Selecciona Edició
Connecta’t
MIQUEL ICETA, PRIMER SECRETARI DEL PSC

“No critico Romeva però sí que Mas no sigui cap de llista”

El líder dels socialistes catalans acusa Mas d'amagar-se en no encapçalar la llista

Miquel Iceta (Barcelona, 1960), primer secretari del PSC i candidat el 27-S, és molt crític amb l'acord entre Mas i Junqueras.

Pregunta. Què li sembla l'acord?

Resposta. Mas volia una llista com més unitària millor, ha convençut ERC i ja hi ha una llista del sí. Pot estar raonablement satisfet. Els sondejos no els anaven bé i pot servir per aconseguir un resultat més bo. És evident que ho fan perquè la seva acció de govern no sigui jutjada. Si algú vol ser president, encapçala la llista i no va quart. Per què ho fa? Per no anar als debats? Per què es camufla? Per què ho emmascara si serà president si guanya? No vol retre comptes de la seva gestió? Tot és molt estrany. No sé si és un intent de desdibuixar la responsabilitat o de defugir-la. Només volen parlar d'un tema. I el seu balanç de govern és molt negatiu.

P. El sorprèn el fitxatge de l'execosocialista Raül Romeva?

R. La gent evoluciona. Ja va dir que ja no apostava pel federalisme i que era independentista. És legítim. No és criticable, però sí que no sigui candidat qui aspira a ser president.

P. L'acord preveu declarar la independència en sis mesos. Dissabte va dir que el procés era un engany. Ho segueix pensant?

R. Totalment. Van dir que el 9-N ho canviaria tot i tot ha seguit igual. Una de les debilitats d'aquest procés és que mai no ha explicat com s'arribarà a la independència. O enganyen o s'enganyen a si mateixos. No els atribueixo mala fe, però sí que hi ha un excés de voluntarisme brutal. No impugno la independència, però sí que no diguin com s'hi arribarà. És un miratge. És com a Grècia: es va guanyar el referèndum i la gent va creure que tot seria diferent. I resulta que no. Hi ha condicionants que un no es pot saltar. Hi ha un punt de paral·lelisme. És una il·lusió molt mobilitzadora però que necessàriament no porta on diuen els que la dirigeixen.

P. Què passarà si fan la declaració?

R. És un gest sense efecte si ningú te la reconeix. Ja va haver-hi una declaració de sobirania del Parlament i no va passar res: el Constitucional la va anul·lar un any després.

P. Romeva era federalista. És un símbol del que ha passat amb altres catalans després de veure que el federalisme no agafava?

R. És cert que molta gent va quedar decebuda. Els independentistes diuen que és impossible que Espanya canviï i fan certa caricatura de l’Espanya eterna del PP. Però és que ara està començant a canviar. Ens mereix la mateixa valoració Bauzá que Armengol? És el mateix Fabra que XimoPuig? No diem que la reforma sigui senzilla, fàcil i ràpida. Però les mateixes preguntes que ens fan sobre el federalisme s’haurien de fer sobre la independència. La reforma de l’Estatut necessita una majoria qualificada i volen declarar la independència amb una majoria menor i sense negociar.

P. Oriol Junqueras li va retreure que el federalisme era un conte de fades per la dificultat extrema de la reforma.

R. La seva proposta tampoc no és senzilla: s'havia de resoldre el 9-N i s'ha vist que no. El que dic és que la reforma constitucional és possible. És un camí que existeix. Ells de tant en tant només diuen que faran una declaració d'independència i quan se'ls diu que què passa si no te la reconeixen, no tenen resposta.

P. El sobiranisme esgrimeix la decisió del Constitucional.

R. La llei ha canviat: el text ha de passar pel Constitucional abans del referèndum. Va ser una anomalia democràtica. I hi ha una ferida que cal curar i agafar el bou per les banyes. Cal reconèixer Catalunya com una realitat nacional; que hi hagi un repartiment més bo de competències i un finançament amb ordinalitat.

P. Patxi López diu que només ha de parlar-se de “diversitat”.

R. Hi ha gent que creu que Estat i nació són el mateix i amb aquesta associació no queda més remei que la independència. Nosaltres ens sentim molt còmodes amb el terme nació de nacions. Al món, per exemple, hi ha més de 200 estats i moltes més nacions. El repte és convèncer els catalans que votin la reforma constitucional [a favor]. Si es fa una reforma preciosa i completa que guanya en el conjunt d’Espanya però no a Catalunya... Quin drama, no? Seria un escenari molt negatiu.

P. Veu factible que Ciutadans i Podem se sumi a la reforma?

R. Ciutadans s'ha obert a parlar i ha encarregat a Narcís de Carreras que faci una proposta de reforma. Podem demana un procés constituent. Jo crec que fins i tot el PP hi acabarà entrant. Veig impossible la negació del problema. Hi ha dos milions de persones que volen la independència. Et pot agradar més o menys. Però no es poden tancar els ulls.

P. El PP i Ciutadans us crida a fer una espècie de govern de concentració.

Nosaltres descartem la política de fronts. Catalunya som tots i pensar que avançarà sobre la base de dividir-se en dues meitats és contrari a la història. No formarem part d’una estratègia frontista. Parlarem i pactarem, sobre la base dels programes. No només volem parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya. Les nostres prioritats són la recuperació econòmica, preservar l'estat del Benestar, la regeneració democràtica i l'encaix territorial.

P. La seva prioritat és un govern d'esquerres?

R. Sí, és el que ens agradaria. Els governs d'esquerres han anat bé a Catalunya i a les ciutats. Dependrà dels electors i de la capacitat de diàleg. Nosaltres volem votar un president d'esquerres. Inés Arrimadas (candidata de C’s) no ho serà amb els nostres vots. El pacte signat a Lleida entre l'alcalde de Ros i Ciutadans el respectem però no preconfigura res.

P. Els perjudica la candidatura de confluència entre Iniciativa i Podem?

P. El que decideixin els catalans és sagrat. Ho seguim amb interès, té poc temps per agafar forma i no els posarem pals a les rodes. Igual que ha passat als ajuntaments, tenim la màxima voluntat de col·laboració amb els partits de progrés i d'esquerra. Si pren forma ens encantaria col·laborar-hi des del Parlament o des del Govern. Hi ha una regla no és escrita al PSC: donar suport a la força d'esquerra més votada com ha passat a Badalona o amb Ada Colau a Barcelona.

P. Els distancia la seva posició sobre el referèndum sobiranista? Iniciativa i Podem hi donen suport.

R. Sí, ells volen decidir-ho tot i jo també. Però en unes eleccions com aquestes es necessita claredat i ser precís. És una fórmula que els permet no mullar-se amb la pregunta: independència sí o no.

P. Si no guanya la llista de Mas veu una alternativa possible?

R. Ho veig difícil però la vida t'ensenya que en moments de dificultats trobes solucions. Farem el possible perquè hi hagi un govern estable i que aporti solucions.

P. No és estrany que Chacón sigui candidata pel PSC a les generals després de vuit anys de no posar els peus gairebé mai Catalunya?

R. Ha fet una opció molt clara de tenir pes i influència en la política espanyola i al PSC li va molt bé. És una dirigent molt coneguda, amb experiència de govern i vol seguir en política. El PSC no podia permetre's el luxe de desaprofitar-la. Però el candidat del PSOE és Pedro Sánchez i volem que guanyi les eleccions. Serem els seus primers col·laboradors. No pensem en altres escenaris.