertar en la suspensió temporal de llicències hoteleres. Posa fi a la sobreexplotació d'alguns barris i a disbarats especulatius com un edifici de 98 metres d'altura en ple (moderat, discret, proporcional, burgès) Eixample. El pitjor d'aquesta moratòria és la durada (n'hi hauria prou amb sis mesos), la improvisació, el probable perjudici econòmic (indemnitzacions als qui hagin iniciat tràmits administratius), la mala venda al mercat mundial (no busca escapçar el turisme)... Però també es pot morir d'èxit, i la capital catalana està amenaçada d'una bombolla turística sense haver digerit encara la immobiliària.
Clar és també el compromís de connectar les dues línies del tramvia (per què la dreta va preferir mantenir desconnectats els extrems populars de la ciutat?). O el canvi de to en l'agenda social, que va començar amb la seva exposició activista de carrer (conflicte de Movistar) i es reorienta a la negociació institucional (amb els bancs, sobre desnonaments), que és la feina pròpia d'un/a alcalde/essa.
Clarobscura, la política de personal. Bé per recuperar experts d'altres trajectòries polítiques. Malament pels indicis d'un clientelisme estètic: alguna gent preparada, però familiar, quan molts van votar la seva llista perquè semblava desballestar el nepotisme.
Obscurs, els residus populistes en justificar la no-inversió de 4,5 milions en el circuit de Montmeló al·legant que és el cost de les beques menjador desateses: ho pot compensar recuperant els diners (44 milions) que deu l'arruïnada Generalitat a la pròspera i superavitària capital catalana. O en intentar posar salaris demagògics als regidors, en el que ha fracassat perquè –no s'oblida–governa en minoria.
De moment, Colau apunta intuïció i que sap rectificar, el millor signe que algú sap aprendre. Tornarem quan faci 100 dies.
