Selecciona Edició
Connecta’t

Art de laboratori per a un museu

Obres de Borrassà, Martorell i altres artistes clau del romànic i el gòtic conformen la donació més espectacular al MNAC en 40 anys, a càrrec dels propietaris d'Almirall

Pintura mural de Santa Eulàlia a Estaon, del segle XII.
Pintura mural de Santa Eulàlia a Estaon, del segle XII.

“És un fet històric: és un dels ingressos més destacats de tota la història del museu, des de la seva creació el 1934”. Ho afirma Jordi Camps, conservador en cap d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), després de l'acord entre la Generalitat i Antonio Gallardo Ballart, president dels laboratoris farmacèutics Almirall, per a la donació de 17 obres romàniques i gòtiques de la seva col·lecció privada.

El conjunt es compon en un 25% per obres d'art romànic, l'adquisició de les quals resulta pràcticament impossible tant pel cost molt elevat, com per la seva escassetat al mercat. “Es tracta de fragments de pintures murals procedents de Catalunya i Castella que es remunten als segles XII i XIII, la introducció d'aquestes permetrà completar i equilibrar alguns aspectes de la col·lecció permanent”, indica Camps, que dirigeix el departament des de 2005. El gruix de la donació, un 75%, reuneix obres d'art gòtic dels principals artistes catalans de l'època. “Hi ha pintures dels artistes clau del XIV i XV, com Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Martín Bernat i Nicolás Francés”, assegura Camps, destacant la inclusió de Borrassà, fins ara insuficientment representat en les col·leccions del MNAC.

Encara que les obres es donaran a conèixer detalladament a la tardor, dues ja van visitar abans el MNAC: un fragment de pintura mural del XII procedent d'Estaon, que va participar en la mostra El Romànic i el Mediterrani, i Santa Llúcia repartint almoines, de Bernat Martorell, que es va exhibir a Catalunya 1400.

“És una col·lecció selecta i rigorosa, que es va reunir amb discreció i molt encert, en la gran tradició de les aportacions de la societat civil catalana al museu iniciades als anys 40 amb Francesc Cambó”, explica Camps.

Fa gairebé 40 anys que no es verificava un ingrés d'aquesta envergadura en art antic. “Per trobar llegats així cal remuntar-se a la donació de Matías Muntadas el 1956, molt important per les seves taules gòtiques; la col·lecció que Jaume Espona va llegar a la Junta de Museu el 1958 i que inclou la Mare de Déu de Ger; la col·lecció Bertrand el 1970 i la de Pedro Fontana el 1976”, enumera Camps. Les obres encara no estan al MNAC i s'estudia si es presentaran conjuntament abans d'ocupar els seus llocs o s'exhibiran ja en l'exposició permanent.

La donació és fruit de l'acord entre el col·leccionista i els Departaments d'Economia i Coneixement i Cultura de la Generalitat, per la qual cosa el 50% ha estat per dació, és a dir com a pagament d'impost, i l'altre 50% donació pròpiament. La normativa tributària preveu que els contribuents puguin pagar impostos amb obra d'art catalogada: les peces són valorades per la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural. Després d'establir un acord amb el contribuent, les obres s'incorporen al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i la seva propietat passa a la Generalitat.