Selecciona Edició
Connecta’t

Primer trasplantament renal complet amb cirurgia robòtica a Europa

Cirurgians de la Fundació Puigvert de Barcelona operen amb èxit una jove de 25 anys a través d'una màquina robotitzada

La Judit té 25 anys i tres ronyons al cos. Un d'ells no funcionava correctament des que el 2009 li van detectar la síndrome d'Alport, una malaltia minoritària que provoca disfuncions renals. El tercer l'hi van trasplantar fa tot just una setmana a través d'una tècnica pionera a Europa. Cirurgians i uròlegs de la Fundació Puigvert de Barcelona han fet per primera vegada a Europa un trasplantament de ronyó complet amb cirurgia robòtica. La intervenció s'ha dut a terme a través dels braços mecànics del robot Da Vinci, controlats pels especialistes. La tècnica, dissenyada per un metge nord-americà i un altre d'indi, es veu com una revolució en la cirurgia de trasplantaments renals.

Encara que un equip de cirurgians italians ja va fer servir el famós Da Vinci per realitzar part d'un trasplantament de ronyó, aquesta és la primera vegada que s'intervé completament a través d'aquesta tècnica pionera amb la màquina robotitzada. Els comandaments del robot els han controlat les mans del doctor Alberto Breda, que amb el seu company, l'uròleg Lluís Gausa, va rebre formació específica directament dels metges que van dissenyar aquesta tècnica. La complexitat de l'operació i la necessitat de practicar i desenvolupar bé el procediment són els motius pels quals encara no s'havia desplegat completament a Europa. “Tot això comença fa un any als EUA, quan un cirurgià de Detroit i un altre de l'Índia desenvolupen la tècnica, que ja està estandarditzada. Aquest és el primer trasplantament robòtic a Espanya i el primer totalment robòtic d'Europa, però entre els EUA i l'Índia ja se n'han fet més de 500”, puntualitza Breda.

Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva i els riscos disminueixen exponencialment

La nova tècnica ha suposat una alternativa a la cirurgia oberta tradicional i a la laparoscòpica, ja que es tracta d'un procediment mínimament invasiu i els riscos disminueixen exponencialment. A més, la precisió i la destresa dels braços robòtics aporten més seguretat al cirurgià a l'hora d'intervenir. La possibilitat d'error es minimitza.

“La cirurgia oberta és traumàtica per al pacient i complexa per al cirurgià; la laparoscòpica té els seus punts negatius, com que es tracta d'instruments llargs i rígids, fa talls imprecisos i la visió és en dues dimensions”, explica el doctor Humberto Villavicencio, director del servei d'urologia de la Puigvert. La cirurgia robòtica, en canvi, simplifica la intervenció i minimitza les complicacions en la intervenció i els posoperatoris. “És una tècnica efectiva per als professionals perquè permet reproduir les nostres habilitats amb precisió. Tens visió en 3D i elimina el tremolor fisiològic, que se sol magnificar quan ens posem les lents d'augment”. A més, el sistema de seguretat de la màquina paralitza els instruments quan el cirurgià se separa del visor o aparta les mans dels comandaments.

En la intervenció de la Judit, que va durar sis hores, dos equips de cirurgians treballaven simultàniament en dos quiròfans contigus. En un, els especialistes extreien el ronyó d'una donant viva —la mare de la jove— i a l'altre, un equip quirúrgic amb Breda i Gausa al capdavant preparaven la jove fent-li petites incisions a l'abdomen per col·locar els quatre braços robòtics. “Només quan el quiròfan de la receptora està a punt, es fa l'extracció a la donant. Totes dues entren a la sala d'operacions al mateix temps per qüestions de seguretat. Hem de tenir preparat el camp operatori de la receptora per trasplantar-li el ronyó ràpidament i reduir el risc d'isquèmia renal [disminució de sang als ronyons]”, explica Breda. L'òrgan aguanta, com a molt, una hora sense perfusió sanguínia.

La cirurgia robòtica millora el resultat funcional i estètic en el trasplantament de ronyó

Quan el cos de la receptora estava a punt i ja s'havia extret el ronyó de la donant, es van desenganxar els braços robòtics de l'abdomen i se li va fer a la jove una altra escissió de cinc centímetres a l'altura del melic per introduir-hi l'òrgan. Els cirurgians van tornar a col·locar les articulacions mecàniques i des dels comandaments, amb una visió 12 vegades ampliada de la grandària real dels vasos sanguinis, Breda va començar l'anastomosi dels conductes principals, això és, la unió dels vasos ilíacs i l'urèter al ronyó perquè la sang torni a córrer amb normalitat per l'òrgan trasplantat. “Hem de ser ràpids perquè el ronyó no pateixi i amb aquesta intervenció hem demostrat que almenys la cirurgia robòtica és igual de ràpida que la tradicional”, assenyala Breda.

El resultat és que la Judit, una setmana després de sotmetre's a un trasplantament renal, ja rebrà l'alta. Tot i que encara està baixa de defenses, la jove es troba “perfectament” i el seu nou ronyó funciona a ple rendiment. No podrà prendre el sol aquest estiu i ha d'evitar grans aglomeracions en llocs tancats per evitar que pugui adquirir algun virus a causa de la immunodepressió pròpia del postoperatori. “Tinc alguna molèstia però es pot suportar. A partir del segon dia, estava cada vegada millor”, conclou la jove, que va retardar l'operació per acabar els exàmens i graduar-se a la universitat com a mestra d'educació infantil.

Els especialistes asseguren que aquesta intervenció “estableix un precedent” perquè millora el resultat funcional i estètic en el trasplantament de ronyó. “La receptora necessita menys transfusions de sang durant l'operació, pateix menys dolor postoperatori i necessita menys analgèsics, a més del fet que no ha de passar tant de temps a l'hospital”, conclou Breda i insisteix: “És una tècnica estandarditzada i reproduïble. Qualsevol cirurgià de trasplantament renal pot aprendre la tècnica i controlar la consola”.