Selecciona Edició
Connecta’t

L’estoc d’habitatges nous sense vendre encara supera el mig milió

El nombre de cases sense comprador disminueix un 18% entre el 2009 i el 2014

Habitatges de nova construcció a Madrid.
Habitatges de nova construcció a Madrid. EFE

Espanya segueix digerint lentament el volum de cases noves sense vendre que va deixar l'esclat de la bombolla immobiliària. L'estoc de pisos de nova construcció es va reduir l'any passat en un 5% respecte a 2013, fins als 535.734, segons el Ministeri de Foment. Les restes de la bombolla es concentren on es va construir a preu fet en temps de bonança, de manera que les províncies amb més habitatges desocupats sobre el parc total són Castelló, Almeria i Toledo. El sector adverteix que bona part d'aquests immobles, sobretot els que estan mal situats, difícilment trobaran sortida.

La borsa de cases recentment construïdes va tocar sostre el 2009, quan el mercat va quedar paralitzat, les grans companyies del sector van col·lapsar i els seus actius van començar a passar als balanços de les entitats financeres. Aquell any el país va acumular gairebé 650.000 habitatges nous sense comprador. Des de llavors, el volum s'ha anat reduint, encara que a un ritme del 3,6% anual. “Un descens del 5% segueix suposant una quantitat minúscula”, assegura el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García Montalvo.

La lentitud en aquest drenatge és a causa sobretot de dos factors. Primer, les vendes d'habitatges estan remuntant, però de forma molt desigual: mentre les transaccions de pisos usats pugen el 42%, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les de cases noves cauen el 37%. Això suposa que amb prou feines el 20% de les vendes corresponguin a obra nova, quan entre 2008 i 2013 representaven la meitat.

La segona raó és que el mercat dóna per perduda bona part d'aquella borsa d'habitatge. “Part d'aquell parc no es pot vendre”, assenyala García-Montalvo. El servei d'estudis de Bankinter estima que en aquest situació es troben unes 150.000 habitatges, situats sobretot en barris o urbanitzacions fantasma o en zones de la costa sense demanda.

Això explica que les províncies amb més volum de pisos nous buits estiguin situats a la costa Mediterrània i a Castella-la Manxa. En termes relatius, les províncies amb més estoc són Castelló (6,45% del total), Almeria (5,47%), Toledo (5,39%) i Albacete (4,31%). A Madrid i Barcelona, on ja han tornat les grues per començar nous projectes, aquella proporció se situa en l'1,4% i l'1,7%, respectivament. I segons Foment, l'estoc és inexistent a Cantàbria i Extremadura, on no computa cap casa nova per vendre.

“Es ven poca obra nova, però a més, la que s'absorbeix és la que s'està completant més recentment, perquè és la situada a la zona amb més demanda”, explica Garcia-Montalvo. Julio Rodríguez, membre del col·lectiu Economistes enfront de la crisi i vocal del Consell Superior d'Estadística, assenteix i posa èmfasi en el paper que juguen els inversors. “L'estoc pesa sobre la recuperació del sector, però els qui estan tirant de la demanda no estan interessats en aquests habitatges. Perquè el mercat pugui absorbir-los el fre sobre el qual cal actuar és el mercat de treball”, sosté Rodríguez, qui recorda que la tendència de reactivació “més ferma” s'està produint al mercat de lloguer.

En una vintena de províncies l'estoc d'habitatges buits és superior a les 10.000 unitats. En general, els descensos es van situar al voltant de la mitjana del 5%, excepte a Màlaga (16,4%) i la Corunya (8,3%). En l'altre extrem, a Àlaba, Biscaia, Ceuta i Melilla, aquest volum d'habitatges augmenta, encara que des de nivells relativament baixos. Segons Foment, el parc total d'habitatges es va incrementar amb prou feines 51.000 unitats en tot 2014, fins a fregar els 25,5 milions. Es tracta de l'increment més baix en dècades, un altre indici de la pesada digestió del llegat de la bombolla.