Selecciona Edició
Connecta’t

El BCE i l’Eurogrup donen una primera empenta a Grècia

El supervisor de l'euro creu necessari reestructurar el deute de Grècia. Els bancs reobriran dilluns, però el 'corralito' continua

El president del BCE, Mario Draghi.
El president del BCE, Mario Draghi. AP

Europa torna a connectar Grècia a la respiració assistida. L’Eurogrup ha donat aquest dijous el senyal polític per desbloquejar l'ajuda d'emergència a Atenes i el Banc Central Europeu (BCE) ha ampliat la finestra de liquiditat als bancs només unes hores després que el Parlament grec aprovés el tercer rescat i les mesures més urgents que exigeixen els creditors, capitanejats per Berlín. El verí que ha intoxicat les relacions entre Atenes i els socis durant mesos es dilueix a poc a poc. “Les coses han canviat”, ha encertat a resumir Mario Draghi, el cap del BCE. El Bundestag −el Parlament alemany− ha de confirmar demà divendres aquest viratge.

Sis dies clau per a l'acord amb Grècia

El Parlament alemany ha de confirmar aquest divendres el pacte aconseguit dilluns entre Grècia i els socis de l'euro i donar el vistiplau a les negociacions per al tercer rescat. Cinc parlaments més de països de l'eurozona −Àustria, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia i Holanda− afronten votacions vinculants sobre aquesta qüestió.

Dilluns que ve Atenes fa front a un nou venciment de 3.500 milions d'euros amb el Banc Central Europeu. Aquesta quantitat és la meitat de l'ajuda d'emergència aprovada aquest dijous per l’Eurogrup i que encara ha de rebre llum verda dels països de la UE que no estan en la moneda única.

El dimecres 22 l’Executiu d’Alexis Tsipras ha de tenir enllestides dues normes: una per agilitar la justícia i una altra per traslladar a les normes gregues el marc europeu de resolució bancària.

Entre actuar i no actuar, a Europa sempre existeix una tercera opció: esperar Draghi. El cap del Banc Central Europeu (BCE) ha donat llum verda aquest dijous a l'ampliació de la liquiditat d'emergència per a la maltractada banca hel·lena amb una explicació tan volàtil com els temps que corren: “S'han restaurat les condicions per a un augment de les línies d'emergència després de l'aprovació del finançament pont per a Grècia i els vots a diversos parlaments, començant pel grec”. Draghi ha convidat les autoritats hel·lenes a posar punt final al corralito “tan aviat com sigui possible”: Grècia fa gairebé tres setmanes que està sense bancs, gairebé sense diners en circulació, en una situació que si s’allarga deixaria ferida de mort l'economia. El BCE, això sí, ha deixat entreveure que això es farà gradualment, per evitar sacsejades.

Draghi ha ampliat amb 900 milions l'ajuda d'emergència a la banca, que ascendeix ja a prop de 90.000 milions, i ha anunciat una nova revisió la setmana vinent. Però ha fet molt més: ha proporcionat a Grècia i a Europa un mapa cartografiat del que ha de fer cadascú perquè les coses surtin bé. Un: el Govern grec ha de complir rigorosament, dins del termini i en la forma escaient, les condicions dels creditors. Dos: els socis han de proporcionar finançament d'emergència; l’Eurogrup ha fet aquest dijous el primer pas per utilitzar 7.000 milions a l'estiu. Tres: les dues parts s’han de posar d'acord en les condicions finals del tercer programa. Quatre: Grècia ha de pagar religiosament al BCE 3.500 milions dilluns que ve, i un total de 6.600 milions a l'estiu. I cinc: si tot això es compleix, el BCE farà la resta.

I la resta suposa un bon pessic. Draghi ha obert la porta a la compra de bons grecs dins del seu multimilionari programa de compra de deute “fins i tot abans” del primer examen de l'antiga troica. Això suposaria una sensacional pilota d'oxigen per a Atenes a final d'estiu. Però el QE per a Grècia −el programa de compra d'actius, en la sigla en anglès− estarà en llibertat vigilada fins que es compleixin diverses condicions. Atenes ha de firmar el tercer rescat, el BCE ha de readmetre els seus bons −i això només arribaria amb la butlla de l’eurobanc, perquè el deute grec no té prou qualificació creditícia− i l'endeutament de Grècia amb Frankfurt no podrà superar els límits que marca Draghi; per fer-ho, Atenes ha de pagar els dos pròxims venciments (6.600 milions). Aquests dos pagaments, a la fi, apareixen i reapareixen en tots i cadascun dels pròxims capítols de la saga grega.

