Selecciona Edició
Connecta’t

Romeva: contra la privatització de l’aigua i la trepitjada de Pepe

La trajectòria del candidat de la llista independentista combina les dures crítiques a CiU amb la col·laboració a Brussel·les

Raül Romeva, dimecres a Barcelona.
Raül Romeva, dimecres a Barcelona.

Raül Romeva, el candidat de Convergència i Esquerra pel 27-S, va ser un dels diputats més actius del Parlament europeu. En els seus 10 anys a l'escó com a representant d'Iniciativa per Catalunya-Verds (2004-2014), va presentar 627 propostes de resolució, 1.366 preguntes parlamentàries i 2.139 intervencions en el ple de la Cambra europea. Les seves paraules perfilaven una ideologia d'esquerres, ecologista i defensora d'una economia sostenible i cooperativa. Aspectes que xoquen amb les tesis que defensa el president Artur Mas, el número quatre de la llista que liderarà i l'home que revalidarà la presidència de la Generalitat si Romeva guanya les eleccions. 

Privatització d'ATLL. La concessió de la gestió de l'aigua (Aigües Ter-Llobregat [ATLL]) a una companyia privada, que s'ha convertit en un serial jurídic, va arribar a Brussel·les de la mà d'ICV-EUIA. Romeva considerava la principal privatització de CiU contrària a les directives europees, a la política d'aigües i a la participació pública en l'elaboració de plans i programes de medi ambient.

Projecte Castor. El polèmic magatzem subterrani de gas Castor a Vinaròs (Castelló) va arribar, amb poc èxit, a la Comissió Europea. Romeva va formular una pregunta parlamentària perquè l'Eurocambra es pronunciés sobre la indemnització de 1.300 milions a la constructora ACS per la paralització del projecte. El diputat demanava a la institució europea que critiqués "la socialització d'un deute que té origen en un projecte privat" i que prengués mesures "per evitar que els ciutadans acabin pagant aquest deute".

L'oficialitat del català. Romeva va fer coalició en diverses ocasions amb altres eurodiputats catalans, com Ramon Tremosa, de CiU; Oriol Junqueras, d'ERC, i Maria Badia, del PSC. En una d'aquestes ocasions, per demanar que el català fos considerat idioma oficial a les institucions europees.

Vol de caces. Romeva, Tremosa i Badia van enviar una carta conjunta al Parlament Europeu per denunciar "amenaces militars" contra Catalunya. Ho exemplificaven amb referències als vols a baixa altura que feien caces de l'exèrcit espanyol en algunes comarques interiors de Catalunya.

Trepitjada de Pepe. Romeva es va tornar a alinear amb el convergent Tremosa per reclamar a la Comissió Europea que deplorés la trepitjada que el jugador del Reial Madrid Pepe va fer a Leo Messi durant un partit de quarts de final de la Copa del Rei de la temporada 2011-2012, que no va ser sancionat. Finalment, Romeva va fer un pas enrere i va retirar la seva firma. Va al·legar que la intenció havia estat debatre el paper de les institucions en els casos de violència en el joc, però la pregunta havia generat "un fort impacte" i el debat havia pres un caire no desitjat. "Hi ha molta gent que s'ha sentit incòmoda i disgustada amb el lloc, el moment i la forma de plantejar la pregunta".

'Cas Pujol'. Arran d'escàndols com el cas Pujol, el cas Pallerols (de corrupció a Unió) o l'espoli del Palau de la Música, Romeva defensava, en un article al diari Ara, que la corrupció no era una amenaça per al procés independentista. "On veritablement se la juga el procés, tant de cara endins com en l'àmbit internacional, és en la credibilitat i en la responsabilitat que transmetin els actors socials i institucionals encarregats de conduir-lo. Guanyar en credibilitat és essencial. Els temes Pujol i Palau, entre d'altres, demostren que aquí tenim molta feina per fer. Si volem ser creïbles hem de fer les coses de manera exemplar, també pel que fa a la lluita contra el frau i la corrupció. No es tracta només de trencar amb un sistema institucional estatal clarament gripat, sinó sobretot de recuperar la credibilitat de la ciutadania en la política en general i en les institucions en particular".

Contra les privatitzacions. Que el model de CDC i el de Romeva no és el mateix ho evidencia la seva defensa de l'àmbit públic i la denúncia de les privatitzacions. "En l'actual context de crisi i austeritat, en què sovint es promouen transferències d'autoritat del que és públic cap al privat, un enfocament polític sobre els béns comuns representa una oportunitat per construir un nou projecte democràtic basat en la participació ciutadana. Així, davant de moviments especulatius de l'estil del Castor, la fracturació hidràulica, les prospeccions petrolieres, el Barcelona World, l'allargament de la vida de les nuclears o el pla de conques, entre altres amenaces, s'imposa canviar de paradigma. [...] El país que jo vull és un que aposti per fer de la justícia ambiental i social el seu eix vertebrador més sòlid; un país, en definitiva, on no càpiguen (i, de fet, que combati) l'especulació urbanística, l'empobriment dels mars, la privatització de l'aigua i l'energia, l'alimentació i dependència de fonts energètiques contaminants i perilloses, o el menyspreu a la diversitat biològica"

Setge al Parlament. Davant el cas de l'assalt al Parlament, Romeva va sostenir que l'absolució dels detinguts –una cosa que CiU ni preveia demanar– hauria estat l'opció més raonable per al Govern, tal com va assegurar en un article al diari ARA. "Per la dificultat de determinar les responsabilitats directes de les persones inculpades amb alguns dels fets denunciats i els interrogants que obren algunes de les mesures utilitzades per a la identificació i presentació de suposades proves inculpatòries, l'absolució era la resposta més raonable", va assegurar. Romeva també va sostenir que les conseqüències havien de ser proporcionals a les protestes, tot i que no va dubtar a criticar els mètodes utilitzats pels manifestants dient que havien estat contraproduents.

La República catalana. Romeva s'ha convertit en un gran defensor de la república catalana, especialment d'ençà que va abandonar ICV. En un altre article per al diari Ara assegurava que aquest era el millor moment per poder instaurar una república a Catalunya a causa de la totxesa de l'Estat. Així ho plasmava en un article per al diari Ara. "De fet, resulta fins i tot xocant (llegeixi's 'decebedor') veure com corrents republicans i monàrquics s'han unit una vegada i una altra, tancant files, en contra de les propostes que demanaven debatre la qüestió territorial des d'una perspectiva republicana de pluralitat nacional, federalisme i democràcia. I res".

MÉS INFORMACIÓ