Selecciona Edició
Connecta’t

Hollande proposa un Govern i un Parlament per a la zona euro

El president francès afirma que “cada setmana” es desactiven actes terroristes

El president francès, François Hollande, durant la desfilada militar del Dia de la Bastilla, aquest dimarts a París.
El president francès, François Hollande, durant la desfilada militar del Dia de la Bastilla, aquest dimarts a París. EFE

La principal lliçó per a França de la greu crisi sorgida amb Grècia és que la zona euro ha de reforçar-se i anar “més lluny”. El president francès, François Hollande, ha proposat aquest dimarts que els països de la moneda única comptin amb un Govern, un Parlament i un pressupost propis. Per aconseguir-ho, París treballarà intensament amb Berlín perquè, només “només quan França i Alemanya estan unides, pot avançar Europa”, com va passar la llarga nit de diumenge a dilluns per tancar un primer acord amb Atenes.

Durant la seva tradicional entrevista anual televisada amb motiu de la festa nacional francesa, Hollande va destacar que l'eurozona necessita aquest “Govern econòmic” per ser “més fort”, però també més dosis democràtiques en el seu funcionament i, per això, va afegir que hi ha d'haver també una assemblea de parlamentaris dels països que comparteixen la moneda europea.

El mandatari francès sosté que Alemanya va endurir la seva posició amb Atenes a causa del referèndum

Malgrat les dràstiques mesures sense precedents imposades a Atenes, Hollande va rebutjar que es pugui emprar el terme humiliació. Per a ell, s'hauria produït aquesta humiliació si Grècia hagués estat “expulsada” de la zona euro, que va ser “la temptació” que van tenir “alguns socis”, en clara referència a Alemanya. En canvi, el dirigent francès ha sostingut que amb Grècia hi ha hagut “una veritable solidaritat”, perquè Europa li prestarà de nou 85.000 milions d'euros i n'hi invertirà 35.000 més.

Hollande ha explicat que ell estava en contra que Alexis Tsipras, el primer ministre grec, organitzés el referèndum, i que, després del triomf del no, va parlar amb ell i li va dir que amb aquell resultat era “més fort” a Grècia, però “més feble” a la Unió Europea. Alemanya, de fet, “va endurir” la seva posició a causa de la consulta. En la mateixa conversa, Hollande va preguntar a Tsipras si volia mantenir Grècia a l'euro i, després de la resposta afirmativa, ell li va respondre: “França t'ajudarà”.

En aquest context Hollande ha explicat la seva intermediació en les tibants negociacions de la setmana passada. “Ha estat Europa qui ha guanyat, i França ha ocupat el seu espai, hi ha jugat el seu paper”. Si Grècia hagués sortit de l'euro, va precisar, París hauria perdut “la meitat” dels més de 42.000 milions d'euros que té prestats a Grècia.

Els atemptats gihadistes i la permanent amenaça terrorista sobre França han estat el segon assumpte en què més s'ha esplaiat Hollande. “Totes les setmanes desactivem, impedim o prevenim actes terroristes”, va assegurar. Per això, va defensar que els serveis d'informació disposin de més mitjans com els que preveu la polèmica llei que inclou el rastreig i recollida massiva de dades electròniques sense control judicial. “Som un poble que no ha de cedir mai a l'amenaça ni mostrar por, encara que pugui haver-n'hi”.

El desplegament militar als carrers, amb 7.000 homes més 3.000 més de disponibles, seguirà activat almenys fins a final d'aquest any. En total, són 31.000 els policies, gendarmes, agents d'informació i militars dedicats especialment a la vigilància i la lluita contra el terrorisme.

El president francès va reiterar que serà candidat a les eleccions presidencials del 2017 si no es redueix l'atur, avui situat entorn del 10,4%. França està creixent —a l'1% aproximadament—, però de forma “molt feble” i insuficient per crear ocupació.