Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem confirma l’absolució d’un grup nazi de València

Considera nuls els enregistraments en els quals parlaven de "caçar moros". Als escorcolls es va intervenir un llançagranades

Els acusats es van tapar davant les càmeres, menys el regidor de Silla, José Alejandro Serrador. Darrere d'ell, el conegut advocat ultra José Luis Roberto, que va assistir al judici "com a públic".
Els acusats es van tapar davant les càmeres, menys el regidor de Silla, José Alejandro Serrador. Darrere d'ell, el conegut advocat ultra José Luis Roberto, que va assistir al judici "com a públic".

El Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució del grup ultra conegut com Front Antisistema (FAS) acusat de vendre armes per Internet i difondre ideologia nazi. Malgrat que en els escorcolls practicats durant la investigació es van intervenir nombroses armes, inclòs un llançagranades, l'alt tribunal ratifica la sentència de l'Audiència de València que ha considerat il·legals les escoltes telefòniques sobre les quals es van basar la resta de les perquisicions.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, assenyala que la protecció del sistema democràtic per part dels poders públics no pot fer-se infringint drets fonamentals, en aquest cas, el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. En les converses gravades alguns acusats parlaven de sortir a "caçar" col·lectius com "moros" i "guarros" (terme amb què es fa referència als antifeixistes des dels mitjans de la ultradreta).

El jutge retreu a la jutgessa instructora i a la Guàrdia Civil que la sol·licitud d'intervenció de les comunicacions no contenia "indicis consistents", a part d'afirmacions de fonts anònimes, "sobre la vinculació de cap dels sospitosos" amb els webs des dels quals presumptament es venien les armes. Al moment de la petició, els webs semblaven, a més, estar "inactius", assenyala el magistrat, tot i així es va autoritzar la intercepció de les converses telefòniques.

La Fiscalia i l'acusació popular que exercien partits com Esquerra Unida i entitats cíviques com el Moviment contra la Intolerància van argumentar en els seus recursos que la sol·licitud de la Guàrdia Civil a la jutgessa per punxar els telèfons no només contenia referències de confidents policials sinó també "controls operatius".

El Suprem ho considera, no obstant això, insuficient. I lamenta que en la petició a la magistrada instructora no "s'especifica en què consisteixen els controls operatius, denominació sota la qual tenen cabuda moltes accions", com el seguiment dels sospitosos.

En les hores d'enregistrament que va efectuar la Guàrdia Civil alguns acusats van ser captats encarregant caixes de munició del calibre 22 i comentant la "pallissa" que havien clavat a un "punkarra fastigós". En els escorcolls de l'anomenada operació Panzer, llançada el 2005, es va intervenir propaganda que negava l'Holocaust, pistoles, rifles, munició de morter i armes blanques, inclosos alguns punyals amb l'emblema de les SS.

Entre els 16 acusats que van anar a judici hi havia un regidor del partit España 2000 al municipi valencià de Silla, Pedro Cuevas, condemnat per matar el 1993 el jove antifeixista Guillem Agulló; dos militars, i un atleta paralímpic que va participar a les Olimpíades de Pequín.