_
_
_
_
_

Leo Bassi: “Wert com a ministre de Cultura era un oxímoron”

El còmic explica que, si pogués, seria a Atenes ajudant els grecs

Rut de las Heras Bretín
El còmic Leo Bassi durant una entrevista a Madrid.
El còmic Leo Bassi durant una entrevista a Madrid.SAMUEL SÁNCHEZ

Leo Bassi (Nova York, 1952) ve d'una família de còmics dedicada al circ des de fa sis generacions. Ha viatjat durant tota la vida pels continents i ha participat en molts festivals teatrals amb els seus provocadors espectacles. Aquest estiu actua a Polònia, Itàlia, Alemanya i al Singlot Festival de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Ha fundat l'església patòlica, que venera els ànecs de goma com a símbol de simpatia i innocència, pilars bàsics de la comicitat i del sentit de l'humor.

Pregunta. Confessaria aquí i ara alguna cosa inconfesable?

Respuesta. Com que tinc la meva pròpia religió, la patòlica, adoro als ànecs de goma. Sóc pecador i el meu propi confessor.

P. Quina espina porta clavada?

R. No haver nascut abans, a l'època de Chaplin, del Gras i el Prim.

P. Quina creu arrossega?

R. Moltíssimes. Vull arreglar el món. Per exemple, ara m'agradaria ser a Atenes ajudant els grecs.

P. Què és un oxímoron?, i no em digui que un medicament...

R. Wert com a ministre d'Educació i Cultura era un oxímoron.

P. A què li sona catàfora?

R. A veure... del grec... Moltes coses?

P. Què li fa pànic?

R. La ignorància humana, les coses que no puc preveure.

P. Confessi: alguna cosa impossible que li agradaria posseir ara mateix!

R. Ja tinc una capella de l'església patòlica, ara vull una catedral.

P. Digui-ho: "No em fico al llit sense..."

R. Fer l'última piulada.

P. Plou sobre mullat?

R. Sí, no estem tan desenvolupats com sembla.

P. De què i de qui riu?

R. De les persones que es creuen importants, de la vanitat que és ridícula.

P. Hi ha res més necessari que l'humor?

R. Definitivament no. És el valor més alt en què resideixen les altres expressions humanes.

P. Tres coses que porti sempre a sobre.

R. El pensament de saber com en som, de petits; calçotets, no per mi, sinó per no ofendre els altres, i la targeta de sanitat europea.

P. Quan va ser l'última vegada que va plorar?

R. Ho faig sovint. Els records em fan emocionar, les persones que han estat importants per a mi.

P. Quin missatge posaria en una ampolla que llancés al mar?

R. He gaudit molt del contingut d'aquesta ampolla.

P. Amb qui faria un duo còmic?

R. Amb Aristòfanes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_