Més enllà de les justificacions, Draghi ha deixat un parell de saetas formidables. Als que asseguren que la reestructuració de deute no és un afer urgent −el ministre alemany Wolfgang Schäuble o l'espanyol Luis de Guindos, entre molts d’altres− els va deixar clar que “la necessitat d'un alleujament del deute és indiscutible”. És a dir: Atenes i l’FMI tenen raó. I per als que segueixen dubtant que Grècia seguirà a l'euro –un altre cop l'inevitable Schäuble−, Draghi ha deixat un parell de silencis còmplices en la seva roda de premsa. “El nostre mandat es basa en l'assumpció que Grècia és, evidentment que és i serà, membre de l'euro”, ha assegurat.

Més enllà de Frankfurt, l’Eurogrup s'ha mogut també per donar aire a Atenes. El préstec d'emergència que Grècia necessita per evitar la suspensió de pagaments al BCE ja compta amb l'aval polític necessari. Els ministres de Finances de la zona euro han donat, en una teleconferència que ha durat menys de dues hores, el vistiplau al desemborsament immediat de 7.000 milions d'euros. També els altres nou membres de la UE aliens a la moneda única donen suport a aquest préstec −provinent d'un fons comunitari, no només de la zona euro− perquè han obtingut garanties que no respondran amb els seus diners de possibles pèrdues, segons expliquen fonts britàniques. El Regne Unit i altres socis havien expressat d'entrada fortes reticències, però finalment no s'hi oposaran.

Quitança als dipòsits?

El fons europeu de rescat hauria de donar el consentiment final demà divendres, i a partir d'aquí es negociaran les condicions concretes que Grècia ha de complir per accedir a l'anhelat tercer rescat dels seus socis i de l’FMI. Juntament amb els venciments i el pagament de pensions i sous públics, el més urgent són els bancs: dins del rescat hi haurà una partida per recapitalitzar la banca, per un import que pot variar de 10.000 a 25.000 milions.

El rebombori està assegurat. Si es fan servir diners europeus, una part de la factura la pagaran els creditors del deute de mala qualitat dels bancs −a la manera de Bankia−, fins i tot de la de màxima qualitat. Embolic a la vista: Tsipras ha reconegut que fins i tot és possible que hagin de rascar-se la butxaca els clients amb dipòsits de més de 100.000 euros, com va passar a Xipre. La sortida de la crisi grega té encara un llarg recorregut per davant. I sorpreses en cada revolt del camí.

Breu respir per a la banca hel·lena abans de les reformes

REUTERS

Abans de la profunda cirurgia, una breu treva. Després de la seva recapitalització, part fonamental de l'acord aconseguit dilluns entre Grècia i els seus socis, els bancs hel·lens −que continuaran tancats encara almenys fins diumenge que ve, segons s'ha sabut aquest dijous− s'enfrontaran a tancaments i fusions, així com a la possible venda de les seves filials estrangeres rendibles, segons han confirmat a Reuters fonts comunitàries. Aquesta remodelació a fons del sector acosta la banca grega a l'escenari a què es van enfrontar els xipriotes el 2012.

“Fins i tot si s'hagués protegit la sobirania grega, els bancs haurien d'afrontar una reestructuració profunda per posar-los un altre cop en el camí correcte”, explicava una font europea al final de la negociació entre Atenes i els seus creditors. Els gestors de les entitats també són conscients de la necessitat de fer canvis. “Més enllà de l'impuls de capital, hem de fer desaparèixer qualsevol dubte sobre la solvència i observar la situació que travessa el sector des d'una perspectiva àmplia”, explica un veterà banquer.

Fins i tot quan els bancs hel·lens comencin a recuperar la normalitat, l'alleujament serà passatger: els controls de capital −amb els quals Grècia conviu des del dia 28− continuaran, més que probablement, mentre els bancs siguin reestructurats.

MÉS INFORMACIÓ