Selecciona Edició
Connecta’t

Mas-Colell admet que BCN World perilla si no arriba un gran inversor

El conseller calcula que la compensació a Acciona per ATLL ascendiria a 326 milions

El conseller Andreu Mas-Colell.
El conseller Andreu Mas-Colell.

El macroprojecte per crear un gran complex turístic amb casinos a la Costa Daurada va quedar en suspens després de la retirada del seu impulsor, el grup Veremonte, del promotor immobiliari Enrique Bañuelos. Ahir el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell va advertir que no consentirà que el projecte quedi reduït a la seva mínima expressió. “O hi ha una inversió molt considerable o no hi haurà projecte”, va assegurar Mas-Colell. No obstant això, el conseller continua confiant en l'arribada de capital interessat en el desenvolupament, que porta associat la construcció d'un complex de fins a 3.640 habitatges.

Els empresaris de Tarragona van expressar la seva “inquietud” després de la sortida de Veremonte, que va ser el promotor del projecte. Però queda enrere ja la fotografia al Palau de la Generalitat amb el president Artur Mas, amb la qual Bañuelos va escenificar lel seu retorn després dels fiascos d'Astroc i les seves inversions al Brasil. De fet, ahir Mas-Colell fins i tot va dubtar que el projecte acabi portant la marca que li va donar Bañuelos i va recordar que “BCN World” no és la denominació “oficial”. “Ja veurem el nom final”, va reblar.

A preguntes de la diputada d'ICV-EUiA Hortènsia Grau, el conseller va defensar que el projecte podia trencar el sostre de quatre milions de turistes de la zona i va destacar l'interès dels grups Melco, Hard Rock i Peralada. Grau va expressar al conseller el seu temor que BCN World acabi simplement en el trasllat del casino de Tarragona als terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou per beneficiar-se d'una rebaixa fiscal. “Això no consistirà a canviar un casinet d'aquí per posar-lo en una altra banda”, va afirmar Mas-Colell.

El conseller va comparèixer ahir al Parlament per abordar, a més, les privatitzacions d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i Tabasa, i les tensions de tresoreria que després de les eleccions del 24-M va ressuscitar l'aleshores portaveu de l'Executiu, Francesc Homs.

També ICV-EUiA va ser especialment dura quan va criticar la política de privatitzacions de la Generalitat. El diputat Salvador Milà va retreure a Mas-Colell que el banc brasiler BTG Pactual aconseguís una plusvàlua del 125% quan es va vendre la seva participació a Tabasa només dos anys després de ser adjudicatària de la concessió. Però el debat es va centrar en la privatització d'ATLL, que ha rebut successius revessos als tribunals. Mas-Colell va explicar que ha recorregut al Suprem l'última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta va anul·lar l'adjudicació en considerar que el concurs va vulnerar “els principis de publicitat, concurrència i igualtat”.

El titular d'Economia va insistir que el procés “acabarà bé”, tot i que la Generalitat ja ha fet càlculs sobre la compensació que hauria d'afrontar en cas que el Suprem avalés la sentència del TSJC. Aquesta ascendiria a 326 milions per la tornada dels pagaments efectuats (300 milions), obres ja fetes (entre quatre i cinc milions) i interessos legals, tot i que el conseller va afirmar que té “bases jurídiques fortes” per creure que no s'hauria d'indemnitzar el consorci liderat per Acciona ni per cànons ni interessos. “Només hi ha un escenari en el qual hauríem de pagar molt: quan la Generalitat rescindís el contracte unilateralment. No ho farem”, va afirmar Mas-Colell, que va sostenir que el conflicte es deu a “dues empreses [Acciona i Agbar] que s'estan disputant el mercat”.

Mas-Colell també es va referir a les “tensions de tresoreria” del maig. El conseller va recordar que l'Executiu està limitat pels objectius de dèficit imposats per Brussel·les i Madrid –“passi el que passi tindrem dèficit durant uns anys”, va advertir i va explicar que les dificultats es van deure al fet que el Govern no va transferir 2.250 milions per cobrir dèficits fiscals en els quals s'havia incorregut. La Generalitat, va dir Mas-Colell, va poder solucionar-ho “amb pinces” demanant “una bestreta de la bestreta” d'octubre i novembre. El conseller va avançar que les tensions “es mantindran” fins que no arribi aquesta quantitat.

MÉS INFORMACIÓ