_
_
_
_
_

Les potències i l’Iran preparen l’anunci de l’acord nuclear

Les negociacions s'apropen al final després d'una pugna de 18 dies a Viena

Marc Bassets
El ministre d'Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, al centre, i el seu homòleg francès, Laurent Fabius, a l'esquerra.
El ministre d'Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, al centre, i el seu homòleg francès, Laurent Fabius, a l'esquerra.GEORG HOCHMUTH (EFE)

Les potències mundials i l’Iran preveuen anunciar d’aquí a unes hores l'acord que alleujarà les sancions que ofeguen l'economia iraniana a canvi de límits severs a les activitats nuclears d'aquest país. Les negociacions a Viena, que han durat 18 dies, s'encaminen aquest matí de dimarts al desenllaç. Fonts diplomàtiques han confirmat a les agències Reuters i Associated Press que l'acord ja està tancat.

Les implicacions de l'acord van més enllà del programa nuclear: obre la porta a la reconciliació entre dos enemics de fa més de tres dècades, els Estats Units i l’Iran, i a un reequilibri arriscat de forces al Pròxim Orient. Les portaveus de la Unió Europea, Catherine Ray, i del Departament d’Estat dels EUA, Marie Harf, han explicat que a les 10.30 del matí, hora de Viena, se celebrarà l'última sessió plenària dels ministres que han negociat l'acord. Després arribarà l'anunci oficial en una roda de premsa amb el ministre iranià d'Afers Exteriors, Javad Zarif, i la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini.

La confirmació que l'acord ja està a punt perquè els ministres l’aprovin ha arribat després de 24 hores de reunions, rumors, nervis i desmentiments. De matinada, Ray i Harf han intentat calmar, amb dos missatges idèntics a la xarxa social Twitter, la sensació que l'acord estava a punt per anunciar-se aquesta mateixa matinada. “Veient tota mena de rumors infundats sobre l'horari d'aquesta nit. Els mitjans seran informats en el moment convenient per canals oficials”, han dit les portaveus, Catherine Ray i Marie Harf.

Però, hores abans de l'anunci oficial, i mentre s’esperava encara el sí definitiu dels ministres, pocs dubtaven que hi hauria acord. Passada la mitjanit, els periodistes iranians ja ho celebraven fent-se fotos davant del Palau Coburg, l'hotel on s'han desenvolupat les negociacions.

Des de la tarda del dilluns es van succeir les reunions. Entre els membres del P5+1, el grup format per cinc membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU (Estats Units, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit) més Alemanya i la UE; entre aquest grup i l’Iran; entre grups de ministres del P5+1, i entre alguns d'aquests i l'Iran. “Segueix havent-hi alguns punts de discrepància”, va dir a mitja tarda a Washington el portaveu de la Casa Blanca, John Earnest. El secretari de l’Estat, John Kerry, s'ha mantingut en contacte permament amb el president Barack Obama i el seu equip de seguretat nacional.

Els negociadors donen els últims retocs al document final d'un centenar de pàgines, 80 de les quals són annexos al text central. Entre els esculls que han retardat tres vegades l'acord final, previst inicialment per al 30 de juny, figura l'embargament a la compravenda d'armes a càrrec de l’Iran. Un altre escull va ser l'abast de les inspeccions internacionals per verificar que l’Iran complirà els compromisos de reduir el programa nuclear.

Dilluns, per error, el president iranià, Hassan Rouhani, va enviar un missatge a Twitter donant per fet l'acord. “L'acord de l’Iran és una victòria per a la diplomàcia i el respecte mutu per sobre d'un paradigma d'exclusió i coerció. I això és un bon principi”. Després el líder iranià va esborrar el missatge i el va substituir per un altre que deia: “Si hi ha acord amb l’Iran, serà una victòria per a la diplomàcia i el respecte mutu per sobre d'un paradigma d'exclusió i coerció. I això és un bon principi”.

El procés que ara acaba a Viena va començar fa 20 mesos, quan les potències internacionals van acordar un pla interí que relaxava les sancions a canvi d'alguns límits al programa nuclear. Aquest acord va donar aire per a unes negociacions que, per primera vegada en dècades, han assegut en la mateixa taula el secretari d’Estat dels EUA i el ministre d’Exteriors de l’Iran. Els dos països van trencar les relacions després de la revolució iraniana del 1979. A Viena ara s'inicia una nova etapa.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_