Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

De manera clara

CDC i ERC han de concretar quina és la majoria (de vots? d'escons?) que jutgen necessària per intentar la independència i quins passos pensen fer a continuació per aconseguir-la

Tot ha estat a punt de naufragar, fins i tot Pilar Rahola proclamava que l'independentisme estava fent el ridícul. No obstant això, com sempre, en l'últim minut, s'han salvat els mobles: la llista conjunta amb Esquerra Republicana que Artur Mas volia presentar a les eleccions del 27 de setembre sembla que és un fet. CDC ha guanyat el pols a ERC, Mas ha doblegat Junqueras, ja que s'ha sortit amb la seva. Però crec que el conjunt del moviment independentista hi ha sortit guanyant. Les anomenades “plebiscitàries”, en la mesura que poden ser-ho, seran plebiscitàries. Objectiu complert.

Efectivament, eleccions i plebiscit són dos conceptes diferents i, fins i tot, antagònics: o eleccions o plebiscit, però no les dues coses alhora. En les eleccions, els ciutadans trien uns diputats perquè els representin en una cambra, en els plebiscits (o referèndums) el poble es pronuncia sobre una determinada qüestió rellevant. Es poden establir distincions entre plebiscits i referèndums, però hauríem d'entrar en distincions subtils perquè la doctrina no és unànime i l'ordenament jurídic vigent no soluciona aquest problema perquè no preveu el terme plebiscit.

En tot cas, existeix unanimitat en el fet que les eleccions són un instrument bàsic de la democràcia representativa i els plebiscits o els referèndums són formes típiques d'exercir la democràcia directa. Així doncs, eleccions i plebiscits o referèndums pertanyen a processos democràtics de naturalesa diferent.

Ara bé, posats a ser creatius, cal parlar d'eleccions plebiscitàries? És clar que les eleccions que convocarà el president de la Generalitat –si manté la decisió i la data anunciada són eleccions, i només eleccions autonòmiques, regulades en la legislació vigent. Jurídicament no es distingeixen de cap de les convocades des del 1980: els ciutadans de Catalunya només triaran diputats i no es pronunciaran, ni de manera vinculant ni de manera consultiva, sobre cap altra qüestió que no sigui aquesta.

Els ciutadans de Catalunya només triaran diputats i no es pronunciaran, ni de manera vinculant ni consultiva, sobre cap altra qüestió que no sigui aquesta

Però no deixa de ser cert que si diverses llistes electorals expliciten de manera clara i inequívoca al seu programa que la seva opció preferent, en cas de tenir majoria, és proclamar la independència, de facto estan introduint un matís a aquestes eleccions que políticament les converteix, en certa manera, en un plebiscit sobre si els catalans volen o no la independència de Catalunya, si desitgen o no la seva separació de la resta d'Espanya i si aspiren al fet que es constitueixi immediatament com un Estat sobirà.

Perquè això sigui així, perquè aquest matís s'introdueixi amb una certa seriositat, els partits independentistes han de ser clars en els seus plantejaments, han d'explicar en els seus programes no només quina és la seva finalitat sinó també quin és el seu pla per dur a terme la independència. D'aquí l'avantatge de l'acord d'abans-d'ahir entre Convergència i Esquerra. Seria convenient, a més, que la CUP, també independentista, partit amb el qual tots dos mantenen abismals diferències en aspectes econòmics i socials, se sumés al mateix pla en els mateixos termes.

Però, en tot cas, CDC i ERC, que patrocinaran una sola llista, han de concretar el seu projecte si més no en dos aspectes essencials: determinar quina és la majoria (de vots? d'escons?) que jutgen necessària per fer els passos següents per aconseguir la independència i aclarir si continua vigent l'acord que van subscriure tots dos partits fa uns mesos (que incloïa la proclamació immediata de la sobirania de Catalunya i la desvinculació de l'ordenament jurídic actual) o bé si en volen aconseguir un altre de diferent.

Això és el que han de saber els ciutadans en el moment d'anar a votar, amb tota exactitud i sense cap ambigüitat. Naturalment, tot això desborda absolutament la legalitat i l'Estat, en el seu moment, haurà de prendre les mesures necessàries per restablir-la, per garantir els drets dels catalans i de tots els espanyols.

Si es donessin aquestes condicions, uns ciutadans informats podrien acudir a les urnes per triar diputats sabent el que voten.

Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional