Selecciona Edició
Connecta’t

El Japó aprova la polèmica llei que dóna més poder a l’Exèrcit

La iniciativa, rebutjada per bona part de l'opinió pública, permetrà a les Forces Armades actuar fora del seu territori

El Parlament japonès en la votació sobre l'Exèrcit, avui a Tòquio.
El Parlament japonès en la votació sobre l'Exèrcit, avui a Tòquio. AP

El Parlament japonès ha aprovat aquest dijous el projecte de llei de seguretat nacional que permetrà que les Forces Armades del país participin en operacions a l'exterior per primera vegada des del final de la II Guerra Mundial. Els canvis legislatius, que han suscitat una forta oposició entre l'opinió pública, possibiliten que l'Exèrcit pugui actuar en conflictes bèl·lics per protegir els seus aliats o relaxen els límits a la participació en operacions de manteniment de pau.

La reforma del paper de l'Exèrcit és una de les grans apostes personals del primer ministre, Shinzo Abe. Fins ara la Constitució pacifista japonesa prohibia que les Forces d'Autodefensa entressin en combat fora de les seves fronteres, però la reinterpretació del text per part del Govern l'any passat –amb la inclusió del concepte "autodefensa col·lectiva"– va obrir la porta a aquests canvis legislatius.

La proposta de llei té el suport per majoria absoluta gràcies als vots del Partit Liberal Demòcrata (PLD) d'Abe i els dels seus socis de Govern, Nou Komeito. Cinc formacions de l'oposició han abandonat l'hemicicle durant la votació per protestar contra uns canvis que consideren que no s'han debatut prou i que divideixen el país. El cap de l'oposició, Katsuya Okada, ha qualificat la llei com "una taca en la democràcia" i ha recordat que "el 80% dels ciutadans estima que les explicacions que se'ls han donat són insuficients", informa Efe.

Tot i que la proposta s'ha aprovat sense traves al Parlament, fora de la Cambra Abe s'està trobant més problemes dels previstos. L'opinió pública, segons els sondejos, es troba cada vegada més en contra i destacats experts constitucionals han posat en dubte públicament la legalitat de les mesures. Una enquesta recent de la cadena Nippon TV calcula que pràcticament el 60% dels enquestats rebutja la proposta, mentre que només un 25% hi dóna suport.

La voluntat de reforçar el paper de l'Exèrcit també està passant factura a la popularitat d'Abe: un 41% desaprova la seva gestió enfront del 39% que hi dóna suport, uns nivells mai vistos des que va arribar al poder a finals del 2012. Un grup de més de 200 experts en Dret va enviar una carta oberta al Govern nipó per reclamar que abandonés la reforma. El professor Setsu Kobayashi, de la Universitat Keio, va al·legar que l'ús del corró parlamentari per forçar l'aprovació seria “el començament de la tirania”. Milers de persones s'han manifestat aquest dijous davant la seu del Parlament nipó en contra de la mesura i demanant la dimissió d'Abe.

"La situació de seguretat entorn del Japó és cada vegada més difícil. Aquesta llei és vital per defensar els ciutadans japonesos i prevenir la guerra", ha assegurat Abe després de la votació. Durant la seva visita als Estats Units a l'abril, en la qual es va tancar l'actualització de l'aliança militar entre els dos països, Abe va prometre fer aprovar la reforma davant el cada vegada més alt desenvolupament de les Forces Armades xineses i els creixents conflictes en aigües dels mars del Sud i l'Est de la Xina.

És una reforma que, com recorda Luis Simón, membre associat del centre d'estudis FRIDE i professor a la Universitat Lliure de Brussel·les, s'emmarca “dins d'un procés més ampli en la política expansiva del paper del Japó en els últims dos anys”, i que, a més de l'actualització de l'aliança amb els EUA, també inclou un aprofundiment dels llaços diplomàtics i de seguretat amb altres països de la zona –com Austràlia o Filipines– o fins i tot l'OTAN i la UE.

Altres experts, com el professor visitant Kunihiko Miyake, de la Universitat Ritsumeikan, en canvi, defensen les mesures: “Ha arribat el moment, ateses les circumstàncies internacionals, de canviar a un pacifisme més realista. Estem en una època de transició de la seguretat nacional”.